Hércules "fundador de barcino"

Barcelona està situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’ample limitada pel mar, la serralada del litoral i la desembocadura del Llobregat (Rubricatus) i del Besòs. 

El primer establiment humà a la zona data entre el 2000 i 1500 aC, proper a l’actual port.
Els laietans foren aquests pobladors ibers i estigueren durant la prehistòria i el període ibèric. Els laietans visqueren entre el Llobregat, el Tordera, la costa i Montserrat. Barkeno (“el lloc de l’esplanada”) fou la primera fundació d’aquests ibers a la ciutat i fou al turó Tàber. El Tàber tenia 16,9 m d’alçada i constituïa un promontori que facilitava l’accés al mar. Estava situat en una plana fèrtil entre els dos rius. Fou durant l’època cartaginesa que començà a adquirir una certa importància. 

Els romans atribuïren la fundació de la ciutat a Hèrcules. Després del seu quart treball, s’uní als Argonautes, liderats per Jàson, creuant el Mediterrani amb nou vaixells. Una tempesta dispersà l’estol a prop de la costa catalana. Tots els vaixells aconseguiren reagrupar-se tret d’un. En arribar a la costa, Hèrcules va trobar el naufragi de la Barca Nona junt a Montjuïc. Als tripulants els agradà tant el lloc que amb l'ajut d’Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat amb el nom de Barcanona. La llegenda d’origen cartaginès diu que cap al 230 aC, Hamílcar Barca, pare d’Hanníbal, va fundar la ciutat amb el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Noua en relació al seu llinatge. Aquesta fundació estaria vinculada al pas per aquestes terres dels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica. 

Els romans van fundar Bàrcino en el segle I aC (pels voltants de l’any 15 aC) sota la protecció de Gai Juli Cèsar i d’Octaví August.

Quan els romans van desembarcar a la península per lluitar contra els cartaginesos van establir la seva capital a Tàrraco, la qual ja feia dos segles gaudia de gran esplendor i importància.

Aviat va caldre una carretera, i així va néixer la Via Augusta, que uniria Tàrraco i les mines de metall de València i Múrcia amb el port d’Empúries i amb la Gàl·lia. Aquesta via passava per on avui hi ha Barcelona.

L’existència d’un port natural en aquesta costa, un dels poquíssims que s’hi troben, va fer que des d’aquí sortissin les mercaderies cap a la metròpolí (cereals, vi, salaó de peix, garum...). Per aquest fet apareix una petita població, que es va acabar establint com a colònia. 

El territori (ager) va ser objecte d’una parcel·lació o centuriació entre els colons i d’una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae. 

Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s’hi van conrear cereals. 

Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. 

Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a la major part de les edificacions de Bàrcino. 

El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicació cap a d’interior

Inicialment la ciutat va prendre la forma urbana de castrum (campament) i després d’oppidum (ciutadella). Es tracen els habituals eixos organitzadors, el cardo i el decumanus, i un espai central o fòrum, assentat sobre el turó Taber. 

Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s’estenia sobre l’eix muntanya-mar ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l’eix perpendicular al primer (Besòs- Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call.

El conjunt estava emmurallat, amb un perímetre de 1’5 km i protegint un recinte de 12 ha. 

El màxim esplendor de l'època romana es va donar durant el segle II, amb una població que devia oscil·lar entre els 3.500 i 5.000 habitants. 

Els primers colons van ser d’origen itàlic, legionaris llicenciats de les guerres càntabres, lliberts de la Narbonensis i colons itàlics. Completaven el panorama ciutadà de la colònia comerciants, funcionaris, militars, artesans, obrers i un bon nombre d’esclaus. La població era reduïda, d’uns 2000 habitants com a màxim.