Guia de Vegetació Espontània, Sanitat Vegetal i Fauna

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,82 KB

RA1: Vegetació Espontània

Definició: Plantes que creixen sense intervenció humana (males herbes o adventícies).

Efectes de la vegetació

  • Negatius: Menys collita, menys qualitat i més costos.
  • Positius: Protecció del sòl i foment de la biodiversitat.

Al·lelopatia: Plantes que alliberen substàncies que frenen el creixement d'altres plantes.

Classificació segons el cicle de vida

  • Anuals: Tenen un cicle d'un any.
  • Biennals: Tenen un cicle de dos anys (floreixen el segon any).
  • Vivaces: Rebroten a partir de les arrels.
  • Perennes: Viuen més de dos anys i es mantenen en el temps.

Classificació segons l'hàbitat

  • Arvenses: Es troben dins dels cultius.
  • Ruderals: Creixen en marges i camins.
  • Paràsites: Viuen a costa d'altres plantes.

Herbari: Recull de plantes seques per a l'estudi. El procés inclou: recollir, assecar, premsar i enganxar.

Mètodes de control

  • Indirecte: Rotació de cultius, associació de plantes, ús de compost i encoixinat.
  • Directe: Control manual, mecànic, tèrmic i químic.

Tipus d'herbicides

  • De contacte: Actuen sobre la superfície de la planta.
  • Sistèmic: S'introdueixen dins de la planta.
  • De preemergència: S'apliquen abans que neixi la planta.
  • De postemergència: S'apliquen després que hagi nascut.

RA2: Sanitat Vegetal

Ecosistema: Està format pel biòtop (part no viva) i la biocenosi (part viva).

Agents abiòtics atmosfèrics

  • Llum: Necessària per a la fotosíntesi (un excés pot causar sequera).
  • Temperatura alta: Provoca estrès o la mort de la planta.
  • Temperatura baixa: Causa gelades.
  • Vent: Pot trencar i assecar les estructures vegetals.
  • Pluja: Pot causar inundacions i l'asfíxia de les arrels.
  • Neu: Pot protegir la planta o trencar-ne les branques.
  • Pedregada: Causa danys físics i facilita les infeccions.

Factors del sòl (edàfics)

  • Excés d'aigua: Deixa el sòl sense oxigen.
  • Falta d'aigua: Provoca sequera.
  • Aire: Les arrels necessiten oxigen (O₂).
  • pH alt o baix: Pot causar clorosi.
  • Nutrients: La falta o l'excés poden derivar en malalties.

Danys causats per l'ésser humà

  • Directes: Ferides produïdes durant les podes.
  • Indirectes: Aplicació incorrecta de biocides.

RA3: Fauna i Plagues

La fauna es pot classificar en: beneficiosa (auxiliars o pol·linitzadors), perjudicial (plagues) o innòcua (no causa cap dany).

Conceptes de plaga i llindars

  • Plaga: Quan la població supera el llindar de tolerància.
  • Tolerància: Moment en què cal començar a tractar.
  • Incidència: Percentatge de plantes afectades.
  • Severitat: Grau d'afectació de la planta.
  • Dany econòmic: Quan el cost de tractar és inferior a la pèrdua econòmica.

Agents causants

  • Invertebrats: Insectes, àcars, nematodes i gasteròpodes.
  • Vertebrats: Aus i mamífers.

Característiques dels insectes

Cos dividit en tres parts i presència de tres parells de potes.

  • Dieta: Fitòfags (són plaga) i zoòfags (són auxiliars).
  • Tipus de dany: Defoliador, barrinador, minador i xuclador.
  • Aparell bucal: Mastegador o xuclador.

Metamorfosi dels insectes

  • Ametàbola: Sense canvis significatius.
  • Hemimetàbola: Ou → nimfa → adult.
  • Holometàbola: Ou → larva → pupa → adult.

Ordres principals

  • Ortòpters: Defoliadors.
  • Himenòpters: Auxiliars.
  • Coleòpters: Escarabats.
  • Dípters: Mosques.
  • Lepidòpters: Erugues.
  • Hemípters: Pugons.
  • Tisanòpters: Trips.

Àcars i Nematodes

  • Àcars: Tenen quatre parells de potes. Poden ser plagues (aranya vermella o blanca) o auxiliars (depredadors).
  • Nematodes: Cucs amb estilet. Causen raquitisme i marciment. Exemples: Meloidogyne (agalles) i Heterodera (quists). Alguns són útils.

Altres agents i control

  • Cargols: Utilitzen la ràdula per alimentar-se.
  • Aus i mamífers: Poden ser plagues o auxiliars (rosegadors i herbívors).
  • Control: Quarantena (obligatori) i passaport fitosanitari per garantir material net.

Qüestionari de mesures i mètodes

1. Anomena quatre mesures preventives (indirectes)

  1. Utilitzar plantes resistents: plantar espècies que suportin millor les plagues i les malalties.
  2. Fer una poda correcta: eliminar branques seques o malaltes per evitar la propagació de problemes.
  3. Mantenir una bona higiene: retirar fulles, fruits o restes vegetals que poden ser focus d'infecció.
  4. Reg adequat: evitar l'excés d'aigua perquè afavoreix l'aparició de fongs i malalties.

2. Anomena quatre mesures curatives (directes)

  1. Control mecànic: eliminar manualment les parts afectades o els insectes.
  2. Ús de trampes: capturar insectes per reduir la població de la plaga.
  3. Control biològic: introduir enemics naturals de la plaga.
  4. Aplicació de productes fitosanitaris: utilitzar productes autoritzats quan sigui necessari.

3. Explica quatre tipus de trampes com a mètodes directes

  1. Trampes cromàtiques: utilitzen colors (groc o blau) per atreure insectes.
  2. Trampes de feromones: atrauen insectes mitjançant substàncies químiques similars a les que produeixen els mateixos insectes.
  3. Trampes alimentàries: fan servir aliments o olors que atreuen les plagues.
  4. Trampes de llum: utilitzen llum per atraure insectes voladors i capturar-los.

4. Què és el control biològic?

El control biològic consisteix a utilitzar organismes vius per controlar les plagues de manera natural.

5. Anomena quatre inconvenients dels productes fitosanitaris

  1. Contaminació del medi ambient.
  2. Risc per a la salut de les persones.
  3. Pot afectar animals beneficiosos com les abelles.
  4. Aparició de resistències en les plagues.

6. Què són la biofumigació i la solarització?

  • Biofumigació: Tècnica que consisteix a incorporar matèria orgànica al sòl perquè redueixi plagues i malalties.
  • Solarització: Consisteix a cobrir el sòl amb un plàstic transparent perquè el sol augmenti la temperatura i elimini organismes perjudicials.

RA1: Vegetació Espontània (Resum)

Definició: Plantes que creixen sense intervenció humana (males herbes o adventícies).

Efectes: Negatius (menys collita, qualitat i més costos) i positius (protecció del sòl i biodiversitat).

Al·lelopatia: Plantes que alliberen substàncies que frenen altres plantes.

Classificació: Anuals (1 any), biennals (2 anys), vivaces (rebrot d'arrels) i perennes (més de 2 anys).

Hàbitat: Arvenses (cultius), ruderals (marges) i paràsites.

Herbari: Estudi de plantes seques (recollir, assecar, premsar, enganxar).

Control: Indirecte (rotació, associació) i directe (manual, mecànic, químic).

Herbicides: Contacte, sistèmic, preemergència i postemergència.

RA2: Sanitat Vegetal (Resum)

Ecosistema: Biòtop + biocenosi.

Agents abiòtics: Llum, temperatura (alta/baixa), vent, pluja, neu i pedregada.

Sòl (edàfic): Excés/falta d'aigua, aire (O₂), pH (clorosi) i nutrients.

Danys humans: Directes (ferides de poda) i indirectes (biocides mal aplicats).

Entradas relacionadas: