Hereu en udf

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,48 KB

 
Tema 3. La institució d’hereu
3.1. Els tipus singulars de disposició
Dsdel dt romà hi ha 2 instruments pels quals es disposa dels béns per causa de mort: a) HEREU: és un successor a títol universal.b) LEGATARI: a títol particular (660CC/411-1.1)
L’hereu succeeix en drets i obligacions, mentre que el legatari només succeeix en la part activa del patrimoni. Hi ha excepcions tant en un com en altre.
Criteris per distingir-los:1) Formalista: allò important és l’atribució del nom.;2) Objectiu: (o germànic). Allò important és l’atribució patrimonial (assignació). Se li atribueix la totalitat o ¼ part del cabdal hereditari.3) Subjectiu: l’hereu és aquell que (segons la voluntat del testador) hagi d’ostentar la condició de tal, amb independència del nom que li doni el testador i amb indep de l’assignació; 4) Acumulatiu: té en compte la voluntat del testador i l’atribució patrimonial que es faci a títol universal.
L’OJ català segueix el criteri de l’art 423-2 (acumulatiu). No és suficient l’assignació ni el nom, és necessària la voluntat del testador.

3.2. La institució d’hereu: la successió a títol universal
Disposició d’una última voluntat, feta en testament o heretament per la qual el testador designa qui o quins han de succeir-lo a títol universal en les seves relacions jdiques transmisibles, actives i passives.
Necessitat d’institució d’hereu: l’art 764 CC parla de la necessitat d’institució d’hereu per a que sigui vàlid. Però a Cat (seguint la institució romanista) a mantingut y manté la institució d’hereu (423-1.1). Si no consta, és susceptible d’acció de nul·litat. Excepcions:1) Nomenament de marmessor universal.2) Persones subjectes a l’OJ de Tortosa.
La necessitat d’institució d’hereu és més formal que substantiva, ja que a falta d’institució només afecta a l’existència del testament però no a la validesa de les disposicions testamentàries.
Com a cnseq de la conversió del testament en codicil (422-6.1) el que busca el legislador català és promoure que en tota la successió hi hagi un successor universal [pretén evitar la concurrència de la successió universal voluntària amb la legal (ab intestato)].

3.3. La designació del preferit
Tota disposició testamentària ha de designar una persona certa. Sinó, nul·litat. L’assignació es pot fer per: a) Nom i cognoms; b)Qualsevol altra circumstància per la que es pugui identificar als afavorits
1.Hereu en cosa certa (423-3). A Cat es distingeixen 2 supòsits: 1) Si concorre amb hereus sense designació en cosa certa (en quant al bé concret és considerat legatari).2) Si concorre només un hereu o tots els hereus són en cosa certa.
L’instituït en cosa certa s’entén legatari de la cosa i hereu universal. El precepte està basat en la voluntat del testador i es de caràcter interpretatiu i dispositiu.
2.Hereu vitalici (423-4)
El nomenat en 1r lloc és hereu fiduciari i en 2n lloc és fideicomissari condicional. Ex.: “Institueixo a A i després de la seva mort a B”. Altre supòsit: quan no hi ha un nomenament posterior al 1r nomenat: “Institueixo a A fins a la seva mort”. Segons el ppi qui és hereu ho és sempre, el cridat en 1r lloc és hereu pur i simple.
El termini incert es té per no posat.
3.Hereu en UDF
No succeeix a títol universal, sinó particular ja que no respon dels deutes del causant (502CC). L’usufructuari té un nomenament temporal, a lo sumo vitalici; amb lo qual és intransmissible mortis causa i és incompatible amb la idea d’hereu com a successor definitiu e irrevocable (423-5). Supòsits:1) Si concorre amb hereu: és simple legatari;2) Sinó però per dsp de la seva mort hi ha un altre hereu instituït, l’usufructuari té el caràcter d’hereu fiduciari i el posterior de substitut fideicomissari condicional.
Cas simple de: “Institueixo a A com a usufructuari universal”: A seria fiduciari i fideicomissaris serien els hereus ab intestato del testador en el moment d’extingir-se l’usdefruit (423-5.3 i 4.2)
4.Designació conjunta. Supòsits:1) Els instituïts sense assignació de part: hereten per parts = (423-6); 2) Uns són instituïts individualment i altres col·lectivament: els nomenats col·lectivament agafen una quota = a cada un dels designats individualment (art 769 estableix que els nomenats col·lectivament és com si ho fossin individualment).a) Assignació de quotes que sobrepassen o no arriben al total del cabdal relicte: es distribueix a prorrata; b) Supòsit especial: instituir una persona i als seus fills. S’entén que els fills són substituts (423-7). Art 771 CC: ho interpreta com a hereus simultàniament; c) Crida (llamamiento) a favor dels fills o descendents d’una altra persona: s’entén només als concebuts no nascuts (423-7.2). Excepció (423-7.3): si a l’ascendent se li deixa en UDF s’entendran cridats els concebuts no nascuts al moment d’extingir-se. Quan el testador institueix als hereus / legataris l’expressió fills (tots els descendents) aplicant les normes de successió ab intestato. Art 423-10: exclusió dels hereus ab intestato. La successió es defereix als que els correspongui succeir ab intestato que no hagin estat exclosos.

3.4. Les modalitats en la designació de successors: la institució d’hereu sota condició o termini
Disposició testamentària la qual està subjecta a condició o termini. A CAT està el ppi qui és hereu ho és sempre (423-12.1) i, per tant, no hi cap en la institució d’hereu el terme suspensiu o resolutori ni la condició resolutòria. Si es donen, es tenen per no posat. És una conseq dels ppis d’unitat de títol successori i del ppi d’universalitat del títol successori.
Es rebutja el terme resolutori i condició, només cap el terme suspensiu: el testador fa dependre que una atribució continguda en testament comenci a produir efectes. Aquesta figura s’admet pel ppi d’irretroactivitat d’acceptació. S’entendrà que succeirà al causant des del moment de la seva mort.
Efectes: 1) Mentre estigui pendent de condició, l’hereu té una mera expectativa per la qual cosa si mor abans de complir-se la condició, no transmet cap dret als seus hereus. Té mesures conservatives del seu dret: a) Pot prendre possessió provisional de l’H i administrar-la amb = facus d’un marmessor universal de lliurament de romanent.; b) No pot demanar la participació de l’H però sí pot intervenir en la q realitzin altres hereus.c) Ha d’afiançar (en els suòsits de l’art 423-12.4) condició potestativa negativa // 2) Complerta la condi, l’hereu adquireix amb efectes retroactius i si no es compleix la condició es dóna dret d’acréixer i la successió ab intestato. A Cat el termini incert en la institució d’hereu implica condició; en el llegat, el termini incert implica termini.
Classes i compliment de la condició: 1) La condició ha de complir-se dsp de la mort del testador, llevat que sigui una condició que no pugui reiterar-se; 2) Termini per complir la condi: termini fixat pel testador o el que resulti de la naturalesa o circumst de la pròpia condi. Sinó, el termini màx és de 30 anys.; 3) La condi s’entén complerta si la persona interessada en l’incompliment impedeix per actes propis el seu incompliment.
Classes de condi: A) Condis impossibles/perplexes/irrissòries s’entenen per no formulades. B) Condis il·lícites: =. Excepció: que resulti clarament q el compliment de la condició il·lícita va ser motiu determinant a la institució de l’hereu. En aquest cas, la institució d’hereu és nul·la. Art 423-18 reconeix poss de no impugnar. C) Condicions captatòries: aquelles disposicions que subordinin l’eficàcia de la institució d’hereu amb la condi de q l’instituït a la seva veg, atorgui una disposició mortis causa a favor del testador o d’un 3r. La conseq és la nul·litat de la institució d’hereu. S’estableix la nul·litat per a preservar la ph del testament mancomunat.

3.5. Les disposicions fiduciàries: la designació d’hereu per fiduciari i els hereus i legataris de confi
Hereu per fiduciari: A Cat hi ha una excepció on cap la poss de delegar: 1) Pel cònj o convivent: que pot escollir entre els fills i descendents comuns. Tb es pot delegar la facu de distribuir entre els fills i legataris comuns. Això impedeix diferir la determinació de qui sigui el successor en un moment posterior a la mort del causant. La fiducia és una figura pròpia de la Cat rural (conservació de la masia). A la pràctica, s’utilitza més a Aragó. Mentre no s’hagi fet la elecció, el cònj té la facu de marmessor universal i administra el romanent. A+ el cònj pot posar limitacions i condis als hereu, smp que els menys afavorits siguin fills o descendents comuns. 2) Pels parents: són consanguinis, un de cada linia de progenitors amb el vincle de parentest més pròxim i dins de cada linia el de major edat.
Règim jdic: a) Han d’escollir entre els fills i descendents del causant.; b) No poden posar límits; c) L’elecció ha de fer-se en el termini de 4 anys dsd la mort del causant.
Hereu de confi: (art 424-11 i ss). Figura per la qal el testador designa a PF determinades per a que donin als béns el destí que els hagi donat confidencialment de paraula o per escrit. Contingut secret. Només ho poden ser PF determinades. Aquestes poden o no revelar la confi (el contingut). Inclús al testador se li por ph.
Obligacions:Fer inventari en el termini de 6 mesos. 1) Remuneració del 5% del valor de l’actiu hereditari. Mentre no es reveli o compleixi la confi, pot disposar per actes intervivos. 2) Revelada la confi, els hereus i legataris de confi tenen la condi de marmessors universals i marmessors particulars respectivament.
Art 425-15.1: regula la caducitat. Si no es pot complir, els hereus o legataris la compleixen en el seu propi bci, en aquest cas la porció acreix als altres cohereus i, en el seu defecte, passa als successors ab intestato.
Art 424-15.3: Si és el llegat que caduca total o parcialment, l’H ho absorbeix.

 


 

Entradas relacionadas: