Hermes amb Dionís infant comentari

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,36 KB

 
Títol:
Hermes amb Dionís infant

Autor: Praxíteles (~390-330 aC)


Estil: finals del grec clàssic

Tècnica: talla

Material: marbr

Formes: escultura exempta

Tipologia: grup

Cromatisme: monocroma

Localització original: l’estàtua ornava el temple d’Hera, a Olímpia, on fou trobada durant les excavacions que s’hi van fer l’any 1877.

Localització actual: Museu arqueològic (Olímpia)

CONTEXT HISTÒRIC

476 aC fins a 323 aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses havien sotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Un cop acabades les guerres mèdiques s’ha de reconstruir l’acròpolis. Comencen pel Partenó i ho fan ostentosament per demostrar el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucció va ser feta sota les ordres de Pericles (govern de la pólis). Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol Imperi, des de l’Europa fins a l’Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. A la seva mort, però el seu Imperi es va dividir en diferents regnes.

Aquesta concretament pertany a finals del període Clàssic i transició cap a l’Hel·lenístic. Al segle IV aC. Atenes perd l’hegemonia política i les guerres del Peloponès. Això va crear crisi, inquietud... I també es reflecteix en l’art, que començarà a perdre la serenitat típica del període clàssic.

DESCRIPCIÓ

Grup format per un home nu dempeus recolzat en un suporti un nen nu amb una túnica penjant.

COMPOSICIÓ

Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical i el cos forma una corba (S invertida) la corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensació de moviment.

L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi el cos de Dionís també segueix el cànon peròno queda ben proporcionat.

Les escultures mostren uns cabells ja més naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els seus sentiments.

La túnica aconsegueix naturalitat amb latècnica dels draps molls, manera molt natural, marcant els plecs. Això dóna una sensació de pes.

Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment)de la figura d’Hermes i la verticalitat de Dionís i la túnica (per sobre de l’arbre per suportar l’escultura).

Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.

ESTIL

Finals del grec clàssic. Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, com per exemple: la manera de representar teles i l’expressió dels sentiments. Els cossos són més efeminats (andròGinés), no són tan atlètics, i són més suaus i armònics.

INTERPRETACIÓ

Antecedents: període arcaic i clàssic.

Influències posteriors:època romana, Renaixement (imiten la corba praxiteliana) i el Neoclàssic.

Tema: Representen a Hermes i Dionís, l’episodi en el qual Hermes s’emporta a Dionís almón Nisa perquè el cuidin les Nimfes o segons una altra versió als reis d’Orcomen,per protegir-lo de l’ira d’Hera, ja que Zeus té a Dionís amb Sémele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dionís perquè les nimfes el cuidessin. L’escultura ens representa la pausa que fan pel camí, quan Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm, símbol del “déu del vi”. Aquí es veu la tendresa amb què cuida al seu germà petit i com el petit ho vol agafar amb la mà, tot i no estar conservada.

FUNCIÓ

Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu que erauna escultura per commemorar la Pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes de l’altre.


Columna trajana

Títol


Columna trajana

Autor


Apol·lodor de Damasc

Cronologia


107 – 113 dC.

Localització (original i actual)


Centre del Fòrum de Trajà, Roma.

Context històric:


Època de Trajà, va ser general i emperador. Va fer dues guerres contra els dacis, conquerint el seu territori i fent Dàcia una província romana. Va ser emperador del 98 al 117 dC. Aquestes conquestes estan explicades a la columna. Va deixar les tasques polítiques al Seat i es va dedicar a les tasques militars, que li agradaven més. Apol·lodor va acompanyar a Trajà a les dues guerres i per això hi ha tant de detallisme a la columna.

Anàlisi formal:


  • Material


    Marbre.

  • Forma

    Relleu (baix relleu).

  • Tècnica

    Talla.

  • Descripció

    Una columna cilíndrica sobre un pedestal quadrat amb un capitell dòric i a sobre una estructura amb una escultura que primer era una àguila però després va ser substituïda per una de trajà per ordres del senat i per últim es va substituir per una de Sant Pere amb l’arribada del cristianisme a l’Imperi ROMà.

  • Composició

    Formada per 12 tambors de marbre decorats per una cinta helicóïdal de 200 metres de longitud. Els relleus són de diferents profunditats, per veure el relleu de la part superior des del terra. Cal destacar que tots els relleus estaven policromats. A l’interior de la columna hi ha una escala de cargol. No respecta les proporcions perquè sempre es representa a Trajà més gran que als altres personatges.
Hi ha molt de detallisme, les persones representades són molt realistes, es poden observar, a més, detalls d’edificis , roba, arbres... Intenten buscar una mica de perspectiva. Les escenes són dinàmiques. Trajà surt unes 70 vegades al llarg del més de miler d’escenes que hi ha.

Anàlisi estilístic:


  • Estil


    ROMà imperial.

  • Característiques

    Colossalitat (vist en les dimensions de la columna), Realisme en front de l’idealisme (vist en els relleus), eclecticisme, monumentalitat, escultura subordinada a l’arquitectura, ús de materials nobles com el marble i retrats realistes.

  • Antecedents

    No en té.

  • Influències

    Altres emperadors es van fer construir columnes molt semblants com la columna de l’emperador Març Aureli. També influencia les columnes barroques i neoclàssiques, com la de Napoleó.

Funció i significat

  • Funció: presenta tres funcions diferents, la primera era commemorar la victòria de Trajà enfront del poble daci, la segona era guardar les cendres de l’emperador i per últim tenia la funció de marcar l’alçada del turó que van haver de desplaçar per fer el fòrum de Roma.

  • Tema

    Representació en espiral i en sentit helicóïdal de les dues guerres dàcies.

Entradas relacionadas: