Hermes amb Dionís infant de Praxíteles: Anàlisi i Història

Hermes amb Dionís infant: Obra mestra de Praxíteles

Cronologia: 350-330 a.C. (mitjan segle IV a.C.).

Context històric

Les polis gregues s’enfrontaven entre elles en les Guerres del Peloponès, fet que va incrementar la seva força i potència militar. El rei Filip de Macedònia va aprofitar la situació per estendre el seu poder i va vèncer les polis gregues. Alexandre el Gran el va succeir i va iniciar una gran empresa militar; entre els anys 334 i 323 a.C. va aconseguir arribar fins a la vall del riu Indus, morint amb només 33 anys.

Dades tècniques de l'obra

• Autor: Praxíteles (Atenes, 390-335 a.C.).
• Estil: Art grec del segle IV a.C., corresponent al segon classicisme.
• Forma: Escultura d'embalum rodó, exempta i en grup.
• Dimensions: 2,13 metres d'alt.
• Unifacialitat: Les figures es desenvolupen amb un sentit frontal; l’esquena no està acabada.
• Material i tècnica: Marbre blanc treballat amb la tècnica de la talla.

Anàlisi formal i la corba praxiteliana

El cos és tractat amb suavitat i presenta un aspecte característic de les figures de Praxíteles: esvelt, refinat, elegant i amb una musculatura ben definida. L'escultura arqueja un dels malucs i flexiona la cama contrària, corbant tot el cos; d'aquesta manera, insinua un moviment ascendent que culmina en el braç dret. Aquesta corba que descriu el cos s’anomena corba praxiteliana.

Es tracta d'un jove proporcionat, amb el cap cobert de cabell rinxolat. El marbre està polit i sembla revestit de pell tova i suau. La figura es recolza en la punta del peu i es sosté sobre un tronc d’arbre cobert per una túnica, amb plecs i línies rectes, que penja del braç esquerre amb el qual Hermes aguanta a Dionís. Hermes no porta cap dels seus atributs habituals, com el barret o les sandàlies alades, però sí que duia una corona vegetal. Es creu que en el braç dret possiblement sostenia un caduceu.

Tema i iconografia mitològica

El tema representa Hermes, fill de Zeus i Maia, qui va ser encarregat de protegir Dionís (fill de Zeus i Sèmele) de la venjança d’Hera, l'esposa del rei dels déus, que estava enfadada per les infidelitats del seu espòs.

Funció i context original

Aquesta escultura es va trobar a Olímpia. El santuari de Zeus era un dels indrets més sagrats i venerats de Grècia. L’obra va ser una ofrena per al temple d’Hera i, possiblement, va ser esculpida per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia.

Influència en la posteritat

La seva obra influí notablement en artistes del Renaixement, com ara Donatello, qui va realitzar un David nu caracteritzat per la posició del seu cos i la seva picardia, clarament inspirat en l'estètica clàssica.