Història d'Al-Andalus: Etapes i Evolució Política

L'emirat dependent de Damasc

Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Andalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l'emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van continuar la conquesta més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es van replegar definitivament a la Península.

L'emirat independent de Damasc

A mitjan segle VIII, l’últim membre de la família omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. Aviat, Abd al-Rahman I va trencar amb el califat de Bagdad i es va proclamar emir independent. La unitat política amb Damasc s’havia trencat, però s’acceptava l’autoritat religiosa del califa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a les diverses regions d’Al-Andalus i el poder central van sovintejar. Tanmateix, al llarg del segle X, es va produir una creixença econòmica i cultural important.

El califat de Còrdova (929-1031)

L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1031) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur.

Els regnes de taifes

A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008-1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats-estat envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquerir la majoria de terres d’Al-Andalus.

El regne nassarita de Granada (1248-1492)

La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita. Aquesta taifa ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de:

• Màlaga
• Almeria
• Granada
• Part de Cadis

El regne taifa de Granada tenia una àmplia façana marítima, ports per al comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La seva enorme riquesa i la seva activitat econòmica van fer possible la seva pervivència fins a l'any 1492.