Guillem de cabestany llegenda del cor menjat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,53 KB
La llegenda del cor menjat explica que Guillem de Cabestany estava enamorat de la dona de Ramón de Castell de Roselló, tal home, era noble i ric, dolent, brau, ferotge, i orgullós. Guillem de Cabestany escrivia cançons per a la dona de Ramón de Castell de Roselló. Aquest, se' assebentar i investigà i va descobrir que era cert. Un dia, Ramón de Castell de Roselló trobà a Guillem de Cabestany passejant amb poca guàrdia i Ramón decidí matar-lo. Un cop mort va ordenar tallar el cap de Guillem I arrancar-li el cor.
Un cop a casa, Ramón va cuinar el cor de Guillem amb pebre i li va donar a la seva esposa. La seva esposa s'ho va menjar i al acabar, Ramón li va preguntar que si sabia què havia menjat, ella sincera, contestà que no ho sabia, però que estava ben bo. Ramón li confessà que era el cor d'en Guillem de Cabestany, i li va portar el mateix cap. Després d'això, Ramón va agafar l'espasa i li va voler tallar el cap, la dona, va córrer i va saltar pel balcó, així va morir ella. Tal desgràcia arribà al rei d'Aragó, qui va ordenar que li portessin a Ramón de Castell de Roselló, i li va prendre les terres i li va enderrocar els castells, després el va tancar a la presó dl rei. El mateix rei va ordenar que se celebrés l'aniversari de la mort de totes dues persones copu:i,ni/disj:o,ob,sinó/dist:tant cm,aixi cm,luna,no solmnt,sno q/advers:pro, tanmateix,altrement,xaixo,osino,no obst/conti:doncs,ames/expl:s a dir,osigui/ill:xtan,dmanera q,aixi es q
La “Llegenda del cor menjat” és un fragment de la “Vida d’En Guillem de Cabestany”. La novel·la està situada en l’època medieval. Va ser escrita a mitjans del el Segle XIII. No té autor, és anònim, encara que Bocaccio entre altres escriptors, adaptassin aquest motiu llegendari. Guillem de Cabestany (1188-1212…) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàGinés- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l’amplia i refà en el context de la novel·la.
A continuació tens la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:
“Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramón de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l’estimava més que res al món. I això fou dit a Ramón de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l’esposa. I un dia, Ramón de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramón de Castell Rosselló li digué: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella digué: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d’ella. I quan la dona Veíé i sentí això, va perdre la vista i l’oïda. I quan tornà en si va dir: “Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramón de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d’Aragó, que era senyor d’en Ramón de Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramón de Castell Rosselló es presentés davant d’ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l’església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramón de Castell Rosselló va morir a la presó del rei. Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l’època, Saurimonda, vídua de R. De Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s’esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. De Castell-Rosselló (1197). D’aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors:
Lo dous cossire (La dolça tristesa). Les altres dues cançons són d’atribució dubtosa.”