La Hisenda Espanyola: Història i Dèficit Econòmic

La hisenda espanyola ha estat constantment en crisi, degut als greus problemes econòmics, ja que ni el camp ni la indústria han sigut motors per a crear un mercat interior sòlid. Aquesta situació s'ha agreujat al deixar de venir or i plata d'Amèrica una vegada independitzada.

Reforma Agrària i Desamortitzacions

Amb la reforma agrària liberal i amb la desvinculació de la terra i les desamortitzacions, es va permetre que molts propietaris eixiren al mercat, comportant una modificació territorial i amb l'objectiu de comprar terres sols aquells que tenien recursos per adquirir-les. No obstant això, el fet que la desamortització no acomplira amb les expectatives previstes en l'estructura de la propietat va complir alguns objectius, com finançar la guerra i pal·liar la greu situació de la hisenda pública.

Llei de Mines i Explotació de Jaciments

Amb la llei de mines de 1868, es va liberalitzar el sector i es va iniciar l'explotació massiva de jaciments espanyols. Aquesta explotació va fer augmentar la demanda internacional i va parar l'endeutament crònic de la hisenda espanyola, que va impulsar la concessió d'explotació dels jaciments a companyies estrangeres a canvi d'augmentar les arques de l'Estat.

Impacte de l'Explotació

No obstant això, aquesta extracció de recursos va tenir uns efectes molt petits en el conjunt de l'economia espanyola, ja que eren explotats per societats estrangeres i els beneficis reals d'aquesta desamortització anaven cap a l'estranger.

Pèrdua de Colònies i Dèficit d'Hisenda

Una altra causa del dèficit d'hisenda fou la pèrdua de les colònies americanes, que eren els socis principals comercials d'Espanya. Així, els mercats colonials foren substituïts per França i Gran Bretanya, proporcionant una demanda creixent per als productes espanyols, sent un aspecte beneficiós per a l'economia espanyola.

Reforma Fiscal de 1845

En 1845, es va impulsar una reforma fiscal per eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació, basant-se en la igualtat davant l'impost. La reforma va tenir les seues limitacions, ja que els impostos directes no incloïen les rendes personals, que van constituir els ingressos més grans de les hisendes públiques dels països de la resta d'Europa. L'Estat no va aconseguir la recaptació esperada, sent insuficients els ingressos i mantenint el dèficit durant el segle XIX.

Finançament del Dèficit

Les finances van perpetuar el dèficit d'hisenda pública, que es va finançar mitjançant crèdit exterior, fent concessions importants a canvi de fons per mitjà de l'emissió constant del deute públic, que augmentava el dèficit i l'endeutament, que va assolir una fallida de l'estat.

Inversions i Crisi del Segle XX

Durant els primers anys del segle XX, les inversions que va fer l’estat per estimular l’expansió de l’economia van fer augmentar l’hisenda pública, que va arribar a duplicar-se, agreujant amb això el dèficit crònic de la hisenda espanyola. Amb la desaparició dels governs colonials, es van perjudicar les explotacions a nivell nacional, però la crisi va superar-se ràpidament amb una reducció del deute públic i la repartició de molts capitals que van estimular la creació de bancs i empreses, sent aquesta crisi favorable per a l’economia espanyola.