Hegel, Bentham i Mill: Filosofia, Història i Utilitarisme

1. Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Hegel proposa una visió de la història on el canvi no és caòtic, sinó un procés racional cap a la perfecció.

La història com a progrés

Hegel conclou que la història de la humanitat és una evolució constant cap al progrés. Tot i que hi ha guerres i crisis, aquestes són passos necessaris per avançar.

L'Esperit (Geist)

És una força universal present en la ment humana que ens impulsa a pensar, desitjar i transformar el món. Té una dimensió individual i una col·lectiva (nacions, institucions).

L'Esperit Absolut

És la meta final de la història, un moment on s'ha assolit el màxim progrés possible en política, ciència, art i filosofia.

El subjecte històric

El progrés sovint és impulsat per individus que busquen els seus propis interessos egoistes (com Alexandre el Gran o Napoleó). Sense pretendre-ho, les seves accions provoquen grans avenços i unions culturals.

Dialèctica de l'amo i l'esclau

• La consciència necessita el reconeixement d'una altra persona per desenvolupar-se.
• En un conflicte inicial, un cedeix per por a la mort (l'esclau) i l'altre venç (l'amo).
• L'esclau, a través del treball, aprèn a transformar la natura i desenvolupa les seves capacitats, mentre que l'amo es torna dependent del treball de l'esclau.

L'Estat

És l'espai on l'individu assoleix la llibertat real i el reconeixement mutu com a ciutadà. En un Estat ideal, els interessos del govern i els dels ciutadans són els mateixos.

2. Jeremy Bentham

Fundador de l'utilitarisme, una ètica pràctica basada en els resultats de les nostres accions.

Motor de l'acció humana

Tots els nostres actes estan motivats per dues forces: obtenir plaer i evitar el dolor.

Principi d'utilitat

Una acció és bona si les seves conseqüències produeixen més plaer que dolor per a tots els afectats, incloent-hi generacions futures i animals.

Funció del govern

La responsabilitat principal de l'Estat és fer el més feliços possible el major nombre de ciutadans.

Càlcul de la felicitat

Bentham va proposar set variables per mesurar el plaer: intensitat, durada, certesa, proximitat, fecunditat, puresa i extensió (quantes persones es beneficien).

Democràcia

És el mecanisme necessari per assegurar que els governants treballin per la felicitat del poble; si no ho fan, els ciutadans poden treure'ls del poder mitjançant el vot.

3. John Stuart Mill

Va ser deixeble de Bentham, però va refinar l'utilitarisme per fer-lo més complex i defensar les llibertats.

Qualitat dels plaers

A diferència de Bentham, Mill distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals, artístics) i inferiors (sensuals). Diu que és millor ser un "savi insatisfet que un ruc feliç".

Felicitat no egoista

La felicitat autèntica s'assoleix quan es tenen objectius que van més enllà d'un mateix, com el benestar dels altres o el progrés de la humanitat.

Llibertat individual (Principi del dany)

El govern o la societat només poden limitar la llibertat d'una persona per evitar que danyi els altres. No es poden imposar lleis "pel propi bé" de l'individu si aquest és un adult capaç.

Tirania de la majoria

Mill adverteix que en democràcia una majoria pot oprimir una minoria, limitant injustament la seva llibertat.

Progrés social

Aquest depèn del diàleg obert i de la llibertat d'expressió, on totes les idees puguin ser discutides sense censura per arribar a la veritat.

Igualtat de gènere

Juntament amb Harriet Taylor, va defensar que les dones són iguals en capacitats i va lluitar pel seu dret al vot, a l'educació i al treball.