Guia d'Urgències: Diabetis, Hemorràgies i Abdomen Agut

La diabetis: tipus i característiques

La diabetis és una malaltia metabòlica que es caracteritza per una mancança total o parcial d’insulina o un mal funcionament d’aquesta.

• Tipus 1: El pàncrees no produeix insulina o en produeix molt poca. Es diagnostica amb més freqüència durant la infància o l'adolescència. Requereix injeccions diàries d'insulina, a més d'un control estricte de la dieta.
• Tipus 2: El pàncrees produeix insulina, però l'organisme és incapaç d'utilitzar-la eficaçment. Generalment es diagnostica en persones adultes amb obesitat. Es pot controlar només amb la dieta, o bé pot ser necessària una medicació oral.

Hipoglucèmia: símptomes i actuació

L'hipoglucèmia presenta símptomes derivats de la falta de glucosa en el Sistema Nerviós Central (SNC). Amb nivells inferiors a 50 mg/dl es produeixen manifestacions neurològiques com: irritabilitat, cefalea, dificultats de concentració, fatiga, somnolència, pèrdua de consciència, dèficits neurològics focals, i fins i tot convulsions i coma.

Com a mecanisme de compensació, s'alliberen hormones reguladores com l’adrenalina i el cortisol, provocant: palpitacions, tremolors, ansietat, sudoració, gana, parestèsia i debilitat.

• Causes: Ingesta insuficient, augment d’exercici, errors en la medicació, etc.
• Actuació: Si la persona està conscient, oferir aliments rics en carbohidrats. Si la hipoglucèmia és severa o hi ha pèrdua de consciència: injectar glucagó, aplicar el protocol de suport vital i sol·licitar Suport Vital Avançat (SVA).

Hiperglucèmia i cetoacidosi diabètica

L'inici de la hiperglucèmia pot ser brusc (hores) o gradual (dies). Els símptomes inclouen: nàusees, vòmits, polidípsia, poliúria, dolor abdominal, fatiga, rigidesa muscular i alteracions del nivell de consciència.

Causes: Errors en la medicació o malalties intercurrents (pneumònies, infeccions urinàries). Si la glucosa s'acumula a la sang per falta d'insulina, l’organisme metabolitza greixos i forma cossos cetònics, que poden provocar una cetoacidosi diabètica.

Exploració física en hiperglucèmia

• Alè cetòsic (olor a fruites).
• Envermelliment facial i pell calenta.
• Taquipnea o respiració de Kussmaul.
• Deshidratació, taquicàrdia i, en casos severs, hipotensió, xoc i respiració de Cheyne-Stokes.

Actuació davant una cetoacidosi

Sol·licitar SVA si hi ha disminució de la consciència, alè fruitat o dificultat respiratòria. Si la glucèmia és superior a 250 mg/dl, els objectius són: corregir la glucosa (insulina) i reposar la hidratació (sèrum intravenós). Complicacions: Hipoglucèmia, hipopotassèmia o edema cerebral. No s'ha de baixar la glucèmia més de 100 mg/dl per hora.

Hemorràgies digestives (HDA i HDB)

• HDA (Alta): Esòfag, estòmac i primera part de l'intestí prim.
• HDB (Baixa): Intestí prim, intestí gruixut, recte i anus.

Causes: Úlceres (50% de les HDA), varius esofàgiques (cirrosi), Síndrome de Mallory-Weiss (laceracions per vòmits) i carcinomes.

Manifestacions clíniques i atenció

• Hematemesi: Vòmit de sang.
• Melenes: Femtes negres i pudents (sagnat alt).
• Hematoquèzia: Femtes vermell fosc (sagnat a l'intestí).
• Rectorràgia: Sang vermella (sagnat baix).
• Signes d'hipovolèmia: Lipotímia, pal·lidesa, taquicàrdia o hipotensió.

Test d’ortostatisme: Es mesura la PA i FC en decúbit i després de peu. És positiu si la persona es mareja o la FC augmenta en 30 bpm, indicant hemorràgia greu. Cal trasllat urgent i prevenció del xoc.

L'abdomen agut: diagnòstic i causes

L'abdomen agut és l’aparició ràpida de dolor (menys de 48 hores), acompanyat de vòmits, febre i distensió abdominal.

• Origen intraabdominal: Peritonitis, obstrucció de víscera buida, isquèmia intestinal o aneurisma d’aorta.
• Origen extraabdominal: Lesions a la paret, patologia toràcica, pèlvica (embaràs ectòpic) o urinària.

Actuació davant d'un abdomen agut

Són signes de gravetat: FR > 30 o < 10 rpm, absència de polsos, disminució de consciència, distensió abdominal o massa pulsàtil. Si el pacient està inestable, cal SVA i estabilització ABC. Si està estable, trasllat hospitalari amb reavaluació constant.

Patologies comunes de l'abdomen agut

Apendicitis aguda

Inflamació de l’apèndix. El dolor comença a la regió periumbilical i es desplaça a la fossa il·líaca dreta. És un dolor constant que augmenta amb els moviments i la tos, i no s'irradia a la zona lumbar.

Colecistitis aguda

Inflamació de la vesícula biliar. El dolor es localitza a l'hipocondri dret o a la part superior de l'abdomen. És un dolor agut i recurrent que fluctua en intensitat. El pacient sol estar immòbil en decúbit supí amb signes d'angoixa, pal·lidesa i sudoració.

Obstrucció intestinal

Detenció del trànsit per hèrnies, tumors o fecalomes. El dolor és de caràcter còlic i gran intensitat, localitzat a qualsevol regió abdominal. No es modifica amb la respiració, però s'acompanya de vòmits i restrenyiment.

Ulcus pèptic perforat

Úlcera que travessa la paret de l'estòmac o duodè. L'inici és brusc i repentí (com una «punyalada»). El dolor és continu, es torna difús a tot l'abdomen i augmenta molt amb la respiració i els moviments.