Història i Art de la Grècia Antiga: Polis, Partenó i Teatre

Orígens i Localització de la Civilització Grega

Els orígens més antics cal buscar-los en uns pobles indoeuropeus procedents de les estepes del Centre d’Àsia cap al segon mil·lenni abans de Crist (aC). Després van arribar altres pobles, els Aqueus i els Dorios. En un primer moment es van anar instal·lant al continent, però, a poc a poc, es van anar estenent cap a les illes.

El naixement de la cultura i l’art grecs va sorgir a la zona oriental del Mediterrani. Es va estendre per tres espais principals:

• La Península dels Balcans.
• Les Illes del Mar Jònic i Egeu.
• Les costes occidentals d’Àsia Menor (actual Turquia).

Etapes de la Història Grega (VIII aC – II aC)

A partir del segle VIII aC fins al segle II aC, la història dels grecs es divideix en tres etapes:

1. Època Arcaica (Segles VIII aC – VI aC)

Durant aquesta etapa es produeix el naixement de les polis (ciutats-estat).

El clima temperat i sec i el relleu accidentat amb ports naturals dificultaven la comunicació interior, però afavorien l’expansió per la Mediterrània.

A causa de l’escassa productivitat agrícola, els grecs tenien incapacitat per mantenir tota la població, cosa que va provocar una migració i, com a conseqüència, l’aparició de les primeres colònies.

Aquestes colònies conservaven la llengua, la cultura, les lleis i la religió de les metròpolis.

El sistema de govern de les polis va evolucionar amb el temps:

• Inicialment eren monarquies.
• Posteriorment van passar a ser oligarquies (govern d’uns pocs).

2. Època Clàssica (Segles V aC – IV aC)

Durant aquesta etapa es produeix un creixement econòmic basat en l’artesania i el comerç, que comporta l’aparició de la classe mitjana.

A conseqüència d’això, es produeix la desaparició del sistema oligàrquic i el naixement de la democràcia.

En aquest nou sistema polític, els ciutadans lliures participen en el govern de les polis, la qual cosa representa un gran canvi en la vida política i social de l’antiga Grècia.

3. Època Hel·lenística (Segles IV aC – II aC)

L'època hel·lenística està marcada per la fi de la independència de les polis i l'expansió territorial:

Guerres del Peloponès → Desgast de totes les polis → Filip II, rei de Macedònia, aprofita per imposar el seu domini sobre les polis → Alexandre el Gran (fill de Filip II) amplia el territori (Orient Mitjà fins al riu Indus i Egipte) → Imperi Persa → Difusió de la cultura grega.

L’Imperi d’Alexandre el Gran (mapa amb les rutes i màxima expansió de l’imperi)

• En aquesta etapa es van produir grans avenços científics, matemàtics i geogràfics.
• Amb la seva mort, l’imperi es va dividir en els Regnes Hel·lenístics, els quals eren independents entre si, però compartien la cultura grega.
• Aquest període s’acaba quan Roma conquerí la Mediterrània.

Resum de períodes històrics i artístics:

• Arcaic: S. VIII al S. V aC.
• Clàssic: S. V i S. IV aC. (fins al 323 aC).
• Hel·lenístic: 323 aC. al S. II aC.

Fonaments Socials i Culturals de Grècia

Els fonaments socials i culturals de la civilització grega es basaven en:

• Dimensió humana (Antropocentrisme)
• L’organització política: la polis
• L’ideal polític grec: la democràcia
• El pensament
• La religiositat

Dimensió Humana: L'Antropocentrisme Grec

L'art grec es caracteritza per l'antropocentrisme: art humanitzat, fet a la mesura de l’home.

“L’home com a mesura de totes les coses” (PROTÀGORES)

• L’art deixa de ser monumental, com era a Egipte.
• Es fonamenta en la recerca de la bellesa basant-se en l’harmonia i la proporció en relació a l’ésser humà.
• En l’arquitectura, els edificis són més esvelts i lleugers i les seves proporcions es basen en càlculs matemàtics. Cal tenir present que els rituals religiosos no es feien a l’interior dels temples.
• En l’escultura, la tendència és naturalista i el tema principal és la figura humana, sobretot masculina.

L'Organització Política: La Polis

Tres aspectes condicionen l’urbanisme a Grècia:

1. La topografia muntanyosa que dificultava la formació de grans ciutats.
2. La democràcia a Atenes.
3. El caràcter independent de les Polis: Grècia estava formada per una sèrie de ciutats-estat independents.

Esparta es va desenvolupar basant el seu poder en la força militar i va descuidar l’art i les activitats econòmiques. La guerra era la base de la seva educació i el rei i el consell d’ancians controlaven tot el poder estatal.

Atenes era un model de Polis totalment diferent. Fomentava l’art, la cultura i la democràcia. La democràcia va fer créixer les polis, ja que es va fer necessari crear edificis públics.

Urbanisme de la Polis Grega

L'urbanisme de les polis es caracteritzava per:

1. Tenia un traçat ortogonal, és a dir, un conjunt de carrers rectes paral·lels i perpendiculars que s’entrecreuaven.
2. Es dividia en tres espais: a la part nord hi havia el barri popular; al centre, el barri noble amb zona residencial, edificis públics, edificis per a l’oci, l’esport i per al comerç; i a la zona sud, el barri residencial.
3. Tot estava envoltat per muralles defensives.

La Ciutat d'Atenes: Estructura de la Polis

Les polis (ciutats-estat gregues) estaven organitzades en dues parts principals:

Part Baixa (Nucli Urbà)

Era la zona on vivia la majoria de la gent i tenia diferents zones segons la seva funció:

• Centre polític → on es prenien decisions i es reunien els ciutadans.
• Centre administratiu → on es gestionaven els assumptes de la ciutat.
• Centre comercial → on es feien compres i vendes.
• Centre religiós → on hi havia els temples i llocs de culte.

A la part baixa hi podíem trobar:

• Espais públics (per reunir-se o passejar)
• Carrers i cases
• Santuaris (petits temples)
• Teatres
• Gimnassos
• Àgora → la plaça pública, el lloc més important de la polis.

Acròpoli (La Ciutat Alta)

Era una part elevada i fortificada.

• Servia per protegir els habitants en cas de perill.
• Hi havia temples dedicats als déus.
• Era un lloc de culte religiós.

L'Ideal Polític: La Democràcia

Les institucions democràtiques exigien espais públics de reunions.

Exemple: Stoa d’Àtal, Atenes (reconstrucció): Porxos per a protegir-se de la pluja i del sol i on es podien fer activitats comercials.

El Pensament: Bellesa, Harmonia i Proporció

La bellesa era la base de l’escultura i l’arquitectura, fonamentada en:

• Harmonia
• Equilibri
• Proporció

La Religiositat i el Temple Grec

La religiositat va omplir el territori de santuaris i temples.

El temple va ser l’edifici més destacat. Era un espai força obert i de dimensions no gaire grans, ja que la seva funció era ser “l’habitatge del Déu o deessa”. A l’interior no es realitzaven rituals.

Reconstrucció del santuari de Delfos: Era dedicat al Déu Apol·lo. Tenia al centre un gran temple on els grecs hi acudien per a preguntar a Apol·lo allò que més els preocupava: quan i com iniciar una guerra, casaments, pactes… Tot això era interpretat per una sacerdotessa anomenada Pítia o pitonissa, que tenia un poder endevinatori.

Primer, els pelegrins s’havien de purificar en una font i després entraven per la via sacra, on trobaven petits temples fins a arribar al temple d’Apol·lo. A la part superior hi havia una palestra, un gimnàs, un estadi i un teatre per a 5.000 espectadors.

ACRÒPOLIS D’ATENES:

1. Porta monumental amb columnes (Propileus).
2. Pinacoteca.
3. Temple d’Atenea Niké (victoriosa sense ales).
4. Partenó: Temple dedicat a Atenea.
5. Erectèon: Temple dedicat a Erecteu (rei mític).
6. Casa de les arrèfores (noies escollides entre les millors famílies).
7. Calcoteca: Magatzem d’objectes de bronze.

El Concepte i la Funció de l'Art Clàssic

1. Antiguitat (Món Clàssic: Grècia i Roma)

• Concepte d’art: L’art era considerat una habilitat o tècnica (en grec, tékhne) al servei de la societat.
• Funció: Representar la realitat, exaltar déus i herois, mostrar l’ordre i l’harmonia.
• Filosofia: PLATÓ veia l’art com una imitació (mímesis) de la realitat, amb funcions d’ensenyar, commoure i complaure.

El Paper de l'Artista i els Clients

1. Prestigi de l’Artista

• No superava el d’un artesà.
• L’artista plàstic era considerat inferior al poeta per dues raons:
  1. Feia una feina manual (el poeta feia una feina intel·lectual).
  2. Cobrava per la seva feina (el poeta era acollit com a convidat).

2. Atenes Clàssica

• La posició econòmica i social del pintor i de l’escultor no variava.
• Alguns artistes van utilitzar sistemes geomètrics complexos per donar dignitat a la seva feina.
• Tot i això, continuaven mal pagats, sense sou fix i buscant feina constantment.

3. Època Hel·lenística

• Canvia la consideració social de l’artista.
• Comencen a signar-se les obres d’art, augmentant-ne el valor.
• La bellesa s’associa a la divinitat.
• L’artista passa a ser vist com un intèrpret d’allò diví i s’equipara al poeta.
• Apareixen els artistes excèntrics, vistos com a profetes o il·luminats.

4. Clients de l’Art

• Fins al segle IV aC: Els principals clients eren les polis, que encarregaven obres per a la comunitat.
• A partir dels Estats Hel·lenístics: Els clients principals passen a ser reis, generals i homes rics. L’objectiu era exaltar el poder i la riquesa a través de les obres d’art.

Anàlisi d'Obres Arquitectòniques Clàssiques

El Partenó: Símbol de l'Acròpoli d'Atenes

1. Documentació

• Nom de l’edifici: Partenó.
• Autor: Ictinos i Cal·lícrates (direcció de Fídies).
• Cronologia: 447–438 aC (segle V aC).
• Materials: Fusta i marbre del Pentèlic.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Localització: Acròpolis d’Atenes.

2. Anàlisi Formal

2.1 Espai Interior

• Planta rectangular dividida en tres parts: pronaos, cel·la i opistòdom.
• Cel·la dividida en dues parts incomunicades:
  • Oriental: estàtua criselefantina d’Atenea (obra de Fídies) envoltada per columnata en “U” de dos pisos.
  • Occidental: tresor del temple i de la Lliga de Delos, amb 4 columnes jòniques.
• Accés per un pòrtic hexàstil occidental.
• Separació d’estances per murs isòdoms (carreus iguals).
• Il·luminació: la llum del sol entrava per la porta i finestres per il·luminar l’estàtua.
• Unitat / fragmentació: fragmentació.

2.2 Elements de Suport

• Base: estereòbat i estilobat.
• Columnes: 8 dòriques a les façanes principals i 17 als laterals. Tipologia: octàstil, perípter i amfipròstil.
• Parts de la columna: sense base, fust estriat, capitell amb collarí, equí i àbac.
• A l’interior: columnes dòriques en dos pisos (naos principal); jòniques a la sala occidental.
• Murs: carreus tallats, sense argamassa, units amb grapes metàl·liques.

2.3 Elements Suportats

• Coberta: a dues aigües.
• Entaulament: arquitrau + fris amb tríglifs i mètopes + cornisa + acroteri.
• Frontons: triangulars, decorats amb escultures (avui en part desaparegudes).

2.4 Espai Exterior

• Dimensions: Exterior: 69,5 × 30,9 m. Cella: 29,8 × 19,2 m.
• Línies dominants: rectes i horitzontals.
• Façana: temple perípter, monòpter i octàstil.
• Colors: contrast entre marbre blanc i decoració vermella, blava i daurada.
• Decoració escultòrica:
  1. Fris de les Panatenees: processó religiosa en honor d’Atena.
  2. Mètopes: escenes mitològiques (Gegantomàquia, Amazonomàquia, Centauromàquia, Guerra de Troia).
  3. Frontons: naixement d’Atena (est) i lluita amb Posidó (oest).
• Relació amb l’entorn: Forma part del conjunt de l’Acròpoli. Orientació a l’est (sortida del sol). Situat al punt més alt del turó.
• Correccions òptiques: estilobat i entaulament convexos, èntasi a les columnes, gruix i separació majors als extrems.

3. Interpretació

3.1 Contingut i Significat

• Caràcter: religiós.
• Dedicat a: Atenea, protectora d’Atenes, després de la victòria sobre els perses.
• Temàtica escultòrica: vida i naixement d’Atenea, lluita amb Posidó, i escenes mitològiques de guerra i heroisme.

3.2 Funció

• Funció original: religiosa, com a ofrena als déus i símbol de la grandesa d’Atenes.
• Usos posteriors: Temple cristià (Santa Sofia), Temple dedicat a Santa Maria de Cetines (ocupació catalanoaragonesa), Mesquita (ocupació turca), Polvorí (s. XVIII).

3.3 Explicacions

• Context històric: Grècia clàssica, època d’esplendor i naixement de la democràcia. Construït durant el govern de Pèricles, sobre les restes d’un temple arcaic. Objectiu: exalçar Atenes i mostrar el seu poder i harmonia.
• Encàrrec i recepció: Promotor: Pèricles. Destinatari: el poble atenès, per retre culte a Atenea i als déus.
• Paper de l’artista: A l’Atenes clàssica, el pintor i l’escultor eren considerats com a artesans. Feien feines manuals i estaven mal pagats. Alguns introduïen complexos càlculs geomètrics per donar més dignitat a la seva tasca.

El Teatre d'Epidaure: Perfecció Acústica

1. Documentació

• Nom de l’edifici: Teatre d’Epidaure.
• Autor: Policleu el Jove.
• Cronologia: 350 aC (s. IV aC). Finals del període clàssic i inicis de l’època hel·lenística.
• Materials: Pedra.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Localització: Epidaure (Peloponès – Grècia).

2. Anàlisi Formal

2.1 Elements de Suport

• S’aprofita el vessant de la muntanya per fer la càvea o graderia; però, com que tenia unes dimensions tan grans, es van construir murs laterals de contenció.
• Les columnes de l’escenari no es conserven.

2.2 Elements Suportats

• No disposa de cap tipus de coberta.

2.3 Espai Exterior

• Dimensions: La càvea tenia unes dimensions de 120 m de diàmetre.
• Descripció: Es divideix en tres parts ben diferenciades:
  • Orquestra: Espai circular entre les dues zones i un altar de pedra (thymelé).
  • Escena: Edifici rectangular darrere l’orquestra, amb tres portes per als actors i decoració escènica.
  • Càvea: Graderia en forma semicircular, excavada al vessant de la muntanya, amb seients de pedra calcària i excel·lent acústica.
• La càvea, amb 55 grades dividides en dues zones (34 altes i 21 baixes), podia acollir unes 15.000 persones.
• Els seients eren de dos tipus: simples per al poble i més amples amb respatller per a personalitats.
• Pàrodes: Entre l’orquestra i l’escena, espai per al cor o accés a l’orquestra.
• Relació amb l’entorn: Construït aprofitant el pendent natural. Integració harmònica amb el paisatge. Situat al sud-est del santuari d’Asclepi, déu de la medicina.

2.4 Espai Interior

No hi ha espai interior com a tal; és una construcció unitària i oberta.

2.5 Estil

• De l’època: S’hi pot observar una evolució cap a les formes hel·lenístiques, amb major monumentalitat i perfecció tècnica. Mostra modificacions respecte als teatres grecs clàssics anteriors (Delfos, Dionís, Priene).
• De l’autor: Policleu el Jove perfecciona el model de teatre grec, millorant-ne l’acústica i la visibilitat.

3. Interpretació

3.1 Contingut i Significat

• Caràcter de l’edifici: Civil, tot i que va néixer també amb una finalitat religiosa.
• Encàrrec i recepció: Adreçat al públic que normalment visitava el santuari d’Asclepi.

3.2 Funció

• Funció religiosa: Originàriament va néixer com a conseqüència de les processons teatrals que ja es preveien a l’hora de retre culte i dedicar-li el Dia dels Jocs d’Asclepi al protector de l’epidèmia.
• També tenia la funció lúdica i pedagògica.

3.3 Context Històric

• Orígens: El teatre grec neix de dances rituals dedicades a Dionís, déu de l’eufòria i l’embriaguesa.
• Atenes: Esdevé el centre del teatre i un lloc d’unió per a la ciutat.
• Festivals: Es converteixen en competicions amb premis, cosa que fa que el teatre es faci popular a altres ciutats.
• Epidaure: Ciutat de la Lliga d’Argos amb un santuari dedicat a Asclepi, déu de la salut. Allà es construeix un gran teatre al s. IV aC.
• Context de crisi: Durant les guerres del Peloponès, les polis gregues es debiliten i Macedònia aprofita per expandir-se.
• Continuïtat: El teatre grec continua usant-se en època romana, esdevenint una tradició duradora i influent.
• Importància: És un referent cultural que ha transmès idees i valors fins avui.