Història i Característiques del Jazz

El Jazz: Orígens i Característiques

És un dels grans moviments musicals del segle XX. Va néixer als Estats Units com a resultat de la fusió entre la cultura afroamericana i la dels descendents europeus. Es diferencia de la música culta per 3 aspectes:

• La particularitat rítmica basada en l'accentuació dels temps febles del compàs i l'ús de síncopes.

Síncope: Quan una nota situada en un temps feble del compàs s'allarga fins a un altre temps o part de temps, i així adquireix importància rítmica.

• La improvisació, que és una de les característiques essencials del jazz.
• La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals, que intenten imitar la veu cantada.

Gèneres Afroamericans Precursors

Durant el segle XIX van néixer 3 gèneres afroamericans de cançó:

1. Work Songs: El ritme del treball servia de base i s'acompanyaven amb el so de les eines. Tenia un caràcter trist i melangiós, però rítmic. Un treballador era qui iniciava el cant i els altres responien repetint els mateixos versos que havia cantat el primer.

2. Gospel Song: Era el cant religiós dels negres americans, i cantaven per l'esperança de trobar un món nou després de la mort. S'anomenava cant espiritual, molt sovint seguia l'esquema del predicador i la resposta del poble. Exemple: Swing Low, Sweet Chariot

3. Blues: L'esclau negre expressava la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí. És lent, trist i intens. Blues notes: 3^a, 5^a, 7^a de l'escala major rebaixades a un semitò. Artista destacada: Bessie Smith

Jazz a Nova Orleans (Estil Primerenc)

• De 6 a 9 músics.
• Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó.
• Improvisació col·lectiva.
• Exemples: Texarkana (pianista), Dee Dee Chandler (bateria).

Jazz a Chicago (Anys 20)

• De 6 a 9 músics.
• Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó, saxofon.
• Improvisació individual.
• Pulsació rítmica en els temps febles.
• Artistes destacats: Louis Armstrong, King Oliver, Bessie Smith.

Jazz a Nova York i l'Era del Swing (Anys 30)

Nova York: Estil Riff

Artista destacat: Thomas Fats Waller

Piano stride: El verb "to stride" vol dir "donar gambades", que és el que es fa amb la mà esquerra tocant notes greus en els temps forts i acords en els temps febles, mentre la mà dreta porta la melodia.

L'Era del Swing

Artistes destacats: Benny Goodman (clarinetista), Duke Ellington (pianista).

• De 12 a 16 músics.
• Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: 2 seccions de vent metall, 1 secció de vent fusta. Les melodies dels temes eren molt més elaborades.
• Frases curtes i incisives de pregunta i resposta – Estil riff.
• Pulsació rítmica marcada en 4 temps.
• Necessitat d'arranjadors per a l'orquestra.