Gustav Klimt, Edvard Munch, Odilon Redon i Arnold Böcklin: Pintors simbolistes destacats

Gustav Klimt (1862-1918)

Conegut per: seu estil decoratiu, detalls complexos i simbolisme. Important artista austríac simbolista, un dels pioners/fundadors de la Secessió de Viena que forma part del moviment Art Nouveau → a Catalunya va rebre el nom de Modernisme.

Característiques de les obres

Pintura inspirada: gamma eclèctica de fonts→ estil provinent de cultura egípcia, minoica, grega clàssica i bizantina. Gran inspiració: Nu femení (les dones eren muses, amants i catalitzadores del seu simbolisme). Predilecció per: dona agressiva i dominant (femme fatale). Obres dotades: intensa energia sensual i eròtica, a través de representacions de figures femenines, representats amb petons i abraçades. Sensualitat representada amb un equilibri entre línies corbes i rectes.

Altres temes que van inspirar: amor i mort, sempre seguint una estètica similar a l’art nouveau i utilitzant els anteriors temes com a símbol dels seus pensaments. Ús abundant de ornamentacions com Or + motius geomètrics. Línies dibuixades a mà era imprescindible, ja que va cercar transmetre l'essència de la forma humana i la naturalesa de l’existència humana. Obres presenten tonalitats daurades → amb una gran vivacitat de color.

Obra important: El petó, (1907-1908). Aquesta obra és representativa de la "Fase Daurada". Representació: Una parella en una abraçada íntima simbolitzant l'amor i la unió entre aquestes persones. Estil: Molt ornamental i detallista / flors tenen una connotació romàntica i simbolitzen l'amor i la passió a més / símbols: en els patrons, els cercles que representen la unitat i totalitat. Personatges al centre de l’obra → l'atenció de l’espectador recaigui en l'abraçada.

Edvard Munch (1863-1944)

Pintor noruec pertanyent al expressionista (inicis del segle XX) i simbolisme (finals del segle XIX). Obres caracteritzades: representacions angoixants→ gran influència pel moviment expressionista.

Crear estil personal: accentuar les línies d'expressió en les seves obres reducció de formes en les expressions→ més esquemàtiques intenció: fer-les amb usos més simbòlics de color, aconseguint que se'l considerés pintor del moviment simbolista.

Obra important: 'El Crit’ (1893). Representa: figura amb una aparença esgarrifosa i una expressió d'angoixa profunda. Característiques: cara del personatge deformada, ulls oberts, com si l'individu estigués sorprès i horroritzat boca està oberta en un crit silenciós. El cel i l'aigua tenen línies ondulades → sensació de desequilibri i agitació. Icona de l'angoixa existència, després d'una experiència personal dolorosa, molts interpreten l'obra com una expressió de l'ansietat desesperació que pot afectar l'ésser humà.

Odilon Redon (1840-1916)

Pintor francès Pintor postimpressionista dins del corrent del simbolisme, també es considera un dels pioners del surrealisme. Pintor, il·lustrador, escultor i actor de pel·lícules per a adults. La seva influència es pot veure en el moviment surrealista i en l'art abstracte del segle XX.

Obra important: The Crying Spider, (1881). Representa: rostre humà sobre el cos d’una aranya amb llàgrimes caient dels ulls. Característiques: aranya té nou cames / mirada trista que mira fixament sense comprendre. Dibuix pertany al moviment del simbolisme→ objectiu: expressar la ment del subconscient humà a través d’imatges oníriques. Representació d’equilibri entre realitat i fantasia desafiant les percepcions de l’espectador sobre els estàndards de bellesa tradicionals. Explorar: imaginació i subconscient amb formes surrealistes i fantàstiques. Conegut per: dibuixos amb carbó i pastel, crear paisatges onírics: flors delicades, rostres enigmàtics i criatures mítiques.

Arnold Böcklin (1827-1901)

Pintor simbolista d’origen suís i influent en les generacions següents. Seva fama produí l’ombra a les avantguardes de París, però va caure en l'oblit amb l’aparició del Surrealisme. Estudiant de prodigi en l’escola de pintura de Düsseldorf. Apassionat del viatge→ explorar Europa.

Font principal d’inspiració: Itàlia Pintura influenciada pel Romanticisme (s.XVIII - primera meitat s.XIX) i també pel Realisme (segona meitat s.XIX) i el Renaixement (s.XV - s.XVI). Les figures que es pintaven eren presentades com a éssers misteriosos per personificar les forces de la naturalesa.

Representació de la naturalesa: exuberant i realista en els detalls. Paisatges sublims, formen part d’un món perdut on la naturalesa és perillosadramatitzada per l’aplicació de la llum.

Obra important: Illa dels morts, (1880 - 1886) Representa: Un barquer i una figura blanca sobre una petita barca que, porta un objecte blanc del mateix color. Barca es dirigeix a una illa rocosa amb xiprers → es troba el que sembla una petita vil·la. Amb el títol es pot associar amb la figura de Caront de la mitologia grega, el barquer que portava les ànimes a l’Hades a través de la llacuna Estígia. Color representa: puresa de l’ànima, vinculada a l’objecte davant seu que podria ser el seu taüt. Simbologia de l’obra: Arbres, xiprers→ associació amb els cementiris i la mort. Arbres barregen amb les obertures de les roques que semblen sepulcres, → ’illa cementiri d’ànimes aïllada del món. Temàtica: la mort, paisatges i la temàtica clàssica.

Signe: una unitat capaç de transmetre continguts representatius, és a dir, és un objecte material, anomenat significant, que es percep gràcies als sentits i que en el procés comunicatiu és portador d'una informació anomenada significat.

Símbol: signe no només informa d'un significat, sinó que a més evoca valors i sentiments, representant idees abstractes d'una manera metafòrica o al·legòrica, es coneix com a símbol.

Senyal: Tipus de signe que té per finalitat canviar o originar una acció i actua de manera directa i immediata sobre el receptor del missatge. Quan veiem un senyal, ella ens indica que hem de parar esment a un fet en un moment determinat o modificar una activitat prevista.

Imatge icònica: la imatge comparteix algunes característiques amb el seu referent, amb un determinat grau. (la més icònica es de 3 dimensions)

Imatge figurativa realista: Les imatges figuratives realistes són les que representen de manera detallada l’aparença externa dels objectes, els llocs o les persones, tot imitant els seus trets, proporcions, colors i textures.

Imatge latent: Imatge invisible que es forma a conseqüència de l'exposició en el material fotogràfic i que mitjançant el revelat converteix en visible.

Negatiu fotogràfic: imatges fotogràfiques amb tons del subjecte invertits: un negatiu en blanc i negre presenta les parts lluminoses d’una escena com a zones fosques, i viceversa. A través de l’exposició a la llum del negatiu sobre un material sensible, normalment de paper, s’obté una fotografia positiva, on els tons ja es corresponen amb la realitat. La proposta del binomi “negatiu-positiu” va ser l’origen de la fotografia moderna i de la majoria de procediments fotogràfics utilitzats fins a l’arribada de la tecnologia digital.