Història i Característiques del Teatre Català Contemporani

Característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual

A partir del 1975, la feina i la funció de l’autor teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre es desentenia de la paraula “dramàtica”. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal, la imatge i les tècniques de treball col·lectiu. Destaquem grups com ara Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.

Cap a la fi dels anys vuitanta, aquest estat de coses va començar a canviar:

• El Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet.
• El Centre Dramàtic va apostar per Rodolf Sirera.
• Van aparèixer dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé...

La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. S’imposen nous models com Beckett i Pinter. En l’escena catalana, aquesta renovació ha estat protagonitzada en bona part per l’evolució de Benet i Jornet.

Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l’emergència d’un nou tipus d’autor teatral que s’implica plenament en el procés creatiu de l’espectacle. Entre els autors més destacats trobem Carles Alberola, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé.

L'obra teatral de Benet i Jornet

Benet i Jornet es va formar tant a través de les lectures populars i els dials radiofònics, com a la universitat dels anys 60 i a l'EADAG, on va entrar en contacte amb el millor teatre català d'aleshores. Va ser l'únic autor de la seua generació que va aconseguir estrenar amb regularitat, fet pel qual gaudeix d'un reconeixement que no trobem en altres companys de l’autor.

A més, ha sabut mantenir de manera suficient una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic potser minoritari, però que l'entén.

La seua obra teatral està composta per una trentena d'obres amb registres molt diferents, entre les quals destaquen:

• Cançons perdudes
• Berenàveu a les fosques

Durant els primers anys de la seua producció, el medi feia els seus personatges infeliços o cruels, però més endavant els porta a la dificultat d'expressar-se.

Encara que una bona quantitat de les seues obres pertanyen al món del teatre, també va escriure alguns dels primers serials de televisió de Catalunya, com Rosa o Ventdelplà, i d'altres serials més actuals com Poble Nou.