Història d'Al-Àndalus: Conquesta, Emirat i Economia (711-1031)

La Península Ibèrica entre els segles VIII i XI

Al-Àndalus: Temps i espai (711-1031)

La conquesta del territori (711-756)

La conquesta musulmana es va iniciar l'any 711, quan Tariq (governador musulmà del nord d'Àfrica) va travessar l'estret de Gibraltar amb una tropa reduïda d'àrabs i berbers.

• Intenció inicial: Era realitzar un saqueig.
• Resultat: Davant la fàcil derrota del rei visigot Roderic (711, Batalla de Guadalete), els musulmans van conquerir la major part de la Península.

Menys alguns llocs del nord, que es van mantenir independents després de la Batalla de Covadonga (722).

Després de la conquesta, Al-Àndalus es va convertir en un emirat dependent, sotmès religiosa i políticament al califat omeia de Damasc.

La capital de l'emirat dependent era: Còrdova.

L'Emirat Independent (756-929)

L'any 756, Abd al-Rahman I, un príncep omeia que va arribar a la Península fugint del seu extermini, es va proclamar emir independent.

• El títol d'emir: Implicava la independència política dels nous califes abbàssides de Bagdad, però no la independència religiosa.

Al-Àndalus va haver de lluitar contra diversos fronts:

• Els cristians del nord: A les zones de Zamora, Girona i Barcelona. Aquests van crear la Marca Hispànica.
• Sublevacions internes: Les dels muladís (conversos a l'islam), que se sentien discriminats pels àrabs.

Causes de la ràpida conquesta

• Conflictes polítics interns dels visigots.
• Suport dels jueus i visigots descontents.
• Superioritat militar musulmana.

Accions militars (Segle X)

Durant el segle X, Abd al-Rahman III i Almansor van dur a terme expedicions de càstig (ràzzies) contra els estats cristians del nord.

Govern i Economia d'Al-Àndalus

El govern d'emirs i califes

El govern d'Al-Àndalus va estar en mans de:

• Emirs: Nomenats inicialment pel califa de Damasc. El seu poder era polític, dirigien l'administració i l'exèrcit, i administraven la justícia.
• Califes: Tenien poder polític i religiós. Per a governar, comptaven amb l'ajuda de funcionaris.

L'organització territorial

• L'administració del territori es va organitzar en províncies o còres.
• El poder era exercit per governadors i l'administració de justícia.
• Per al control del territori, es cobraven impostos més alts als que no eren musulmans.

Bases econòmiques d'Al-Àndalus

La base de l'economia era l'agricultura, juntament amb el desenvolupament de l'artesania i el comerç (concentrat en nuclis urbans).

Agricultura

• Terres seques: Es produïa olivera, cereals i vinya.
• Terres de regadiu: Es cultivava arròs, llima, safrà, cotó i sucre.

Els musulmans van ampliar les terres regades amb sèquies, pous i embassaments.

Ramaderia i Artesania

• Ramaderia: Cria de cavalls, cucs de seda i xais (corderos).
• Artesania: Es fabricaven teixits de cotó i seda, objectes de vidre i ceràmica. També es treballava l'ivori, el cuir, la fusta, el pergamí, el papir i el paper.

Comerç

El comerç es va veure afavorit per la situació estratègica d'Al-Àndalus entre Europa i Àfrica. Això va fer possible que els mercaders portessin per la Mediterrània articles elaborats a les ciutats, així com espècies, or, ivori, esclaus negres i esclaus blancs.