hgth
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,17 KB
Parménides--- Plató el considera el pare de la
filsofia grega. En la
mesura que fer filosofia vol dir fer ontologia,
aleshores partim de Parmènides.Pensar vol dir
“pensar l’ésser”. De manera que la via
que condueix a la veritat és la via de l’ésser. De lo
no-res, com que no és, no podem pensar res.
Podem pensar les opinions? Sobre aquesta qüestió hi
ha divisió d’opinions. Sí podem dir que Parmènides ha
passat a la història del pensament com un dels pares
de l’ntel·lectualisme: la via de les opinions, diu el
poema, podem considerar que és aquella “donde
andamos perdidos como si tuviésemós dos cabezas”.
Heraclit:tot camvia---Si Parmènides afirma que
l’ésser és una realitatmaterial immutable i universal,
Heràclit afirmaque la realitat és sinònima de canvi.
a realitat del canvi és inqüestionable: no podem
baixar dos vegades la mateix riu i banyar-nos a les
mateixes aigües. Tot està sotmès a aquest continu
passar.Endemés, un aspecte fonamental: tot està sotmès
a una espècie de lluita interna o contradicció.
Hem destacat a classe que les idees de Plató primerament
eres números: una realitat intel·
Lectual que no depèn de la
Lectual que no depèn de la
nostra voluntat.
PITAGÒRICS: LES COSES SÓN
NÚMEROS.Els pitagòrics consideraven que les coses
són números. Demanera que la similitud amb el
pensament de Plató era evident. Ambdós defensaven
una visió intel·lectualista del pensament matemàtic.
Més que un conjunt de operacions,que ens permetran
obtindre una sèrie de resultats,signifiquen un punt de vista
universal= un procés d’alliberament de l’individu.
Recordeu que la ignorància de les matemàtiques, segons
Plató, era pròpia d’ignorants =“naturalezas porcinas”.
En definitiva, ens alliberen del móndels sentits.
SÒCRATES: LA PREGUNTA PER L’HOMENo hi ha cap
mena de dubte sobre la influència del
pensament de Sòcrates sobre el pensament de Plató.
No sols és el pare de la dialèctica, que permet
endevinar la distinció entre MS i MI, sinó també el
pare del pensament moral a Occident. Defensava un
intel·lectualisme moral: si fem el mal, no és perquè
no siguem capaços d’identificar què és el bé, i per
maldat.El pensament moral és un pensament identitari:
què sóc jo com a zoon politikon. Per altra banda, en la
mesura que ens obliga a entendre’ns, dit breument, la
dialèctica socràtica és un procés pel que distingim què
és rellevant d’allò que és irrellevant. “De nada en
demasia”, afirmava l’Oracle de Delfos