Historia

Enviado por kdr y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 40,83 KB

 
 

Antic Regim:terme inventat pels rev. Francesos que s'utilitzava per designar negativament el sistema de govern i la societat anterior a la rev. Francesa. Terme oposat: Nou Regim, (Regim Liberal a Espanya). Tres bases:

Importancia del mon rural (social i economicamnt). Estructura estamental (origen famil). Monarquies absolutes.

Economia base agraria:¾ parts de poblacio es dedicava a conreu de camps. Agricl. Subsistencia. Organitzacio:

· Llogaret: es un aplec de cases camperoles i forma d'organitzacio de la vida quotidiana (treballs, conreus, etc).

· Instit. Senyorials i feudals: propietat compartida, desig. juridica i podia exgir pagaments i altres obligacions fiscals.

Demografia cicle antic: Natalitat alta mortalitat catastrofica (demog. estancada). Fam, epidemies, males collites...

Canvi durant sXVIII (algunes regions): disminucio epidemies i fams gracies a progresos medics, higienics i millor nutricio. Creixement demografic: (Europa) de 115 a 190 mil.

Org. Soci. estamental:l'estratificacio es realitzava per privilegis. Aixo produia desigulatat juridica.

Estament: es la clase o condicio social en que es dividia la societat a l'Antic Regim.

Privilegiats:La noblesa: es la part superior de la piramide socila. Era l'u per cent de la poblacio europea. Estil de vida comu amb respecte a la categoria de privilegiats, residien en palaus propis.

Clergat: Gran riquesa patrimonial, i rellevancia cultural i ideologica (formats intelectualment). Heterogeneitat d'aquest estament eren grans per causa de la divisio religiosa (catolics gaudien d'amplis privilegis i gran patrimoni gracies a les amortitzacions de terres fetes i acumulacio de bens i propietat protegits) i diferencia alts dignataris (abats i bisbes) i clergat rural, nivell economic i cultural inferior. En el s.XVII diversos monarques van intentar reduir els privilegis del clergat pero va ser suprimida mes tard (1773 papa Climent XVI). Els catolics segidors del papa tenien privilegis sobre els protestants que estaven mes vinculats als seus monarques (prolongacio del poder monarquic i no reconeixien al papa). Es dividien en calvinistes (Suissa i P.B.) luterans (Alemanya i Escandinavia) i anglicans (G.B., Tretze Colonies americanes).

No privilegiats: Tercer estat: era el grup mes nombros i estava format pels pagesos, artesans urbans, grups mercantils i la burgesia. Aquests grups tenien en comu dos aspectes: ja tenien lloc fix i conegut per viure i no gaudien de privilegis i no podien accedir als papers dominants (es una de les raons que va impulsar les rev. Liberals del s.XIX).

Model politicde l'absolutisme:

Monarquia absoluta: forma de govern comuna en l'Antic Regim. Excepte Holanda i Venecia tots els paisos europeus eren governats per reis, emperadors o princeps que deien que era una sobirania d'origen divi. En aquest tipus de sistema politic hi habia una absencia de poders i institucions que limitesin el poder dels monarques. Hi havia institucions representatives dels subdits (parlaments, corts, etc) que van perdre les funcions que feien i van deixar de reunirse de forma periodica des del s.XVII per culpa de la forta oposicio que presentaven als monarques en funcions judicials i fiscals. Els monarques exercien el seu poder a traves de Consells. Els membres del Consell eren elegits pel propi rei aixi no eren capaços limitar el seu poder. Tambe es va recorre a les figures de govern unipersonal (Intendents o comisaris Regis).

Tot i aixo el poder dels reis era força limitat per la debilitat de les seves administracions i per l'exsistencia de fortes barreres estamentals que protegien als privilegiats davant de les intervencions del rei. Per aixo durant la segona meitat del s.XVIII diversos monarques europeus van adoptar idees de l'il·lustracio i van lluitar per aconseguir un reforçament del poder reial davant de l'Esglesia i la noblesa. A partir d'aqui va neixer el despotisme il·lustrat.

Permanencies i canvis al sXVIII:

La il·lustracio: és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a Europa durant el segle XVIII en contrposició a l'absolutisme i a l'Antic Règim. Hi conviuen diferents figures que prenen la capicitat de la rao com a constant comuna per explicar el mon en oposicio amb el fanatisme religios i la ignorancia. El racionalisme il·lustrat es va complementar amb una critica severa dels dogmes establerts per la religio i distanciament de les practiques religioses. Els il·lustrats van defensar la racionalitat i no la supersticio o les creences religioses. El mes important va ser el frances Voltaire. La difusio es va produir a partir dels filosofs i de l'enciclopedia. Historia basada en l'idea del progres. L'Origen d'aquests pensaments es troba en Anglaterra del s.XVII. Les idees il·lustrades es van difondre durant el s.XVIII.

Liberalisme politic: Montesquieu: va desenvolupar le principi de la separacio de poders (1748): Legislatiu (elabora lleis, parlament), executiu (compliment de les lleis, govern), judicial (administra justicia, jutges i tribunals), fonamental en la teoria politica liberal. Exercici limitat del poder per garantir la llibertat dels ciutadants. L'abus del poder sempre es dolent pero el poder es imprescindible i a de ser d'una durada limitada. Rousseau: teoria de la democracia (1762) i va adoptar el principi de que la sobirania politica la tenia el poble expresada a traves de la voluntat general. L'huma es bo per naturalesa pero la societat el feia dolent. Per evitar aixo proposava un contracte social (contracte entre les persones) per posar una llei de compliment obligatori per tots. L'educacio del ciutada es esencial perque desenvolupi bons sentimentents. Contradiu la teoria basica del cristianisme. Voltaire: va fer 1 critica de l'Antic Regim i desenvolupa la teoria de l'organ, de la societat que correspon a l'home i la decideixien tenint en compte el benestar maxim i la llibertat dels individus. Creacio sistema politic parlamentari o representatiu que limita poder reial i un sistema impositiu que no arruines al poble.

Liberalisme economic: Adam Smith: Obra principal (La riquesa de les nacions, 1776) on va establir els principis doctrinals de l'economia capitalista. L'origen de la riquesa esta en la llibertat economica en les relacions comercials, llibertat de mercat i no en l'agricultura o les riqueses minerals. El guany individual es el motor de tota l'economia. D'aquesta manera cada individu fa el que demanen els altres i no el que necesita. L'eco. Capitalista esta basada en la propietat privada, en el treball assalariat, i en la llibertat de mercat (lliure comercialitzacio).

 

Revolucio Industrial:



Fonts d'energia

Sectors capdavanters

Arees d'expansio

1ª FASE

Carbo mineral

Vapor d'aigua

Textil (coto) Metal·lurgia i Siderurgia. Transports.

ANGLATERRA.

Europa: First Comers (nou vinguts) i Periferia.

Fora Europa: EUA i Japo.

2ª FASE

Electricitat i petroli

Acer, Industria quimica i Vehicles d'explosio.

Principals potencies industrials: Alemanya, EUA i Anglaterra.

Mundialitzacio del mercat: Imperis colonials.





REVOLUCIO INDUSTRIAL s.XVIII (1a FASE)

Revolucio econ.: es un seguit de canvis drastics, violents i sobtats de les condicions en que es porta a fi la produccio, distribucio i consum dels bb i ss, es a dir el conjunt de l'economia. En concret a canvis tecnologics.

Canvis demografics: Durant la Rev. Industrial va haber un gran creixement de la poblacio europea, pero no va ser uniforme. Feble a frança, moderat a Espanya i Italia (doblar poblacio), mes elevat a l'Europa del nord.

Cicle demog. Modern: finals del s.XVII i primera meitat del sXIX transit a cicle dem. Modern. De camp a ciutat.

La poblacio en epoques preindustrials tenien elevada taxa natalitat pero mortalitat alta per causa crsis subsistncia, fams, epidemies... Elevada mortalitat infantil i curta esperança de vida. La transicio a un sistema d. Modern: durant unes decades va haber una taxa de natalitat alta i es va reduir la taxa de mortalitat. Aixo va pasar a Europa dsde finals sXVIII. · L'alimentacio va millorar gracies a la rev. Agricola i la introduccio de nous cultius per suprimir la fam.

· Avenços medics: descobriment de la vacuna (contra verola), procedimens d'asepsia (desinfeccio). Avenços higienics. Mes hospitals. La natalitat europea va descendir lentament fins 1875. Nou model familiar: sXIX a l'Europa occidental hi ha nou model familiar: · Predomini familia nuclear (pares i fills). · Matrimoni en edat tardana, entre 25-30. Gran nombre de joves solters am facilitat per emigrar a buscar feina a les zones on es creaven noves fabriques. Diversificacio ocupacional: Emigracio cap a les ciutats en busca de feina a les industries. Va descendre el nombre de poblacio ocupada en activ. Agicoles i augmenta els ocupats en sector manufacturer. Per causa de la crescuda de les ciutats va augmenta el progres de la terciaritzacio de la poblacio (servei domestic, comerç de banca, dona al mercat lab)

L'emigracio: durant sXIX poblacio mundial va fer desplaçaments: · Interior Europa: de camp a ciutats (zones endarrerides a industrialit.). · Fora Europa: desplaçament asiatics cap a paisos de costa del pacific. Esclaus a America.

Emigracio transoceanica europea (America). L'emigracio es va accelerar al 1880. Entre 1815-1930 desplaçament 50milions europeus a altres continents. Raons del fulx migratori: Abaratiment dels transports maritims; suport de governs; crisis agraries (fam Irlanda, 1845-1848); miserables condicions de vida de pagesos europeus. Desplaçaments d'origen dels emigrants (diferent, uniforme). Destinacions preferides: EE.UU., Argentina, Brasil, Canada, S-Africa...

Consequencies del proces: · Societats de rurals a ser urbanes i indutrialitzades. · Explotacio de noves terres va obrir mercats (proporcio flux de capitals), economia mundial. · Forá desisiva per construir imperis colonials.

Creixement ciutats: Cuasant del creixement: transformacions agraries, millores de transport (facilitats). No va ser un proces homogeni. Relacio entre industrialitzacio i ubanitzacio. Ciutats centres poder politic i nucli poder economic.

Creixment desordenat va fer intervencio de governs per disseny de les ciutats.

Canvis economia agraria: Feudalisme a capitalisme: el camp va aportar ma d'obra per a la industria i va construir un mercat en expansio per productes manufacturats. Els canvis del sXIX van afectar als sistemes de propietat de la terra i l'us que sen fa. Tres canvis principals: · Avolicio del feudalisme. El senyors van ser desposeits dels seus drets politics i es pren l'exemple de liberalisme encara que van conservar les terres i van ser els grans propietaris agraris. Abolicio de pagament impostos dels pagesos i justicia per part dels reis. · Progres de l'individualisme agrari: consolidacio propietat privada de la terra. Propietari es el titular unic. · Minvar el paper de la comunitat camperola (tancament de terres i eliminacio de practiques d'us constant i va sorgir la figura del propietari cultivador directe i el gran arrendatari. Millores tecniques: (des del s.XVIII XX). · Primera revolucio agricola: Iniciada Anglaterra. Manifestacio a paisos continentals gracies a realitzacio de millores decisives: supresio guaret i millora de rotacio de cultius. Millora utillatje agricola (no motoritzat), nous fertilitzants. · Segona revolucio agricola: (1870) resposta d'europa a la invasio de productes procedents d'america, argentina i oceania (amenaça de colapse de produccio agraria europea). Difusio de maquinaria agraria per permetre mecanitzacio de tasques. Consequencies rev. Agricola: resultats diferents arreu d'europa. En alguns paisos va servir per incoporarse a l'economia desenvolupades i en altres es va mantenir la practica tradicional. Durant sXIX va experimentar increments substancials en alguns paisos. Diferent desenvlupamen agrari a E.

Canvis en la industria:Industria textil cotonera: innovacions tecniques mes rapides (maquina de filar). El coto es el sector lider de la Rev. Industrial. Aquesta industria va substituir llana i lli. Es va dirigir al mercat exterior. Economies basades en el sistema d'esclavisme america perque va ser el principal comprador de coto (industria cotonoera).

Metal·lurgia: Va tenir menor importancia que la del coto en la primera fase d'industrialitzacio. Innovacio tecnica mes important: substitucio de carbo vegetal per el mineral (coc), aixo va fer grans estalvis energetics. Es va evitar desforestacio i impulsa contruccio dalts forns per combustio de coc. Transports: entre 1770 i 1830 construccio de canals i carreteres de peatge (reduccio de durada dels viatges). El ferrocaril va ser l'invent mes important en aquest sect.

Efectes d'arrosegament: gracies al ferrocaril va augmentar el consum de carbo (combustible) i siderurgia (maquina i vies de ferro). La G.B. Produia produia mes ferro i coto que França. Les seves inversions a l'exterior eren 100 vegades mes gans a les franceses. L'economia britanica va ser la major fins que va ser superada per Alemanya i mes tard per EE.UU. Industrialitzacio del continent: va ser una industrialitzacio mes tardana que la de G.B. Europa va disposar de tecnologia britanica pero amb condicions. · Pes de societat agraria mes forta. · Estructura social menys igualtaria.

· Hi havia barreres politiques. Industria de bens d'equipament (lider). Banca-Industria. Paper important de l'Estat: Politiques proteccionistes.

Canvis en els transports: Expansio de mitjans de transport (gracies industrialitzaio). Creacio de xarxes ferroviaries importants que unien tot el territori. Gracies a construccio de canals va haver una millora en la navegacio fluvial. La navegacio maritima va millora a causa de la substitucio dels vaixells de vela per els motoritzats (vapor). Obertura canal de Suez va millorar la relacio Europa Extrem Orient.

First Comers (nou vinguts): Belgica; Va aconseguri un nivell rapid d'industrialitzacio gracies a la seva situacio geografica i als seus recursos energetics. França; El nivell de creixement va ser casi igual al del britanic, pero no va aconseguir arribar al nivell del competent. Les principals arees industrials van ser al nord a les fronteres. França va fer grans inversions en els transports, la banca i les mines. Alemanya: El poder industrial estava concentrat en el regne de Prussia. Eixos eren les industries pesants (ferro, acer, maquinaria): · Gran mercat interior. Aliança noblesa agraria, burgesia industrial i politica militarista del Segon Imperi. La concentracio empresarial i financera i el potent desenvol. cientific aplicat a la produccio. EE.UU: (sXIX) potent economia industrial. Va pasar de colonial i agraria a industrial despres de la Guerra Civil. Bases: · Desenvolupament potent agricultura. · Formacio gran mercat interior. · Noves formes d'organitzacio de la produccio basats en sistemes d'innovacio tecnologica. Trusts i holdings. Japo: sempre va ser un pais tancat en si mateix. Va començar a formar tecnics a l'estranger per millorar la tecnologia industrial.

SEGONA REVOLUCIO INDUSTRIAL s.XIX (2a FASE):

A partir de 1870.

Nous sectors: L'Acer: va substituir el ferro en molts sectors. Es un producte avançat i fet gracies a innovacions tecniques. S'eliminaven les impureses del ferro per obtenir acer i vendre'l mes barat possible. Gracies a l'acer va aver una enorme expansio de la industria siderurgica. Industria quimica: sector que marca pautes en l'economia mundial fins la I guerra mundial. Va influir sobre branques diverses de la produccio (metal·lurgia, cautxu, paper, etc). En combinacio amb electricitat o petroli permet avenç en petroquimica o l'electrolisi. Electricitat i petroli: Es va pasar del carbo a l'electricitat i el petroli presents durant tot el sXX. Va permetre avenços importants com el motor de combustio interna. Electricitat tenia avantatges sobre el carbo. Primer s'utilitzava per a la llum i despres va pasar a industries. El petroli va agafar mes protagonisme al sXX gracies a la industria dels cotxes.

Nous sistemes de produccio: fonaments d'una nova organitzacio del treball i el capital. Organitzacio del treball: nous sitemes de produccio de bens complexos a partir de components individuals i s'exigia una gran perfeccio de les maquines eina, una divisio del treball molt rigorosa i disposar d'instruments de presicio. Aixo va desenvocar en la Tayloritzacio que consisteix en l'aplicacio de procediments mecanics als processos de fabricacio (es podia dividir el proces de produccio en diferents feines). Aillament del treballador i un salari proporcional al treball. El taylorisme es va acabar de complementar am la introduccio del fordisme (cadena de muntatge). Organitzacio del capital: creacio de Trust o Holding. (Reunio de moltes empreses en una). Economia integrada (capitalisme): un segle despres de la industrialitzacio es podia parlar d'una economia mundial. Importancia de les activ. Secundaries i terciaries. A Europa va haver una continua integracio de les economies nacionals en un mercat mundial mes unificat. Una consequencia d'aquesta integracio es la crisi agraria de la fi de segle (massiva produccio de bens alimentaris a baix cost a EE.UU..., i descens del preu del transport de les mercaderies). Una economia capitalista es aquella on es produeix allo que resulta mes rentable comercialitzar, es produeix amb tecnologia mes eficient i es produit per a qui te capacitat de compra.

Revolucio Industrial:



Fonts d'energia

Sectors capdavanters

Arees d'expansio

1ª FASE

Carbo mineral

Vapor d'aigua

Textil (coto) Metal·lurgia i Siderurgia. Transports.

ANGLATERRA.

Europa: First Comers (nou vinguts) i Periferia.

Fora Europa: EUA i Japo.

2ª FASE

Electricitat i petroli

Acer, Industria quimica i Vehicles d'explosio.

Principals potencies industrials: Alemanya, EUA i Anglaterra.

Mundialitzacio del mercat: Imperis colonials.





REVOLUCIO INDUSTRIAL s.XVIII (1a FASE)

Revolucio econ.: es un seguit de canvis drastics, violents i sobtats de les condicions en que es porta a fi la produccio, distribucio i consum dels bb i ss, es a dir el conjunt de l'economia. En concret a canvis tecnologics.

Canvis demografics: Durant la Rev. Industrial va haber un gran creixement de la poblacio europea, pero no va ser uniforme. Feble a frança, moderat a Espanya i Italia (doblar poblacio), mes elevat a l'Europa del nord.

Cicle demog. Modern: finals del s.XVII i primera meitat del sXIX transit a cicle dem. Modern. De camp a ciutat.

La poblacio en epoques preindustrials tenien elevada taxa natalitat pero mortalitat alta per causa crsis subsistncia, fams, epidemies... Elevada mortalitat infantil i curta esperança de vida. La transicio a un sistema d. Modern: durant unes decades va haber una taxa de natalitat alta i es va reduir la taxa de mortalitat. Aixo va pasar a Europa dsde finals sXVIII. · L'alimentacio va millorar gracies a la rev. Agricola i la introduccio de nous cultius per suprimir la fam.

· Avenços medics: descobriment de la vacuna (contra verola), procedimens d'asepsia (desinfeccio). Avenços higienics. Mes hospitals. La natalitat europea va descendir lentament fins 1875. Nou model familiar: sXIX a l'Europa occidental hi ha nou model familiar: · Predomini familia nuclear (pares i fills). · Matrimoni en edat tardana, entre 25-30. Gran nombre de joves solters am facilitat per emigrar a buscar feina a les zones on es creaven noves fabriques. Diversificacio ocupacional: Emigracio cap a les ciutats en busca de feina a les industries. Va descendre el nombre de poblacio ocupada en activ. Agicoles i augmenta els ocupats en sector manufacturer. Per causa de la crescuda de les ciutats va augmenta el progres de la terciaritzacio de la poblacio (servei domestic, comerç de banca, dona al mercat lab)

L'emigracio: durant sXIX poblacio mundial va fer desplaçaments: · Interior Europa: de camp a ciutats (zones endarrerides a industrialit.). · Fora Europa: desplaçament asiatics cap a paisos de costa del pacific. Esclaus a America.

Emigracio transoceanica europea (America). L'emigracio es va accelerar al 1880. Entre 1815-1930 desplaçament 50milions europeus a altres continents. Raons del fulx migratori: Abaratiment dels transports maritims; suport de governs; crisis agraries (fam Irlanda, 1845-1848); miserables condicions de vida de pagesos europeus. Desplaçaments d'origen dels emigrants (diferent, uniforme). Destinacions preferides: EE.UU., Argentina, Brasil, Canada, S-Africa...

Consequencies del proces: · Societats de rurals a ser urbanes i indutrialitzades. · Explotacio de noves terres va obrir mercats (proporcio flux de capitals), economia mundial. · Forá desisiva per construir imperis colonials.

Creixement ciutats: Cuasant del creixement: transformacions agraries, millores de transport (facilitats). No va ser un proces homogeni. Relacio entre industrialitzacio i ubanitzacio. Ciutats centres poder politic i nucli poder economic.

Creixment desordenat va fer intervencio de governs per disseny de les ciutats.

Canvis economia agraria: Feudalisme a capitalisme: el camp va aportar ma d'obra per a la industria i va construir un mercat en expansio per productes manufacturats. Els canvis del sXIX van afectar als sistemes de propietat de la terra i l'us que sen fa. Tres canvis principals: · Avolicio del feudalisme. El senyors van ser desposeits dels seus drets politics i es pren l'exemple de liberalisme encara que van conservar les terres i van ser els grans propietaris agraris. Abolicio de pagament impostos dels pagesos i justicia per part dels reis. · Progres de l'individualisme agrari: consolidacio propietat privada de la terra. Propietari es el titular unic. · Minvar el paper de la comunitat camperola (tancament de terres i eliminacio de practiques d'us constant i va sorgir la figura del propietari cultivador directe i el gran arrendatari. Millores tecniques: (des del s.XVIII XX). · Primera revolucio agricola: Iniciada Anglaterra. Manifestacio a paisos continentals gracies a realitzacio de millores decisives: supresio guaret i millora de rotacio de cultius. Millora utillatje agricola (no motoritzat), nous fertilitzants. · Segona revolucio agricola: (1870) resposta d'europa a la invasio de productes procedents d'america, argentina i oceania (amenaça de colapse de produccio agraria europea). Difusio de maquinaria agraria per permetre mecanitzacio de tasques. Consequencies rev. Agricola: resultats diferents arreu d'europa. En alguns paisos va servir per incoporarse a l'economia desenvolupades i en altres es va mantenir la practica tradicional. Durant sXIX va experimentar increments substancials en alguns paisos. Diferent desenvlupamen agrari a E.

Canvis en la industria:Industria textil cotonera: innovacions tecniques mes rapides (maquina de filar). El coto es el sector lider de la Rev. Industrial. Aquesta industria va substituir llana i lli. Es va dirigir al mercat exterior. Economies basades en el sistema d'esclavisme america perque va ser el principal comprador de coto (industria cotonoera).

Metal·lurgia: Va tenir menor importancia que la del coto en la primera fase d'industrialitzacio. Innovacio tecnica mes important: substitucio de carbo vegetal per el mineral (coc), aixo va fer grans estalvis energetics. Es va evitar desforestacio i impulsa contruccio dalts forns per combustio de coc. Transports: entre 1770 i 1830 construccio de canals i carreteres de peatge (reduccio de durada dels viatges). El ferrocaril va ser l'invent mes important en aquest sect.

Efectes d'arrosegament: gracies al ferrocaril va augmentar el consum de carbo (combustible) i siderurgia (maquina i vies de ferro). La G.B. Produia produia mes ferro i coto que França. Les seves inversions a l'exterior eren 100 vegades mes gans a les franceses. L'economia britanica va ser la major fins que va ser superada per Alemanya i mes tard per EE.UU. Industrialitzacio del continent: va ser una industrialitzacio mes tardana que la de G.B. Europa va disposar de tecnologia britanica pero amb condicions. · Pes de societat agraria mes forta. · Estructura social menys igualtaria.

· Hi havia barreres politiques. Industria de bens d'equipament (lider). Banca-Industria. Paper important de l'Estat: Politiques proteccionistes.

Canvis en els transports: Expansio de mitjans de transport (gracies industrialitzaio). Creacio de xarxes ferroviaries importants que unien tot el territori. Gracies a construccio de canals va haver una millora en la navegacio fluvial. La navegacio maritima va millora a causa de la substitucio dels vaixells de vela per els motoritzats (vapor). Obertura canal de Suez va millorar la relacio Europa Extrem Orient.

First Comers (nou vinguts): Belgica; Va aconseguri un nivell rapid d'industrialitzacio gracies a la seva situacio geografica i als seus recursos energetics. França; El nivell de creixement va ser casi igual al del britanic, pero no va aconseguir arribar al nivell del competent. Les principals arees industrials van ser al nord a les fronteres. França va fer grans inversions en els transports, la banca i les mines. Alemanya: El poder industrial estava concentrat en el regne de Prussia. Eixos eren les industries pesants (ferro, acer, maquinaria): · Gran mercat interior. Aliança noblesa agraria, burgesia industrial i politica militarista del Segon Imperi. La concentracio empresarial i financera i el potent desenvol. cientific aplicat a la produccio. EE.UU: (sXIX) potent economia industrial. Va pasar de colonial i agraria a industrial despres de la Guerra Civil. Bases: · Desenvolupament potent agricultura. · Formacio gran mercat interior. · Noves formes d'organitzacio de la produccio basats en sistemes d'innovacio tecnologica. Trusts i holdings. Japo: sempre va ser un pais tancat en si mateix. Va començar a formar tecnics a l'estranger per millorar la tecnologia industrial.

SEGONA REVOLUCIO INDUSTRIAL s.XIX (2a FASE):

A partir de 1870.

Nous sectors: L'Acer: va substituir el ferro en molts sectors. Es un producte avançat i fet gracies a innovacions tecniques. S'eliminaven les impureses del ferro per obtenir acer i vendre'l mes barat possible. Gracies a l'acer va aver una enorme expansio de la industria siderurgica. Industria quimica: sector que marca pautes en l'economia mundial fins la I guerra mundial. Va influir sobre branques diverses de la produccio (metal·lurgia, cautxu, paper, etc). En combinacio amb electricitat o petroli permet avenç en petroquimica o l'electrolisi. Electricitat i petroli: Es va pasar del carbo a l'electricitat i el petroli presents durant tot el sXX. Va permetre avenços importants com el motor de combustio interna. Electricitat tenia avantatges sobre el carbo. Primer s'utilitzava per a la llum i despres va pasar a industries. El petroli va agafar mes protagonisme al sXX gracies a la industria dels cotxes.

Nous sistemes de produccio: fonaments d'una nova organitzacio del treball i el capital. Organitzacio del treball: nous sitemes de produccio de bens complexos a partir de components individuals i s'exigia una gran perfeccio de les maquines eina, una divisio del treball molt rigorosa i disposar d'instruments de presicio. Aixo va desenvocar en la Tayloritzacio que consisteix en l'aplicacio de procediments mecanics als processos de fabricacio (es podia dividir el proces de produccio en diferents feines). Aillament del treballador i un salari proporcional al treball. El taylorisme es va acabar de complementar am la introduccio del fordisme (cadena de muntatge). Organitzacio del capital: creacio de Trust o Holding. (Reunio de moltes empreses en una). Economia integrada (capitalisme): un segle despres de la industrialitzacio es podia parlar d'una economia mundial. Importancia de les activ. Secundaries i terciaries. A Europa va haver una continua integracio de les economies nacionals en un mercat mundial mes unificat. Una consequencia d'aquesta integracio es la crisi agraria de la fi de segle (massiva produccio de bens alimentaris a baix cost a EE.UU..., i descens del preu del transport de les mercaderies). Una economia capitalista es aquella on es produeix allo que resulta mes rentable comercialitzar, es produeix amb tecnologia mes eficient i es produit per a qui te capacitat de compra.

Entradas relacionadas: