Grec clàssic: Arquitectura arquitravada, senzilla i d'estètica harmònica de gran importància. Exemples: Erectèon (421-406 aC), Partenó (447-432 aC, planta rectangular amb columnes), temple d'Atena Nice (449-421 aC, planta cúbica tetràstila) i el Teatre d'Epidaure de Policlet el Jove (350 aC).
Hel·lenístic: Aparició del drama, representació dels vells, recerca de realitat i monumentalitat. Exemple: Altar de Zeus a Pèrgam (Escola de Pèrgam, 188 aC).
Romà imperial: Ús del formigó, gran complexitat tècnica, fust llis i estries. Exemples: Maison Carrée (16 aC), Panteó d'Agripa (27 aC), Coliseu (70-82 dC), aqüeductes (segle II) i a Pompeia la Casa del Poeta Tràgic (79 dC).
Neoclassicisme: Influència de l'estètica clàssica; estil no recarregat que cerca la perfecció formal. Exemple: L'església de la Madeleine de Pierre-Alexandre Vignon (1806-1842).
Segles XIX i XX: Nous materials i formes
Arquitectura del ferro: Ús del ferro per a edificis funcionals, simetria, ritme i ordre en façanes. Exemples: Magatzems Carson, Pirie, Scott de Louis Sullivan (1899-1904) i la Torre Eiffel de Gustave Eiffel (1887-1889).
Modernisme: Llibertat de formes i gran riquesa decorativa. Exemples: Palau de la Música Catalana de Domènech i Montaner (1905-1908) i la Casa Milà d'Antoni Gaudí (1907-1910).
Racionalisme: Canvi de visió estètica, sobrietat decorativa («menys és més») i varietat de nous materials. Exemple: Pavelló alemany de Barcelona de Mies van der Rohe (1928-1929).
Organicisme: Joc d'asimetria i combinació cromàtica integrada en l'entorn. Exemple: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada) de Frank Lloyd Wright (1935-1939).
Desconstructivisme: Conviu amb el nou racionalisme, línies trencades o clares i espais diàfans. Exemple: Museu Guggenheim de Bilbao de Frank Gehry (1992-1997).
Evolució de l'escultura
Escultura antiga i clàssica
Grec arcaic: Ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció, ús de policromia i hieratisme. Exemple: Koré del Pèplum (510-500 aC).
Grec clàssic: Ús del contrapposto, acabat de superfície polit i cànon d'1/7. Exemples: Discòbol de Miró (450 aC), Dorífor de Policlet (450-445 aC), Guerrers de Riace (460 aC) i Hermes amb Dionís infant de Praxíteles (350 aC).
Hel·lenístic: Representació de diferents edats, expressió de moviment, realisme i vestits amb transparències (tècnica dels draps mullats). Exemples: Laocoont i els seus fills (segle II aC) i la Victòria de Samotràcia (c. 190 aC / 421 aC).
Etrusc: Manca d'idealització, gran realisme en retrats funeraris (650-520 aC).
Romà imperial: Treball en bronze i marbre amb forta influència grega; exalta la figura de l'emperador. Exemples: Estàtua eqüestre de Marc Aureli (175 dC), August de Prima Porta (19 aC) i relleus de l'Ara Pacis Augustae (13 aC).
Escultura moderna i contemporània
Neoclassicisme: Inspiració grega, temàtica mitològica i marbre immaculat. Exemple: Eros i Psique d'Antonio Canova (segles XVIII-XIX).
Impressionisme: Superfícies de bronze sense polir per expressar emocions i sentiments mitjançant la incidència de la llum. Exemple: Auguste Rodin (1880).
Simbolisme: Influència de Rodin, ús del marbre i càrrega realista-emocional. Exemple: Els primers freds de Miquel Blay (1892).
Cubisme: Síntesi geomètrica, bronze i predomini de gammes de grisos. Exemple: El profeta de Pau Gargallo (1933).
Futurisme: Formes cubistes amb moviment i exaltació de la modernitat en bronze. Exemple: Formes úniques de continuïtat en l'espai d'Umberto Boccioni (1913).
Expressionisme: Càrrega simbòlica, ús de materials variats i formes originals. Exemple: Maman de Louise Bourgeois (1999).
Abstracció: Composicions en un sol bloc, monocromia i allunyament de la figuració. Exemple: Elogi de l'aigua d'Eduardo Chillida (1987).
Abstracció surrealista: Guiada pel subconscient, distorsió de la figuració i imatges enigmàtiques. Exemples: Nit de lluna de Leandre Cristòfol (1935) i Dona i ocell de Joan Miró (1981-1982).
Evolució de la pintura
Del Neoclassicisme al Postimpressionisme
Neoclassicisme: Predomini del dibuix, temàtica cívica i mitològica, senzillesa compositiva i ordre. Exemple: El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David (segles XVIII-XIX).
Romanticisme: Moviments liberals, caràcter revolucionari, clarobscur, composicions en diagonal i dramatisme. Exemples: La Llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix (1830) i El 3 de maig a Madrid de Francisco de Goya (1814).
Realisme: Representació del moment present, temes quotidians i vulgars, estil preciosista i costumista. Exemples: La vicaria de Marià Fortuny (1867-1870) i Enterrament a Ornans de Gustave Courbet (1849).
Impressionisme: Incidència fugaç de la llum, pinzellada inacabada que dissol la línia i protagonisme del paisatge. Exemples: Impressió, sol naixent de Claude Monet (1872-1873) i El dinar campestre d'Édouard Manet (1863).
Postimpressionisme: Llibertat plàstica, geometrització formal i ús de colors plans i expressius. Exemples: Els jugadors de cartes de Paul Cézanne (1889-1892) i La nit estelada de Vincent van Gogh (1889).
Primeres avantguardes i art contemporani
Expressionisme: Rostres desfigurats, combinació arbitrària de colors i línies fortament expressives. Exemple: El crit d'Edvard Munch (1893).
Fauvisme: Prescindeix de la llum natural, la profunditat i la perspectiva tradicional; espai en un sol pla i domini del color vermell. Exemple: L'habitació vermella d'Henri Matisse (1908).
Cubisme analític: Distorsió de la figura, geometrització simultània en un mateix pla. Exemple: Guernica de Pablo Picasso (1937).
Abstracció pictòrica: Colors purs, racionalització de les formes i tendència lírica. Exemple: Composició IV de Vassili Kandinski (1911).
Surrealisme oníric: Dubte d'allò evident, iconografia del somni, càrrega simbòlica i excentricitat. Exemples: La persistència de la memòria de Salvador Dalí (1931) i l'obra de Frida Kahlo (segle XX).
Art conceptual: Reivindicació de la idea per sobre de l'objecte, crítica a l'art tradicional i màxima creativitat. Exemple: Una i tres cadires de Joseph Kosuth (1965).
Expressionisme abstracte: Tècniques de degoteig (dripping) i regalim, renúncia a la composició racional; la línia expressa estats anímics. Exemple: Número 1 de Jackson Pollock (1950).
Informalisme: Barreja de pigments amb materials diversos, predomini del collage, textures rugoses properes al baix relleu. Exemple: Creu i R d'Antoni Tàpies (1975).
Pop Art: Retorn a la figuració popular, aplicació de colors plans poc matisats i perspectiva irònica. Exemple: Llaunes de sopa Campbell's d'Andy Warhol (1962-1965).
Principals moviments i artistes destacats
Rococó: Arquitectura (Balthasar Neumann, François de Cuvilliés, Johann Michael Fischer); Pintura (Antoine Watteau, François Boucher, Jean-Honoré Fragonard, Jean-Baptiste-Siméon Chardin, Jean-Baptiste Greuze, Giambattista Tiepolo, Canaletto, Joshua Reynolds).
Modernisme (Art Nouveau): Victor Horta, Hector Guimard, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Otto Wagner, Joseph Maria Olbrich.
Impressionisme: Michel-Eugène Chevreul (teòric), Édouard Manet, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir, Edgar Degas, Camille Pissarro, Mary Cassatt, Alfred Sisley, Berthe Morisot.
Puntillisme: Georges Seurat, Paul Signac.
Postimpressionisme: Paul Cézanne, Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Gauguin, Vincent van Gogh.
Simbolisme: Gustave Moreau, Odilon Redon, Henri Rousseau.
Modernisme i canvi de segle: Gustav Klimt, Ignacio Zuloaga, Ramon Casas, Joaquín Sorolla; Escultura: Auguste Rodin.
Racionalisme: Adolf Loos, Walter Gropius, Ludwig Mies van der Rohe, Le Corbusier.
Organicisme: Frank Lloyd Wright.
Fauvisme: Henri Matisse, Maurice de Vlaminck, André Derain, Georges Rouault.
Cubisme: Pablo Picasso, Georges Braque; Escultura: Pau Gargallo.
Futurisme: Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà.
Expressionisme i art degenerat: Vassili Kandinski, Paul Klee; George Grosz, Otto Dix, Max Beckmann.
Abstracció pictòrica: Vassili Kandinski, Piet Mondrian, Theo van Doesburg, Kazimir Malèvitx.
Dadà: Kurt Schwitters, Man Ray, Marcel Duchamp.
Surrealisme: André Breton, André Masson, Joan Miró, Alberto Giacometti.
Corrent oníric: René Magritte, Max Ernst, Salvador Dalí, Frida Kahlo.
Muralisme: Diego Rivera, José Clemente Orozco.
Expressionisme abstracte: Jackson Pollock, Willem de Kooning, Mark Tobey, Franz Kline, Barnett Newman, Mark Rothko, Clyfford Still.
Informalisme: Hans Hartung, Manolo Millares, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Lucio Fontana, Jean Dubuffet.
Abstracció geomètrica: Frank Stella, Victor Vasarely, Eusebio Sempere, Andreu Alfaro.
Minimalisme: Donald Judd, Dan Flavin, Carl Andre, Richard Serra.
Neofiguració: Francis Bacon, Balthus, Lucian Freud.
Pop Art: Andy Warhol, George Segal, David Hockney, Richard Hamilton, Equipo Crónica.
Hiperrealisme: Don Eddy, Antonio López, Duane Hanson, García.
Art conceptual: Arman, Yves Klein, Joseph Kosuth, Christo i Jeanne-Claude, Yoko Ono.
Neoexpressionisme i Transavantguarda: Georg Baselitz, Anselm Kiefer; Sandro Chia, Enzo Cucchi, Francesco Clemente, Miquel Barceló, José María Sicilia.
Art marginal i urbà: Keith Haring.
Escultura figurativa contemporània: Henry Moore, Alberto Giacometti, Eduardo Chillida, Jorge Oteiza, Alexander Calder.