Hidrografia i Biogeografia: Rius i Ecosistemes Ibèrics

Conceptes d'Hidrografia i Ecologia

Balanç hídric i dinàmica fluvial

• Balanç hídric: és la pèrdua o guany de l'aigua caiguda en les precipitacions.
• Conca: és el territori regat per un riu principal i els seus afluents.
• Llit: espai per on circula un riu.
• Règim fluvial: fluctuació anual del volum d'aigua que porta un riu.
• Cabal: és l'element que millor caracteritza el règim fluvial. Consisteix en la quantitat d'aigua que flueix per un riu, mesurada en metres cúbics.
• Crescudes: són els moments de màxim cabal d'un riu.
• Arrossegaments: són els materials que s'erosionen per les pluges i que van a parar al riu.

Biogeografia i vegetació

• Comunitat clímax: etapa final en una successió d'un ecosistema, en què la vegetació arriba a un estat d'equilibri amb el medi.
• Endemisme: espècie que viu exclusivament en una àrea determinada, i no es dona en cap altra.
• Rupícola: planta que viu sobre les roques.
• Sotabosc: vegetació dels estrats inferiors (no arboris) d'un bosc, que inclou la vegetació arbustiva, herbàcia...

Els vessants fluvials de la Península Ibèrica

Vessant cantàbric

Dona lloc a cursos fluvials de longitud curta, amb rius d'una mitjana de 100 km. És important perquè constitueix la zona de la Península on es produeixen més precipitacions. Els rius cantàbrics són els cursos més regulars d'Espanya. Destaquen el Nalón, el Bidasoa i el Nervion.

Vessant atlàntic

Els rius que travessen la Meseta són els més llargs d'Espanya i són irregulars.

• El Miño: neix al Massís Galaic i el seu afluent és el Sil.
• La Conca del Duero: és la més extensa de tota la Península. Rep afluents tant per la dreta com per l'esquerra. Els afluents més importants són el Pisuerga, l'Esla i el Tormes.
• El riu Tajo: és el més llarg de la Península, amb un total de 1.202 km. Els afluents més importants són el Jarama, el Tiétar i l'Alagón.
• El riu Guadiana: el seu naixement prové de l'aflorament d'aigües subterrànies. Alguns dels seus afluents són el Jabalón i el Matachel.

Vessant mediterrani

Els rius mediterranis són curts i d'escàs cabal, i resulten els més irregulars de la Península. A l'estiu pateixen un fort estiatge i per això alguns són rambles. Les crescudes tenen lloc durant la tardor principalment.

Una excepció: és el riu més important d'aquest vessant, l'Ebre, ja que la seva conca és la segona més extensa de la Península, després de la del Duero. Els afluents més importants són el Gállego, el Cinca, el Segre o el Jalón. Els principals rius catalans són el Llobregat i el Ter. El riu Xúquer és el més important dels rius del vessant mediterrani. El Segura és un dels rius que més acusen l'estiatge.