Guia sobre trastorns de la parla i comunicació alternativa

Trastorns del llenguatge i la comunicació

Trastorns del llenguatge:

• Regressions: Tenir un bon llenguatge i tornar enrere.
• Retards: No adquisició del llenguatge en una certa edat.
• Trastorns adquirits: Conductes verbals anòmales que requereixen la intervenció d'un especialista.

Classificació dels trastorns

Es divideixen en dos grups principals:

1. Trastorns específics en l'adquisició del llenguatge

• Dislàlia: Trastorn que apareix quan el nen comença a parlar. Presenta dificultat en l'articulació dels sons. Es pot donar fins als 4 anys. L'educador l'ajuda corregint les paraules.
• Disfèmia: Problemes de tartamudesa. Amb l'evolució del llenguatge ho van superant sols; si no, cal un especialista i tractament.
• Disfàsia: Retard en el llenguatge; l'infant no adquireix les habilitats lingüístiques que li toquen. Hi ha disfàsies més greus i permanents anomenades afàsia congènita, on l'infant no parla.

2. Trastorns ocasionats per altres patologies

• La sordera i el llenguatge: Pèrdua total o parcial de l'oïda. Cal diferenciar entre sordesa congènita i sordesa adquirida (0-3 / 3-6 anys).
• Paràlisi cerebral: Lesió al cervell que s'està desenvolupant. Pot afectar el llenguatge. Apareix en el naixement o més endavant. Quan la paràlisi afecta la parla s'anomena disàrtria, ja que afecta la part del cervell encarregada de la parla.
• Autisme: Absència de resposta emocional de l'infant cap al món que l'envolta. Falta d'afecte als adults; tot allò que els envolta ha de ser igual (això s'anomena invariància estimular), mutisme i absència de parla, i manipulació d'objectes de manera monòtona.
• Discapacitat mental: El coeficient intel·lectual és inferior o està per sota amb dos punts de diferència. Dificultats psicomotrius. Hi ha casos més lleugers on poden parlar o més greus on no parlen.

Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació

Plafons de comunicació

Són de caràcter alternatiu. Estan adreçats a persones que no poden produir missatges orals o tenen problemes greus. Alguns plafons destacats són:

• SPC (Sistema Pictogràfic de la Comunicació): Plafons on apareixen dibuixos.
• BLISS: Un altre plafó que té unes regles gramaticals pròpies i utilitza dibuixos esquemàtics.

SAAC per a persones amb discapacitat sensorial

Els SAAC (Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació) s'utilitzen per a persones amb discapacitat sensorial mitjançant diversos mètodes:

• Mètodes gestuals: S'utilitza la gesticulació per a comunicar-se. El mètode més representatiu és el llenguatge de signes.
• Mètodes oralistes: Per a persones amb dificultats a l'oïda però que volen potenciar les restes del llenguatge oral. Hi ha dos tipus: llenguatge labiofacial i paraula complementada.