Història de Catalunya Segle XIX: Moviments Socials i Polítics

Història de Catalunya al Segle XIX

Moviments i Transformacions Socials

Ludisme

Moviment sorgit entre els obrers anglesos a principis del segle XIX que destruïen les màquines de la indústria.

Bonaplata

Fàbrica del vapor.

Colònies

Conjunt d'instal·lacions (cases, església, escola, economia, etc.) situades al costat d'un riu.

Rabassa Morta

Contracte entre propietaris i agricultors.

Quintes

Durant tot el segle XIX, un segle de guerres permanents (Independència, Carlines, colònies d'Amèrica i Àfrica), el reclutament era la manera més fàcil d'aconseguir soldats. Una cinquena part dels joves s'havia d'incorporar a files, d'aquí el nom. Podien evitar-ho pagant una quantitat de pessetes o ser substituïts per voluntaris. Així, els rics pagaven per no anar-hi (sobretot en cas de guerra) i els pobres es veien obligats. Aquestes lleves forçoses van produir aldarulls i violència, com a la Setmana Tràgica.

Corrents Ideològics i Polítics

Anarquism

Defensa la desaparició de l'estat i la propietat privada, rebutjant tota autoritat.

Marxisme

Teoria de Marx i Engels fonamentada en el materialisme dialèctic i històric, politico-filosòfica, relacionada amb el socialisme i després el comunisme.

Revolució Industrial

Procés accelerat en les societats agràries amb un creixement econòmic basat en la producció industrial i la introducció de la màquina de vapor.

Proteccionisme

Partit conservador que defensa una política econòmica proteccionista.

Organització Caciquil

Manera de manipular els resultats electorals, ja que tenien molta influència en els ajuntaments, terres, etc.

Primer Període de la Restauració

Neix el catalanisme polític, caciquisme, tupinada electoral, alternança pacífica entre el Partit Conservador i el Liberal, fi de les guerres carlines.

Sufragi Universal

Majors de 18 anys sense distinció, defensat pel Partit Liberal.

Sufragi Censatari

Dret a vot només per a homes amb cert nivell de renda.

Missatge de la Reina Regent (1888)

Carta signada per milers de ciutadans catalans on es demana autonomia per a Catalunya.

General: El cap de l'estat és la reina regent Maria Cristina. Primer període de la Restauració, partits dinàstics i pacte d'El Pardo. Visita a Catalunya - Exposició Universal 1888 - de la reina.

A Catalunya: La Lliga de Catalunya (1887), de caràcter conservador i escindida del Centre Català, elabora aquest missatge en demanda d'autonomia per a Catalunya.

Bases de Manresa (1892)

Document redactat per militants de la Unió Catalanista amb els principis que havien de presidir els documents institucionals que regulessin en un futur l'autonomia.

Memorial de Greuges (1885)

Exigència a Alfons XII demanant autonomies per a Espanya.

Missatge al Rei Hel·lè (1897)

Document que felicita el rei per l'autonomia de l'illa de Creta, signat per 46 presidents de corporacions catalanes (el govern espanyol es va molestar).

CADCI (1903)

Associació de dependents del comerç.

Tractat de Fontainebleau (1807)

Entre Espanya i França, la monarquia espanyola deixa passar tropes franceses fins al port.

Insurrecció dels Malcontents (1827)

Reclamaven el restabliment de l'absolutisme i la Inquisició pel mal govern del rei.

Motí d'Aranjuez (1808)

Caiguda del ministre Godoy i inici de la Guerra del Francès.

Revolta de la Jamajka (1843)

Revolta militar contra el general Espartero.

Desamortització de Mendizábal (1836)

Desposseir els béns de l'església en favor dels béns nacionals.

Absolutisme

Poder total de la monarquia.

Carlisme

Moviment antiliberal espanyol (dreta catòlica absolutista).

Renaixença

Moviment cultural de la dècada de 1830 del segle XIX.

Anarcosindicalisme

Sectors de l'anarquisme partidaris del sindicalisme.

Primer de Maig

1890, principal reivindicació de la jornada de 8 hores.

Llei de Fugues

Posaven en llibertat a presos per matar-los després justificant que es volien escapar.

Africanistes

Militars de carrera al Marroc.

Pistolerisme (1919-1923)

Contractació de matons per fer front als sindicalistes i a l'invers.

Locaut

Tancament d'empreses per part dels propietaris.

Conveni de Bergara

Fi de la Primera Guerra Carlina.

Font Primària

Directa o de primera mà, no interpretada per cap altra persona, testimonis originals no reelaborats. Exemples: novel·la, moneda antiga, espot publicitari, discurs d'un polític.

Font Secundària

Indirectes, elaborades i transmeses per intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Ens ajuden a comprendre els documents primaris. Exemples: estudi d'una novel·la, descripció d'una moneda antiga, interpretació de dades d'una enquesta.

Moviment Obrer a Espanya i Catalunya (1840-1931)

Conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries dels obrers en defensa dels seus interessos com a treballadors. Primer de forma espontània, després guiats per les doctrines socialistes, es van organitzar en sindicats. El moviment tenia dues posicions ideològiques: socialisme i anarquisme. Arran d'una crisi revisionista, el socialisme queda dividit en el Partit Socialista (que renuncia a la lluita revolucionària i accepta el joc parlamentari) i els socialistes revolucionaris (que segueixen els ideals marxistes i creen partits comunistes). L'anarquisme es divideix entre els partidaris de l'acció social (anarcosindicalistes), que funden la CNT el 1911, i els partidaris de les accions terroristes (anarcocomunistes).

Setmana Tràgica (1909)

A Catalunya, especialment Barcelona, durant el juliol de 1909. Protesta i vaga obrera per l'enviament de tropes al Marroc (reservistes, pares de família), que va derivar en un motí anticlerical. Relació amb el món obrer i l'exèrcit: els "quintos" (joves que havien de pagar per no anar a la guerra) i reservistes. Conseqüències de la guerra de Cuba i Filipines (desastre del 98). Lerroux, amb el seu estil demagògic, va ser responsable indirecte dels fets.

Rosa de Foc

Barcelona, a principis del segle XX, era coneguda com la "Rosa de Foc" per les bombes.

Personalitats i Fets Relevants

Almirall

Primer a considerar que Catalunya havia de tenir reconeixement polític. Valors federalistes.

Primo de Rivera

Militar, cop d'estat i dictadura (1923-1930).

Antonio Maura

Destituït pels incidents de la Setmana Tràgica.

Enric Prat de la Riba

Primer president de la Mancomunitat.

Pablo Iglesias

Fundador del PSOE (1879).

Francesc Cambó

Fundador de la Lliga Regionalista.

José Canalejas

Partit Liberal, Llei del Candado.

Anselmo Lorenzo

Tipògraf, redactor de "La Solidaridad", antipolític.

Víctor Balaguer

Historiador.

Martí Aixelà

Filòsof.

Manuel Duran i Bas

Jurisprudència.

Àngel Guimerà

Renaixença.

Anselm Clavé

Cant coral.

Milà i Fontanals

Jocs Florals.

Bonaventura Aribau

Oda a la Pàtria.

Francesc Pi i Margall

Dirigent del Partit Democràtic Federal.

Martínez Anido

Militar governador molt dur i repressiu.

Cronologia d'Esdeveniments Clau

• 1805: Batalla de Trafalgar
• 1807: Tractat de Fontainebleau
• 1808: Motí d'Aranjuez
• 1810: Guerra d'Independència de Mèxic
• 1812: Constitució de Cadis
• 1827: Insurrecció dels Malcontents
• 1836: Desamortització de Mendizábal
• 1843: Revolta de la Jamajka
• 1885: Memorial de Greuges
• 1886: Publicació de "Lo Catalanisme"
• 1887: Fundació de la Lliga de Catalunya
• 1888: Missatge de la Reina Regent
• 1890: Primer de Maig
• 1891: Creació de la Unió Catalanista
• 1892: Bases de Manresa
• 1901: Francesc Ferrer i Guàrdia funda l'Escola Moderna
• 1902: Vaga general a Barcelona, 12 morts
• 1903: Es crea el CADCI
• 1906: Neix Solidaritat Catalana
• 1911: Primer congrés de la CNT a Barcelona
• 1919: Vaga de la Canadenca
• 1921: Crisi industrial
• 1923: Assassinat del líder de la CNT Salvador Seguí i Francesc Comes
• 1927: Creació clandestina de la FAI a València
• 1930: Crisi mundial econòmica

Afrancesats

Van col·laborar amb Josep I, acceptaven el seu govern, propers a les idees del despotisme il·lustrat, volien un canvi semblant al francès. El terme és pejoratiu. Al final de la guerra, molts es van exiliar per les seves idees davant la persecució de Ferran VII.