Hermetisme expressiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,48 KB
T6 poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels Anys 70
Als Primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou Possible construir una infraestructura cultural elemental; Aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistes Literàries valencianes de postguerra.
Enmig
D’un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la
Postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra
Mundial, també arrelà entre els poetes l’existencialisme
Parisenc: un moviment inconformista, filósòfic i literari que reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.
Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de
Postguerra»(1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i
El sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a
Les característiques següents: Allunyament
De la realitat, Discurs
Reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del
Món i de la vida, Punts
De vista religiosos i humanistes i Tendència
A l'hermetisme expressiu.
El
Poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de
Suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica,
Potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs proclive a
La religiosit at i a l'humanisme, i distanciat de la realitat
Immediata, en què predominava la metàfora, el símbol,
L'hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes de
Començaments dels 60, en contraposició als postulats de la
Generació precedent, s'adscrigueren a l'estètica realista.
El
1960 es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesia realista
Que s'iniciava aleshores en les lletres catalanes: La pell de brau,
De Salvador Espriu;
Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater i Vacances
Pagades, de Pere Quart.
La Poesia realista de la dècada dels anys 60 es relacionà amb els Enunciats teòrics de l'anomenat «Realisme històric» o «Realisme Socialista» (postulat al I Congrés d'Escriptors Soviètics, 1934). Més Simbolistes foren Xavier Casp, Joan Valls Jordà, Matilde Llòria, Emili Roca Salvador, etc. Un Dels principals referents d'aquesta nova orientació foren els Llibres de Josep María Castellet La hora del lector (1957) I Poesia, Realisme, història(1965)
La Poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:
Actitud Social del poeta: deixà de sentir-se una espècie d'elegit, un Il·luminat per a identificar-se amb l'entorn; passà A considerar-se una persona corrent més
Sobre L'experiència poètica: l'acte d'escriure deixà de ser una labor Intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els Lectors
Mètode D'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència Real; no provenia de la consideració de la paraula poètica com a Font d'un discurs simbòlic.
Un Llenguatge nou: el discurs poètic deixà de ser equívoc i Abstracte, per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge Adquirí un to directe i col·loquial.
El Protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia passà a ser una Persona corrent, en l'anonimat de la vida quotidiana.
L'objectiu De la poesia: la poesia assolí una funció social, amb l'objectiu D'enriquir la persona humana.
El Destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la Poesia realista; els receptors deixaren de ser persones cultes
En Sintonia amb la poesia realista, la “nova cançó” es convertí Ben aviat en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar L'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i Divulgar, burlant la censura,missatges de continguts antifranquistes I d'orientació nacionalista.