Historia de l'art torre Eiffel

FITXA 27: LA TORRE Eiffel

FITXA TÈCNICA: Edifici : La torre
Eiffel, Autor : Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 – París, 1923), Cronologia:  1887-1889, Tipologia: Monument commemoratiu, Estil: Arquitectura del ferro, Localització: Champs de Mars (París)

CONTEXT HISTÒRIC: CRONOLOGIA: 1887-1889. Exposició Universal de París de 1889 . Revolució Industrial. Socialisme utòpic. III República. En aquest moment s’organitzà L’Exposició Universal de París (1889), per celebrar l’aniversari de la presa de La Bastilla (1789). La torred’Eiffel Fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira.L’Exposició cobria una extensió de 96 ha, Incloent-hi el Camp de Mart i altres zones de París. Hi van participar 35 Països. Aquestes exposicions impulsaven l’arquitectura i els avenços tècnics. A més, cal tenir en compte el canvi radical de La ciutat de París al Segle XIX. Tot i que les grans reformes urbanístiques es Van donar a moltes ciutats, París en va ser pionera. Aquests canvis eren deguts A l’augment de la població, a l’adaptació de la ciutat a nous mitjans de Transport (ferrocarril) i un urbanisme més higiènic davant les epidèmies, degut A la industrialització. Importància del moviment obrer i impuls de la burgesia. Pel que fa a la societat, el Segle XIX serà el Triomf de la burgesia. Cal no oblidar, però, la força del moviment obrer, amb El socialisme utòpic i les organitzacions obreres internacionals. Culturalment, París esdevindrà el gran centre de les avantguardes.

ESTIL: Arquitectura del ferro, que apareix amb la Revolució Industrial i es consolida a partir de la segona meitat del Segle XIX. Es produeix a gran escala a les indústries siderúrgiques i permet adaptar-se a Les necessitats de cada edificació. Va permetre convertir el mur en un mer element de tancament i fer cobertes d’armadura metàl•lica amb formes variades, Que es podien combinar amb elements tradicionals com les teules o bé amb Làmines de vidre, que proporcionaven molta lluminositat als edificis.

DESCRIPCIÓ FORMAL: La planta de la torre és un quadrat de 125 Metres de costat, i la seva estructura és metàl•lica i deixada a la vista. Els quatre costats de la torre són idèntics i Simètrics, es recolza sobre quatre grans pilars inclinats, orientats als quatre Punts cardinals i que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun. Aquests Pilars estan reforçats i units per quatre arcs. L’ascensió a les plataformes que formen la Torre es pot fer tant amb ascensor com amb  Escales metàl•liqües. A l’interior hi ha restaurants, botigues, Magatzems... Té 3 plataformes o pisos: el primer pis a 57 Metres, el segon a 115 metres i el tercer pis a 274 metres (mirador). Els quatre pilars situats als vèrtex d’un gran Quadrat van corbant-se cap a l’interior a mesura que s’eleven, i acaben Convertint-se en un únic element que acaba esdevenint una agulla. Aquesta forma Piramidal corbada i simètrica li proporciona gran sensació de verticalitat i També equilibri i estabilitat. Està formada per prop de 18.000 peces de ferro I 2,5 milions de cargols per mantenir-la ferma. Els últims metres corresponen a Una antena de ràdio afegida posteriorment. S’hi combinen elements arquitravats i voltats. L’entramat de les bigues estava pensat per donar-li estabilitat davant els Forts cops de vent. Fou possible gràcies als progressos en la Siderúrgia del Segle XIX i la resistència dels nous materials de construcció. La mateixa estructura de ferro fa la funció D’element decoratiu. Està realitzada en ferro forjat. Les peces van Ser dissenyades i provades amb càlculs molt minuciosos abans de ser col•locades A la torre. Entre 150 i 300 obrers, guiats per un equip de veterans en la Construcció de ponts, van muntar la torre en dos anys.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA: Va ser ubicada en la zona on es va celebrar L’Exposició Universal de París de 1889, en uns espais oberts que en permetien La visió des de múltiples indrets de la ciutat i la rodalia. Actualment és el monument més alt de París i Es veu des de qualsevol lloc de la ciutat. Tot i que en un principi va ser molt Criticada, la seva ubicació prop del riu al parc delChamp de Mars li donen uns proporcionalitat i Integració urbanística excel•lent.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT: Funció: Es va fer per commemorar la Revolució Francesa de 1789 i com a edifici emblemàtic de l’Exposició Universal de 1889. Les exposicions universals eren concebudes, Dins la dinàmica de la Revolució Industrial, com uns grans aparadors on els Diferents estats presentaven els seus avenços. En aquest cas, París va Organitzar l’exposició de 1889 per celebrar el centenari de la Revolució i com A símbol de la potència de la tècnica constructiva de França i de les Possibilitats dels nous materials constructius, en aquest cas, el ferro. Contingut i significat: La torre Eiffel és Considerada el màxim exponent de l’arquitectura metàl•lica i va ser concebuda Com a símbol de l’Exposició Universal de París de 1889. Es convocà un concurs per seleccionar Construccions representatives dels nous temps, i guanyà Eiffel amb el seu Projecte (ja s’havia presentat a Barcelona el 1888 però el seu projecte no va Ser acceptat). L’edifici pretén deixar a la vista de tothom Els elements de la seva estructura i erigir-se en estendard de la modernitat i El progrés, valors arrelats en la burgesia del moment. Tots els països industrials participaven en Aquestes exposicions i lluïen la seva potència creativa i industrial amb obres Com el Crystal Palace, de Paxton (Londres 1851), el Pavelló alemany de Mies van Der Rohe (Barcelona 1929), el pavelló espanyol de Josep Lluís Sert (París 1937)... Pretenien perpetuar la memòria d’aquests esdeveniments.

MODELS I INFLUÈNCIES: Durant la Revolució Industrial, el ferro i el Vidre van començar a utilitzar-se com a material arquitectònic i això va Afavorir la construcció d’edificis amb grans espais interiors (estacions de Ferrocarril o biblioteques), com el Crystal Palace de Joseph Paxton. L’ús d’aquests materials també va permetre Edificat ponts i viaductes molt agosarats. Aquesta novetat va ser Majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que els arquitectes construïen Edificis seguint els models del passat. En aquest context, la torre Eiffel és el Paradigma del futur de l’arquitectra basada en l’enginyeria, en contraposició A la mirada inerta de l’arquitectura historicista envers el passat. Tot i la seva importància, va ser molt Conflictiva i criticada per la major part dels seus contemporanis.