Història de la Catalunya Medieval i la Corona d'Aragó
Ciencias sociales4,87 KB
Dates clau de la història de Catalunya
- Lo mal any primer (1333): Inici de la crisi de subsistència.
- Tractat de Corbeil (1258): Fi de les pretensions franceses sobre els comtats catalans.
- Guerra Civil Catalana (1462-1472): Conflicte entre Joan II i les institucions.
- Primera epidèmia de pesta (1348): Gran impacte demogràfic.
- Compromís de Casp (1412): Elecció del primer rei de la dinastia castellana (Trastàmara).
- Naixement de la Corona d'Aragó (1137): Unió de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
El pactisme i les funcions de la Generalitat
El pactisme: Es defineix com la limitació del poder reial a través de l'obligació de pactar amb les Corts.
Funcions de la Generalitat:
- Encarregada de vetllar pel compliment de les lleis i les Constitucions de Catalunya.
- Recaptar els impostos acordats amb les Corts.
Els orígens: De Lluís el Piadós a Borrell II
Conquesta de Barcelona (801): La ciutat va ser conquerida per l'exèrcit de Lluís el Piadós.
Guifré el Pelós: Membre de la casa comtal de Barcelona i comte d'Urgell i de Cerdanya, nomenat pel rei Carles el Calb.
Borrell II: Va trencar el jurament de fidelitat als francs en no rebre ajut militar contra els atacs sarraïns. A partir d'aquest moment, els comtes del Casal de Barcelona van actuar amb sobirania de facto, fins a la independència formal el 1258.
La Marca Hispànica i l'expansió territorial
Marca Hispànica: Territori fronterer entre els musulmans i l'Imperi Franc, dividit en diversos comtats.
Formes d'ampliar el territori:
- Aliances matrimonials.
- Pactes de vassallatge.
- Ús de la força (armes).
Les paries: Eren els pactes que sotmetien els regnes de taifes al pagament de tributs.
L'aprisió: Fórmula jurídica que permetia al pagès accedir a la propietat de la terra després de trenta anys de treballar-la. Es vincula a les Cartes de Poblament i de Franquesa.
El naixement de la Corona i l'expansió al sud
A partir de 1137, els comtats catalans i el regne d'Aragó van formar la Corona d'Aragó mitjançant l'enllaç matrimonial de Ramon Berenguer IV i Peronella.
Conquesta del sud: El motiu que va empènyer els reis catalans cap al sud de Catalunya va ser la pèrdua d'Occitània i la mort de Pere I a la batalla de Muret.
Jaume I el Conqueridor:
Va conquerir els territoris de Mallorca, Menorca, Eivissa i València.
Interès per les Illes Balears:
- Port comercial estratègic.
- Grans productores de blat.
- Control de les rutes marítimes.
- Liquidació de la pirateria musulmana.
Les Corts i el govern de les ciutats
Braços representats a les Corts:
- Braç nobiliari: La noblesa.
- Braç eclesiàstic: L'Església.
- Braç reial: Representants de les ciutats.
El Consell de Cent (Barcelona):
Format per 5 consellers (càrrec anual) i una assemblea de 100 persones dividides en tres "mans" amb representativitat desigual:
- Mà Major: Grans mercaders (65%).
- Mà Mitjana: Metges, notaris i professionals (30%).
- Mà Menor: Gremis i artesans (5%).
Crisi i conflictes dels segles XIV i XV
La crisi es va manifestar amb Lo mal any primer (1333) i la Pesta Negra, que va delmar la població i va provocar un augment de la pressió fiscal.
Conseqüències: Els pagesos de remença es van revoltar contra els mals usos feudals.
La Guerra Civil Catalana:
Enfrontament entre diversos grups socials i polítics:
- Remences: Pagesos que lluitaven per alliberar-se de l'adscripció a la terra.
- La Busca i la Biga: Conflicte pel control municipal de Barcelona.
- Joan II: Enfrontat a la burgesia i la noblesa.
Sentència Arbitral de Guadalupe (Ferran II): Va abolir els mals usos i va permetre la redempció dels pagesos, tot i que la propietat de la terra romania en mans dels senyors feudals.
Economia i societat medieval
L'agricultura era la base de l'activitat, però el comerç marítim va créixer amb noves rutes i mercaderies internacionals. La població no era homogènia: les zones costaneres i la Catalunya Vella estaven molt més habitades que l'interior.