Guillem de cabestany en la poesia trobadoresca
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,46 KB
LA SOCIETAT FEUDAL (XI-XIII)
Es dividien en dos classes:
-Nobles: administraven les seves terres, manaven, vivien en castells i palaus.
-Serfs: obeïen, es dedicaven a la terra i animals, vivien en cabanes de fang i canyes.
Per treure profit dels serfs, els senyos feien un exèrcit de fidels, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d'un jurament de fidelitat i dependència.
EL JURAMENT DE FIDELITAT
Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven, contractes escrits, celebració de rituals d'homenatge i jurament de fidelitat. El vasall donaba les mans al senyor, el besava i feia públic el seu jorament, jurant fidelitat i cap engany.
LA CULTURA CORTESANA
A partir del s.XI les corts feudals (conjunt de família feudal), de la zona occidental d'Europa van configurar una cultura pròpia:
-El cavaller cortesà havia de ser valent, Generós, gentil, lleial, elegant i enamorat.
Així va nèixer la poesia trobadoresca, típic de l'aristocràcia (grup amb poder social), aquesta reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa.
En les corts hi havia molts homes i molt poques dones, la dama era el centre:
-Era culta, rica i poderosa habitualment, els cavallers havien de retre homenatge.
LA CANÇO D'AMOR CORTÈS (Guillem de Cabestany: un dels millors trobadors)
Durant els s. XII-XIII, per totes les corts, principalement les d'Occitània, Cata i N.Itàlia, es va estendre la moda de compondre i cantar cançons d'amor.
El trobador:
Escrivia la lletra i música seguint una mètrica establerta (les rasós).
El joglar: les interpretava públicament, anava per corts cantant, ballant i fent jocs.
Totes les cançons d'amor cortés (amor entre vasall i dama casada amb el senyor), es cantava la cortesia (qualitats) i la bellesa, li manifesta amor i li prega un simple gest.
Com la dama era casada el trobador l'anomenaba amb un senyal que no fós el nom.
A la poesia trobadoresca la relació amorosa es tendra, no com antigament.
A vegades alguns senyors es sentíen gelosos dels trobadors i actuaven cruelment.
LA POESIA, UNA ARMA POLÍTICA
La poesia trobadoresca també estava al servei de lluites polítiques i socials, quant un noble volia difamar un enemic, feia un poema amb música i el feia cantar, es deia sirventès (atac o propaganda política, amb la melodia d'una canço coneguda).
Guillem de Berguedà, un dels millors trobadors, conegut per la seva agressivitat.
Quan Ponç morí Guillem va dedicar-li un plany (poema per recordar a un mort).
LA POESIA TROBADORESCA ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA
La lírica trobadoresca va tenir tant prestigi que els poetes catalans componien les seves poesies com els trobadors occitans, l'occità era la llengua de poesia culta:
-Per proximitat geogràfica, afinitat lingüística i lligams econòmics i polítics (IX-XIII).
A partir del s.XV, el poeta Ausiàs March començá a escribir en llengua catalana.
DE JOVE, TROBADOR; DE GRAN, DOCTOR IL·LUMINAT (Ramón Llull, 1235-1315)
Era un noble que vivia a la cort de l'infant Jaume de Mallorca.
Als 30 anys, ja casat i amb dos fills, va viure una experiència que va cambiar-li la vida, ell va veure a Déu 4 vegades, a la 5á va creure el que veia i va deixar la seva vida.
Desde aquell moment va fer activitats religioses, va dedicar els nou anys següents a l'estudi i la pregària. Volia predicar als musulmans, per aixó va comprar un esclau saraí que li ensenyés l'arab. Al final el arab acaba suicidat, per les pregàries de Llull.
Quan va acabar de formar-se, va anar-se'n al puig de Randa, Déu el va il·luminar i li va inspirar la seva "art", llavors converteix a tots els infidels amb "raons necessàries".
Els seus objectius eren: convertir infidels al cristianisme, escriure llibres per difondre les seves creences i crear escoles d'idiomes per a la formació de predicadors.
Defensava que el millor metode d'ensenyar era el debat i no la violència.
Volia conduir els cristians pel camí de la perfecció, l'Esglèsia s'estimava mes els bens.
MES DE QUARANTA ANYS DEDICAT A ESCRIURE
Es el primer gran escriptor en català i una de les grans figures de la lit.Universal.
Utilitza català per tractar temes que fins el moment es tractaven en llatí.
Té llibres de sermons, crítica soc. I pol., tractats cient. I filósò., narracions, poemes, etc.
La seva vida era viatgera, missionera i política. Va escriure catalá, llatí i algo d'arab.
Dues novel·les llargues són: Llibre d'Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles.
L'obra de Llull es la d'un mestre que vol donar lliçons de comportament i doctrina.
Utilitza l'exemple (narració breu, faula, que l'autor usa per transmetre ensenyaments.
Tot i que renunciá a la poesia trobadoresca, va deixar poemes religiosos i biogràfics.
LLULL, DEFENSOR DE L'ORDRE ESTABLERT
El llibre de les bèsties es l'obra mes popular de Llull, es tracta d'un apòleg, protagonitzt per animals, que ens parla de política, narra les intrigues en la cort del Lleó i na Renart.
En aquesta faula, els animals reprodueixen el comportament humá, usa l'exemple.
MISSIONER I MÀRTIR (persona que ha sufrit la mort per haver sigut fidel a la religió).
Del 1280-1315, Llull no deixa de viatjar, Roma i Nàpols a parlar amb el papa; Montpeller i París, a presentar la seva art; Tunis, Xipre, Armènia... A predicar doctrina.
La seva activitat missionera va estar plena de dificultats, a Tunis el 1293, el van acusar d'anar contra la llei de Mahoma, fou empresonat, torturat i condemnat a mort.
A Xipre el 1302, fou enverinat per dos companys, un clergue i un criat, molt malalt.
Al nord d'Àfrica, Bugia, el 1307, va ser batut per cops de bastó, arrossegat i latrina.
La llegenda diu que al 1315 fou mort a pedrades pels infidels, va morir camí Mallorca.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Els joglars parlaven d'avantpassats amb cançons mig veritat, mig inventades.
Durant el s.XIII-XIV, a instància dels comtes-reis catalans, s'escriuen els primers textos.
Les cròniques catalanes: La de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits; La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere; La de Ramón Muntaner; La del rei Pere III el cerimoniós.
Es dividien en dos classes:
-Nobles: administraven les seves terres, manaven, vivien en castells i palaus.
-Serfs: obeïen, es dedicaven a la terra i animals, vivien en cabanes de fang i canyes.
Per treure profit dels serfs, els senyos feien un exèrcit de fidels, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d'un jurament de fidelitat i dependència.
EL JURAMENT DE FIDELITAT
Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven, contractes escrits, celebració de rituals d'homenatge i jurament de fidelitat. El vasall donaba les mans al senyor, el besava i feia públic el seu jorament, jurant fidelitat i cap engany.
LA CULTURA CORTESANA
A partir del s.XI les corts feudals (conjunt de família feudal), de la zona occidental d'Europa van configurar una cultura pròpia:
-El cavaller cortesà havia de ser valent, Generós, gentil, lleial, elegant i enamorat.
Així va nèixer la poesia trobadoresca, típic de l'aristocràcia (grup amb poder social), aquesta reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa.
En les corts hi havia molts homes i molt poques dones, la dama era el centre:
-Era culta, rica i poderosa habitualment, els cavallers havien de retre homenatge.
LA CANÇO D'AMOR CORTÈS (Guillem de Cabestany: un dels millors trobadors)
Durant els s. XII-XIII, per totes les corts, principalement les d'Occitània, Cata i N.Itàlia, es va estendre la moda de compondre i cantar cançons d'amor.
El trobador:
Escrivia la lletra i música seguint una mètrica establerta (les rasós).
El joglar: les interpretava públicament, anava per corts cantant, ballant i fent jocs.
Totes les cançons d'amor cortés (amor entre vasall i dama casada amb el senyor), es cantava la cortesia (qualitats) i la bellesa, li manifesta amor i li prega un simple gest.
Com la dama era casada el trobador l'anomenaba amb un senyal que no fós el nom.
A la poesia trobadoresca la relació amorosa es tendra, no com antigament.
A vegades alguns senyors es sentíen gelosos dels trobadors i actuaven cruelment.
LA POESIA, UNA ARMA POLÍTICA
La poesia trobadoresca també estava al servei de lluites polítiques i socials, quant un noble volia difamar un enemic, feia un poema amb música i el feia cantar, es deia sirventès (atac o propaganda política, amb la melodia d'una canço coneguda).
Guillem de Berguedà, un dels millors trobadors, conegut per la seva agressivitat.
Quan Ponç morí Guillem va dedicar-li un plany (poema per recordar a un mort).
LA POESIA TROBADORESCA ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA
La lírica trobadoresca va tenir tant prestigi que els poetes catalans componien les seves poesies com els trobadors occitans, l'occità era la llengua de poesia culta:
-Per proximitat geogràfica, afinitat lingüística i lligams econòmics i polítics (IX-XIII).
A partir del s.XV, el poeta Ausiàs March començá a escribir en llengua catalana.
DE JOVE, TROBADOR; DE GRAN, DOCTOR IL·LUMINAT (Ramón Llull, 1235-1315)
Era un noble que vivia a la cort de l'infant Jaume de Mallorca.
Als 30 anys, ja casat i amb dos fills, va viure una experiència que va cambiar-li la vida, ell va veure a Déu 4 vegades, a la 5á va creure el que veia i va deixar la seva vida.
Desde aquell moment va fer activitats religioses, va dedicar els nou anys següents a l'estudi i la pregària. Volia predicar als musulmans, per aixó va comprar un esclau saraí que li ensenyés l'arab. Al final el arab acaba suicidat, per les pregàries de Llull.
Quan va acabar de formar-se, va anar-se'n al puig de Randa, Déu el va il·luminar i li va inspirar la seva "art", llavors converteix a tots els infidels amb "raons necessàries".
Els seus objectius eren: convertir infidels al cristianisme, escriure llibres per difondre les seves creences i crear escoles d'idiomes per a la formació de predicadors.
Defensava que el millor metode d'ensenyar era el debat i no la violència.
Volia conduir els cristians pel camí de la perfecció, l'Esglèsia s'estimava mes els bens.
MES DE QUARANTA ANYS DEDICAT A ESCRIURE
Es el primer gran escriptor en català i una de les grans figures de la lit.Universal.
Utilitza català per tractar temes que fins el moment es tractaven en llatí.
Té llibres de sermons, crítica soc. I pol., tractats cient. I filósò., narracions, poemes, etc.
La seva vida era viatgera, missionera i política. Va escriure catalá, llatí i algo d'arab.
Dues novel·les llargues són: Llibre d'Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles.
L'obra de Llull es la d'un mestre que vol donar lliçons de comportament i doctrina.
Utilitza l'exemple (narració breu, faula, que l'autor usa per transmetre ensenyaments.
Tot i que renunciá a la poesia trobadoresca, va deixar poemes religiosos i biogràfics.
LLULL, DEFENSOR DE L'ORDRE ESTABLERT
El llibre de les bèsties es l'obra mes popular de Llull, es tracta d'un apòleg, protagonitzt per animals, que ens parla de política, narra les intrigues en la cort del Lleó i na Renart.
En aquesta faula, els animals reprodueixen el comportament humá, usa l'exemple.
MISSIONER I MÀRTIR (persona que ha sufrit la mort per haver sigut fidel a la religió).
Del 1280-1315, Llull no deixa de viatjar, Roma i Nàpols a parlar amb el papa; Montpeller i París, a presentar la seva art; Tunis, Xipre, Armènia... A predicar doctrina.
La seva activitat missionera va estar plena de dificultats, a Tunis el 1293, el van acusar d'anar contra la llei de Mahoma, fou empresonat, torturat i condemnat a mort.
A Xipre el 1302, fou enverinat per dos companys, un clergue i un criat, molt malalt.
Al nord d'Àfrica, Bugia, el 1307, va ser batut per cops de bastó, arrossegat i latrina.
La llegenda diu que al 1315 fou mort a pedrades pels infidels, va morir camí Mallorca.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Els joglars parlaven d'avantpassats amb cançons mig veritat, mig inventades.
Durant el s.XIII-XIV, a instància dels comtes-reis catalans, s'escriuen els primers textos.
Les cròniques catalanes: La de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits; La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere; La de Ramón Muntaner; La del rei Pere III el cerimoniós.