Habilidades

Millorar la competència social: la millora del comportament social passa per intervenir en els diferents elements que componen les habilitats socials. la millora de les habilitats socials es pot planificar individualment o en grup. 1. Millorar la comunicació: a) la comunicació verbal; - la codificació i descodificació: la comunicaicó verbal utilitza el llenguatge q és l'instrument més importaant de q disposem les persones per comunicar-nos. el lleguatge i el pensament van íntimament lligats (el penamaent ha de transformar-se en paraules xq les altres persones puguin entendre el que es vol transmetre). en el proces de codificació del missatge l'emisor ha de convertir tot el que vol comunicar en representacions simbòliques. el receptor haura de descodificar i interpretar aquest missatge a partir del seu propi mapa mental. - la pèrdua d'informació en el procés comunicatiu: serà necessari tenir en compte el procés de perdua d'informació que es produeix al llarg de tot el procés comunicatiu. -barreres de la comunicació: son aquells elements q dificulten q la comunicació verbal sigui eficient. + semàntiques; idioma i nivell de comprensió del receptor. + psicològiques; segons creences, actituds q poden entorpir la comunicació entre emissor i receptor. + fisiològiques; les formen els diversos problemes derivats de la percepció. + físiques; fan referències al soroll o a les interferències de l'ambient. + socioculturals; formades per dieferències socioculturals entre les persones que interactuen. b) la comunicació no verbal: abans d'iniciar el contacte verbal hi ha un sèrie de mecanismes no verbals que es posen en funcionament i condiciones l'efectivitat del procés comunicatiu. alguns dels mecanismes es poden controlar però la majoria són involuntaris i fins i tot  incoscients. - el parallenguatge: relacionat amb els senyals vocals no verbals establerts al voltant de la parla sense tenir-ne en compte el contingut verbal. fa referència a la forma i no al contingut, basant-se en la impressió que es fa en parlar. els principals components del parallenguatge es poden dividir en 3 grups (qualificatius vocals (volum, to, velocitat..) caracteritzacions vocals (riure, plorar, gemegar..) segregats vocals (vocalització) Consells per aconseguir una millor: +volum: fan referència a la intensitat del so. + to: és la qualitat vocal o ressonància de la veu produïda principalment com a resultat de la forma de la cavitat bucal. + fluïdesa. es refereix a les vacil·lacions, falsos començaments i repeticions que solen fer normalement. + claredat: parlar arrosegant paraules, amb accent excessiu.. pot resultat desagradable per la persona que escolta. + velocitat o ritme: pot reflectir estat d'anim i emocions. + pauses: tenen la funció de permetre descans en la parla. - la cinèsica: és l'estudi dels moviments corporals o el llenguatge del cos. cada moviment té un significat, sempre i quan es coordini amb altres moviments que permetin una interpretació específica. poden ajudar a conèixer les emocions d'una persona. en ocasions els gestos poden contradir el que la persona diu o bé reforçar-lo. els gestos comuns més destacables de l'estudi de la cinèsica són: + el cap: els dos moviments més utilitzats són, el d'assentiment i el de negació, hi ha 3 posicions bàsiques; (cap mirant amunt( actitud neutral respecte al que escolta) cap inclinat cap a un costat (expressa una demostració d'interès) cap inclinat cap a baix (mostra una actitud negativa i oposada). + l'expressió facial: és el principal sistema de senyals per demostrar emocions, + el somriure: cada somriure transmet un missatge no verbal, el somriure és una reacció natural que denota satisfacció alegria, afecte... tmb pot no ser tan natural que anomenem somriure social. + la mirada: són la part més expressiva del rostre i revelen els sentiments. en la interrelació personal, la mirada és la forma més subtil de comunicació i un contacte visual pot modificar una relació favorable o desfavorable. + el moviment de les mans: hem de tenir en compte les diferències culturals. + els palmells de les mans: mostrar els palmells s'associa a honestedat i sinceritat. els nens i nenes quan diuen mentides es solen amagar les mans a l'esquena. tmb poden indocar domini o autoritat quan es posen mirant cap a baix. + el braços: els moviments del braços acuten conjuntament amb els de les mans i són molt important en la comunicació. + les cames: normalment ens fixem molt més en la cara i en els braços que en les cames pero els moviments d'aquestes tmb transmeten informació. + la postura: a través de la postura reflectim estats emocionals i actituds respecte a nosaltres mateixos i en relació als altres, dos dimensions fonamentals: (apropament/retirada (podem mostrar acceptació, interès quan inclinem el cos cap endavant amb els braços oberts o les mans esteses a l'altre o al contrari, mostrar rebuig quan retrocedim ens girem com si volguesim donar l'esquenam creuant cames i braços.. ) expansió /contracció (podem demostrar arrogància si tenim el tronc recte o inclinat una mica traient pit, amb el cap estirat i les espatlles elevades o podem demostrar abatiment, depressió... - la proxèmica: comprèn l'estudi de l'ús i la percepció de l'espai social i personal. l'ús que es fa de l'espai pot afectar considerablemet la capacitat d'aconseguir certes metes desitjades de comunicació. en general existeixen uns estàndars d'àrees/zones (zona íntima (de 15-45 cm) zona personal (entre 45-122 cm) zona social (entre 1.22 i 3.6 m) zona pública ( + de 3.6 m) -l'aparença personal: està intimament relacionada amb la imatge de la persona. la credibilitat s'organitza a partir de la congruència q hi ha entre el que la persona diu i el que fa, pero tmb en el que transmet la seva imatge. l'aparença personal influeix i condiciona la relació social. +l'atractiu físic: són elements q condicionen en un primer moment la relació social. + la higiene i cura del cos: les persones q no tenen cura del seu cos i de la seva higiene projecten una imatge negativa de si mateixos i poden causar el rebuig en molts entorns en el que interactuen. + el vestuari i els complements: haurien d'estar d'acord a la pròpia personalitat i al context.

2. Millorar l'escolta activa:  a) l'escolta activa: escoltar efectivament suposa una acció activa basada en el fet d'entendre, comprendre i donar sentit al que se sent.  l'escolta activa es refereix a l'habilitat d'escoltar. el procés d'escoltar activament implica comprendre el que és important per a aquella persona, centrant-se en que està intentant dir realment. b) l'empatia: consisteix en l'actitud o capacitat d'una persona per posar-se en el lloc d'una altra. l'empatia va més enllà de la intenció comunicativa; significa endinsar-nos en la realitat personal dels altres i entendre'n les necessitats, les motivacions, els sentiments i els problemes. c) barreres a l'escolta activa: hi ha diferents obstacles que dificulten que l'escolta sigui eficaç: - comparar: es dona quan la persona que escolta s'esta intentant comparar amb la persona que parla per avaluar que és més desgraciada, divertida... - llegir el pensament: a vegades juguem a endevinar q pensa en que està parlan, fin i tot del que pensa de nosltres en el moment q està parlant. - assajar: abans de que la persona acabi la que escolta ja està assajant el que li dirà quan ho faci. -filtrar: quan la persona q escolta filtra i selecciona només el que l'interessa. - jutjar: no escoltar a la persona a la que s'ha prejutjat o etiquetat prèviament, no se l'escolta, xq es creu que el que digui no tindrà interès. - somiar: quan la persona que parla explica un esdeveniment i la q escolta li recorda a un de semblant que va viure i es desplaça amb el pensament i es perd en divagacions. - identificar-se: és un bloqueig molt comú que la persona q escolti se senti identificada amb algun aspecte concret i es llanci a explicar la seva experiència abans que la persona acabi d'explicar la seva. - aconsellar: molt sovint hi ha una precipitació en aconsellar a algú sense gairebé escoltar tot el que ens havia d'explicar. -discutr: hi ha persones que tenen la tendència a portar la contrària i a desvalorar l'opinió de l'altra persona amb massa rapidessa. - tenir sempre la raó: hi ha tendencia a mostrar-se contrari a acceptar dieferents punts de vista i a pensar que estem en possesio de la raó absoluta. -canviar de conversa: quan el tema ens avorreix o ens fa sentir incomodes canvien s'obtadament de tema. d) tècniques d'escolta activa: - mostrar interès. -mostrar empatia. -tenir sentit del temps. -parafrassejar. -reflectir. -clarificar. -resumir. e) estimuladors de l'empatia:  -trobar un tema de conversa per iniciar la comunicació. - compartir una activitat pot ajudat a crear vincles. - triar un lloc adequat. - triar el moment adequat. f) obstacles a l'empatia: - la dominació. - la manipulació. -treure poder de decisió. - la ngació. 3. Millorar l'assertivitat: a) tècniques per millorar: - disc rallat: consisteix en la repetició perseverant d'una frase que expressi clarament el que es desitja defensat-lo amb femesa. -assertivitat positiva: expressar afecte i estima als altres de forma sincera. - assertivitat negativa: saber dir que no, en aquelles situacions que no es consideren oportunes.  -assertivitat empàtica: un cop hem reconegut la situació i els sentiments de l'altra persona, s'ha d'afirmar amb claredat els propis drets i expressar els que encara son negatius. - assertivitat progressiva: si l'assertivitat empàtica no dona resultats i la persona continua envaint i violant els drets dels altres, es tracta de reprendre la mateixa tècnica pero amb major fermesa, sense implicar agressivitat. - confrontació assertiva: és útil quan es percep una aparent contradicció entre les paraules i els fets de l'altra persona. - enunciats en primera persona: descriure la conducta que no ens agrada de l'altra persona. explicar els sentiments negatius q produeix aquesta conducta. explicar la conducta desitjada. 4. Millorar el control i expressió de les emocions: a) intel·ligència emocional: incidir en el desenvolupament de cadascuna de les habilitats que componen la intel·ligència emocional. - autosciencia: ser capaç de conèixer les propies emocions i els efectes que produeixen en cada un. - autorregulació emocional: ser capaç de manegar les pròpies emocions i impulsos. - automotivació: utilitzar les propies emocions per motivar-nos  i dirigir les emocions cap a un objectiu concret per fixar l'atenció en la part positiva de les nostres fites en lloc de obstacles. - empatia: reconèixer i comprendre emocions de les altres persones i ser sensible a aquestes. - habilitats socials: capacitat de respondre i negociar emocionalment amb els altres.  b) reducció de l'ansietat: - exercicis de respiració: hi ha una relacio demostrada entre respiració i relaxació. - exercicis de relaxació: la seva practica diària afavoreixen la concentració la creativitat i el control emocional. 5. Millorar l'autoestima: algunes pautes que podem seguir per adquirir l'habit de desenvolupar l'autoestima són: - centrar-nos en les coses positives que ens passen a la vida. - aprendre a pareciar el que tenm en compte del que no tenim. - identificar les nostres debilitats i corregir-les. - envoltar-nos de persones que ens animin i ens donen suport. - aprendre quins són els nostres punts forts per enfortir encara més. 6. Entrenament en habilitats socials: els cursos o programes d'entrenament en habilitats socials: - estan formats per un conjunt de procediments i tècniques. - destinants a facilitar l'adquisició de noves habilitats socials o la millora de les que es posseixen. a) aspectes relacionats amb la planificació: s'avaluaran les necessitats de formació; és important que la pròpia persona les detectin. s'identificaran i definiran especificament els objectius; el que les persones podran arribar a fer un cop acabat l'entrenament.  b) tècniques i seqüència d'entrenament: per dissenyar activitats d'entrenament d'habilitats socials caldrà escollir les tècniques que ens permetin assolir els objectius porposat de la manera més efectiva. la combinació de tecniques q podrem aplicar dependrà de cada grup, dels objectius i dels recursos de que disposem