A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil conclusió del comentari del poema

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,04 KB

 

AUSIÀS MARCH, Colguen les gents…

Pertany també al cicle amorós de ‘’Llir entre cards’’.

El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que sofreix. Sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tant intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa.

La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.



FRANCESC VICENT García, A una hermosa dama…

Sobrenom: el Rector de Vallfogona

Cant a una bella dama que el té captivat per la seva bellesa. Es basa en un dels trets més característics de l’estètica barroca, el contrast i el joc semàntic entre oposats. L’acció se situa en un terrat i el poeta, contempla com la dama es pentina, si serà capaç d’arribar al cor de l’estimada, a l’harmonia a què arriben els contraris posats en joc per l’acció de pentinar els cabells de la dama.




BONAVENTURA CARLES ARIBAU, La pàtria

“La pàtria” s’ha convertit en el símbol d’arrencada de la Renaixença (donen importància a la cultura, la llengua… catalana), per ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos ROMàntics. El poema se centra en l’evocació de la pàtria i agafa com a eix l’enyor. Enyorança que només és pot guarir mitjançant la llengua.




Joan MARAGALL, oda a Espanya

Tot el poema és una personificació d’Espanya, apareixen preguntes retòriques.

Solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra (Espanya va enviar a lluitar els soldats espanyols per conquistar les colònies) i el sentimnet diferenciador que el el lliga fent referencia a la llengua tot i que no la cita en cap moment. El poeta mostra una actitud clara i valenta i un sentiment separatista.




JOSEP CARNEN, Cançoneta incerta

Preguntes retòriques. Noucentisme (moviment cultural i ideològic present a Catalunya els primers 30 anys del S.XX.

El poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida. La vida és un camí arriscat i mai no podem saber què ens espera. El camí, personificat, exemplifica el que pot ser la vida.




PAPASSEIT, Tot l’enyor de demà

Futurisme (elements com l’avió, la torradora…). Versos trencats i lliures.

L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.

En aquest poema ens transmet les seves ganes de viure encara que va patir tuberculosis. Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar. També ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el títol per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta  i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna


Entradas relacionadas: