Guia Tècnica del Ciment: Densitat, Docilitat i Fabricació

Tecnología Industrial3,92 KB

Com es determina la densitat real d'un ciment?

La densitat real és una propietat del ciment en pols que es pot determinar per tres mètodes principals segons la normativa:

  • UNE 80103:1986: Mètodes d’assaig de ciments. Assajos físics. Determinació de la densitat real mitjançant el volumenòmetre de Le Chatelier. Consisteix a posar al volumenòmetre un volum conegut de líquid inert, afegir el ciment i mesurar la diferència de volum, tot a temperatura constant.
  • UNE 80104:1986: Mètodes d’assaig de ciments. Assajos físics. Determinació de la densitat real mitjançant el picnòmetre d’aire. Es posa la mostra en una cambra de volum conegut i es pressuritza una cambra veïna. Es mesura la pressió final en comunicar les cambres.
  • UNE 80105:1986: Mètodes d’assaig de ciments. Assajos físics. Determinació de la densitat real mitjançant el picnòmetre de líquid. Cal pesar la mostra, omplir el picnòmetre de líquid inert i pesar-lo. Després, es posa la mostra dins el picnòmetre i es pesa de nou.

Com es determina la docilitat del ciment?

La docilitat es determina mitjançant l'assaig d'assentament i està regit per la norma UNE-EN 12350-2:2009.

El formigó fresc es compacta en un motlle amb forma de tronc de con (Con d'Abrams). Quan el motlle es treu, aixecant-lo en direcció vertical, el descens produït per l'assentament del formigó dona una mesura de la seva docilitat.

Aquest assaig és sensible als canvis en la consistència del formigó quan la mesura de l'assentament se situa entre 1 i 20 cm. Més enllà d'aquests valors extrems, el mesurament de l'assentament pot ser inadequat i caldria considerar altres mètodes de mesura de la consistència:

  • Assentament < 1 cm: Mètode Vebe.
  • Assentament > 20 cm: Taula de sacsejades.

L'assentament no ha de continuar després d'un minut de desemmotllar.

Fabricació del ciment: operacions després del forn

Un cop obtingut el clínquer al forn, s’ha de refredar de la manera més ràpida possible per obtenir-ne les màximes prestacions mecàniques. Generalment, el refredament es fa mitjançant engraellats o satèl·lits.

Un cop refredat, el clínquer s’emmagatzema en sitges o hangars per procedir a la dosificació de guix i d’altres addicions. El darrer pas és la mòlta fins a aconseguir la granulometria adient del ciment, que finalment s’emmagatzema per a la seva expedició.

Què és el ciment blanc?

És un derivat del ciment Portland que s'obté fent servir matèries primeres sense ferro i cuidant el procés de fabricació per tal que no es contamini. Sobretot, cal evitar que els molins de cru (els que molen les matèries primeres conjuntament abans de la seva cocció) tinguin elements abrasius d'acer en contacte amb el material, ja que el seu desgast contaminaria el cru amb materials ferrosos.

El ciment blanc s'empra per a la fabricació de formigons blancs o de colors, ja que admet diversos tints. També es fa servir, normalment tenyit, per a la preparació de beurades (pastes de ciment i aigua) per a rejuntar enrajolats.

Processos a l'interior del forn de fabricació

En el forn es produeix la calcinació del carbonat càlcic a unes temperatures que oscil·len entre els 550 °C i els 1.100 °C. Posteriorment, es realitza la sinterització (clinquerització) de l’òxid de calç resultant de la calcinació amb la resta de components de la matèria primera (sílice, alúmina i òxids de ferro) a unes temperatures que oscil·len entre els 1.400 °C i els 1.500 °C.

Descargar

PDF Word HTML