Guia d'Urbanisme: Plans, Evolució i Jerarquia Urbana

Els plans urbanístics

Els plans urbanístics poden ser de caràcter:

• Condicionat: Parteixen d'una situació preexistent. Si vols canviar les coses del poble, parteixes del que hi havia abans; o ho treus tot o fas alguna cosa per canviar-ho.
• Correctiu: Per pal·liar els dèficits i problemes existents; necessita fer el canvi sí o sí.
• Prospectiu: Fa una previsió de les inversions i actuacions en relació amb les zones, els tipus i els ritmes de creixement; fer canvis perquè la població serà diferent.
• Normatiu: Llei obligatòria per a tothom. Si ho controla Madrid i diu que per cada 10.000 habitants hi ha d'haver 2 poliesportius, es fa sí o sí.

Classificació dels plans i del terreny

• Plans parcials: Per actuar amb més detall sobre algunes zones concretes de la ciutat.
• Plans territorials: Afecten a comarques, regions i països sencers.

Plans urbanístics: A escala municipal, cada ajuntament decideix l'orientació que vol donar al seu pla urbanístic a través de la qualificació del sòl.

Funcions de les ciutats

Residencial, comercial, industrial, militar, política, cultural i lúdica-turística.

Evolució històrica de la ciutat

Ciutat preindustrial

• Ciutat romana: Molt ben estructurada.
• Medieval: Majoria d'origen musulmà, carrers estrets, irregulars, foscos i humits.
• Moderna: Centralització de l'Estat, afegeixen ravals i altres barris.

Característiques: Ciutats com a nuclis aïllats, habitades per comerciants, artesans, terratinents i funcionaris, perímetre reduït, envoltades per muralles.

Societat industrial (s. XIX)

Instal·lacions de fàbriques (impacte ambiental i visual), augmenta la població. Si ve tanta gent, hem de fer coses: es van enderrocar les muralles, es creen eixamples, fan falta barris perifèrics. Noves classes socials: proletariat obrer i burgesia industrial.

Ciutat industrial (s. XX)

Expansió interrompuda fins al 1975. Centres urbans molt poblats i construcció descontrolada de la perifèria. Desenvolupament de metròpoli, conurbacions i àrees metropolitanes. Barris amb especialització funcional: ciutat dormitori, polígons industrials, zones comercials i d'oci.

Ciutat postindustrial

Creixement del teixit urbà, formació de regions metropolitanes (Barcelona i Madrid), creixement de conurbacions. Ciutats sostenibles segons la UE: plans urbans I i II per rehabilitar zones degradades. Carta de Leipzig (2007): volien fomentar la prosperitat econòmica, fer un control de l'especulació, buscar un equilibri social, enfortir el mercat laboral, l'educació, protegir el desenvolupament cultural i mantenir les seves funcions urbanes.

Ciutats globals

Cooperació (xarxes de diferents tipus, lobbies de ciutats) i competència (per aconseguir millores en la seva ciutat, infraestructures, telecomunicacions, imatge internacional).

Jerarquia de les ciutats

• Metròpolis globals/nacionals: Barcelona i Madrid, ja que tenen milions d'habitants i la seva influència és nacional i també internacional.
• Metròpolis regionals: Regions extenses, poblacions no superiors a 500.000-1.500.000 hab.
• Metròpolis subregionals: Petites poblacions no superiors a 500.000 hab.
• Ciutats mitjanes i aglomeracions: De 50.000 a 200.000 hab.

Altres tipus de ciutats

• Ciutat episcopal: Ciutat on té la seu un bisbe; es converteix en centre de la divisió territorial eclesiàstica.
• Vila franca: Vila creada a l'empara reial per afavorir el poblament de la zona.

Organització metropolitana

• 1a corona: Continu urbà que inclou Barcelona i les ciutats que l'envolten.
• 2a corona: Cinturó de ciutats adjacents a la primera corona i dins de l'àrea d'influència de la metròpoli.
• Conurbació: És el conjunt de diverses ciutats d'importància similar que acaben formant un continu urbà i una unitat funcional.
• Àrea metropolitana: És l'aglomeració urbana que està dominada per una gran ciutat que forma una unitat funcional, sovint institucionalitzada, amb diversos municipis del seu entorn.