Guia d'Urbanisme, Art i Història: Del Renaixement al Neoclàssic

Agents productors de la ciutat

Són els actors que construeixen i transformen la ciutat:

• Administració pública: Ajuntaments i governs.
• Promotors immobiliaris.
• Empreses.
• Ciutadania.

Funcions urbanes

Les ciutats tenen diferents funcions:

• Residencial: Habitatge.
• Econòmica: Indústria i serveis.
• Administrativa: Govern.
• Cultural i educativa.
• Turística.

Tipus de ciutat

Segons la seva forma i organització:

• Ciutat compacta: Alta densitat, edificis junts, poc espai buit (ex: centres històrics).
• Ciutat difusa: Expansió urbana, baixa densitat, dependència del cotxe.

Segons el pla urbanístic

• Pla ortogonal: En quadrícula.
• Pla radiocèntric: Al voltant d'un centre.
• Pla irregular: Sense ordre clar, típic medieval.

Problemàtiques urbanes

• Segregació social: Separació de grups socials en diferents barris.
• Contaminació: Atmosfèrica, acústica, etc.
• Gentrificació: Procés en què un barri es revaloritza i expulsa la població original per l'augment de preus.

Xarxes urbanes i jerarquia

Les ciutats s'organitzen en xarxa segons la seva importància:

• Metròpolis globals
• Ciutats nacionals
• Ciutats regionals
• Ciutats locals

La jerarquia urbana indica el pes econòmic, polític i demogràfic de cada ciutat.

Turisme i impactes

Tipus de turisme: Sol i platja, cultural, rural, de negocis i sostenible/ecoturisme.

Impactes positius

Genera ocupació, dinamitza l'economia i millora infraestructures.

Impactes negatius

Massificació, contaminació, augment del preu de l'habitatge i pèrdua d'identitat local.

Organització territorial

Comunitats autònomes

Espanya està dividida en 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Tenen govern propi i competències en educació, sanitat, etc. (Exemples: Catalunya, Andalusia, Madrid).

Províncies

Són divisions territorials amb funcions d'organització administrativa i coordinació de serveis. (Exemple: Catalunya té 4 províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Anàlisi d'obres d'art

Renaixement

• San Pietro in Montorio (Bramante, 1502): Planta circular, columnes dòriques, cúpula hemisfèrica. Inspirat en Vitruvi i el Panteó de Roma.
• Villa Capra (La Rotonda, Palladio, 1566): Simetria, proporció i planta centralitzada.
• David (Donatello, 1440): Primera escultura exempta de nu masculí, recupera el contrapposto.
• La Pietat (Miquel Àngel, 1498): Composició piramidal, idealització del cos humà.
• Naixement de Venus (Botticelli, 1485): Neoplatonisme i predomini de la línia.
• La Gioconda (Leonardo da Vinci, 1503): Ús del difuminat (sfumato) i perspectiva aèria.
• L'Escola d'Atenes (Rafael, 1509): Humanisme, equilibri i perspectiva matemàtica.
• Capella Sixtina (Miquel Àngel, 1508): Dinamisme, escorços i interès per l'anatomia.

Manierisme

• El rapte de les sabines (Giambologna, 1582): Composició dinàmica en espiral (serpentinata).
• El judici final (Miquel Àngel, 1536): Transició cap al manierisme.
• L'enterrament del comte d'Orgaz (El Greco, 1586): Figures allargades i espiritualització.

Barroc

• La mort de la mare de Déu (Caravaggio, 1606): Realisme cru i tenebrisme.
• Les Menines (Velázquez, 1656): Llum artificial, clarobscur i perspectiva aèria.
• Extasi de Santa Teresa (Bernini, 1647): Teatralitat, moviment i dinamisme.
• San Carlos de les 4 fonts (Borromini, 1638): Formes còncaves i convexes, fusió d'escultura i arquitectura.
• Palau de Versalles: Màxim exemple del barroc clàssic francès.

Rococó i Neoclàssic

• Autoretrat amb barret de palla (Elisabeth Louise, 1782): Colors clars, lluminosos i pinzellada suau.
• El jurament dels Horacis (Jacques-Louis David, 1784): Sacrifici patriòtic romà, influenciat per la Il·lustració.
• Eros i Psique (Antonio Canova, 1787): Idealització dels cossos i composició triangular equilibrada.