Guia de Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació

Què són els SAAC?

Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) engloben totes les formes possibles de comunicació que milloren o complementen la parla i l'escriptura. Es basen en 3 criteris de classificació:

Classificació segons l'objectiu final

• Comunicació alternativa: Sistema de comunicació o codi format per símbols amb l'objectiu de substituir el llenguatge parlat.
• Comunicació augmentativa: Sistema de comunicació que serveix per millorar una comunicació existent.

Segons la necessitat d'ajuda d'una altra persona

• Comunicació dependent: Es realitza amb l'ajuda d'una persona que interpreta els missatges produïts per l'usuari.
• Comunicació independent: Produïda per l'usuari en la seva totalitat.

Segons els recursos per crear missatges

• Comunicació amb ajuda: Es necessiten recursos externs per produir la comunicació.
• Comunicació sense ajuda: L'usuari produeix i rep els missatges amb el seu propi cos, sense intervenció d'elements externs.

SAAC per a persones amb deficiències sensorials

Aquestes deficiències limiten la capacitat comunicativa i, si són greus, poden afectar la percepció de la realitat. Hi ha dues situacions per escollir un sistema: si la persona ha assolit un nivell simbòlic en el seu llenguatge o si no l'ha assolit.

SAAC per a persones amb deficiències auditives

L'elecció depèn de molts factors: l'edat en què es va produir el dèficit, la gravetat, les capacitats comunicatives i l'entorn familiar i social. Hi ha 3 mètodes principals:

Mètode gestual

Es basen en les funcions pròpies del llenguatge i es realitzen a través de signes manuals i facials.

• L'alfabet dactilològic: Consisteix a reproduir les lletres de l'alfabet a través de signes fets amb les mans.
• El llenguatge de signes: Sistema de comunicació visual, gestual i no oral. És un sistema simbòlic on es realitzen signes amb els moviments de les mans i els braços. Per a una major comprensió, s'acompanyen d'expressions facials. Té la seva pròpia gramàtica i és independent del llenguatge parlat.

Com s'articulen els signes

• La forma de la mà: Segons com es col·loqui la mà, el significat varia.
• El lloc d'articulació: Espai precís on es realitza el signe (generalment des de la part alta del cap fins a la cintura i l'ample de l'espatlla).
• Moviment, orientació i direcció: La forma de la mà combinada amb el seu desplaçament.
• L'expressió de la cara.

Mètode oralista

Consisteix a utilitzar el llenguatge oral de qualsevol manera.

• Mètode auditiu pur: Treballa intensament les restes auditives sense ajuda visual.
• La lectura labiofacial: Captació de la informació a través de la vista interpretant els llavis i la cara. Requereix una articulació clara, velocitat moderada, il·luminació adequada i parlar a prop (1-4 m). Les frases han de ser senzilles i les sessions no han d'allargar-se més de 40 minuts.
• La paraula complementada (Cued Speech): Sistema que fa possible la percepció de la parla a través de la vista mitjançant un recolzament gestual.

Mètode bimodal i Makaton

• El mètode bimodal: Producció de la llengua oral acompanyada de signes, seguint l'estructura i regles sintàctiques del llenguatge oral. Té 2 vies: la paraula parlada i el signe manual.
• El sistema de signes Makaton: Programa per proporcionar un mitjà de comunicació i fomentar el desenvolupament del llenguatge. Utilitza un vocabulari bàsic, funcional i progressiu organitzat en 8 etapes (amb 35-40 paraules per etapa) i l'ús de plafons.

Instruments per a deficients auditius

S'utilitzen principalment audífons i implants coclears.

SAAC per a persones amb deficiències visuals

El sistema principal és el Braille, un mètode de lectoescriptura tàctil format per combinacions de punts en relleu que permeten 63 combinacions de lletres, números i signes. Altres recursos inclouen ulleres, lupes, el Braille'n Speak (que tradueix informació escrita a auditiva) i programes informàtics específics.

SAAC per a persones sordcegues

Pateixen desconnexió amb el medi, per la qual cosa s'ha d'incidir en el tacte. L'elecció del sistema depèn de si la pèrdua ha estat simultània o si és prelocutiva o postlocutiva.

Codis alfabètics

Per a sordceguesa adquirida, segueixen l'estructura del llenguatge oral aplicada al palmell de la mà:

• Dactilologia en palmell: Figures fetes a la palma de la mà dreta.
• La majúscula en palmell: Escriure lletres majúscules sobre la mà.
• Braille.

Codis signats

• Llengua de Signes o Bimodal: Quan queden restes visuals.
• Sistema DACTYL: Combinació de l'alfabet dactilològic amb la llengua de signes adaptada al palmell i al braç.

La relació espacial en els signes es basa en: la part superior del palmell (front), el polze (orella), el canell (coll) i l'avantbraç (pit).

SAAC per a dificultats motrius o cognitives

Sistemes de comunicació gràfics no vocals

Recursos per substituir (alternatiu) o ampliar (augmentatiu) la comunicació. Inclouen:

• Llenguatge no verbal: Gestos i ganyotes amb propòsit comunicatiu.
• Els objectes: Ús de joguines i objectes quotidians per a l'aprenentatge.
• Materials gràfics: Imatges, fotografies i escriptura ortogràfica per a persones amb bon nivell de lectoescriptura.

Ús de símbols i plafons

Els símbols són representacions de la realitat que poden ser:

• Pictogràfics: Amb similitud gràfica (icones).
• No pictogràfics: Abstractes, sense similitud directa (com les lletres).

Els plafons i quaderns de comunicació són els suports físics (fusta, cartró o cartolina plastificada) on s'organitzen aquests símbols. Han d'incloure sempre el nom de l'usuari i el sistema utilitzat.

El Sistema Bliss

Sistema universal amb signes classificadors i indicadors. Utilitza un codi de colors: groc (persones), verd (verbs), blau (adjectius), taronja (substantius), blanc (partícules gramaticals) i rosa (social). Requereix bones habilitats cognitives i d'abstracció, ja que utilitza entre 150 i 400 símbols.

Sistema Pictogràfic de Comunicació (SPC)

Llenguatge visual basat en dibuixos senzills i iconogràfics. Facilita la construcció de frases simples.

• Disseny: Símbols clars i fàcils d'imprimir.
• Mida: Disponibles en 2,5 cm i 5 cm (per a dificultats visuals).
• Categories: Utilitza el mateix codi de colors que el Bliss (groc, verd, blau, taronja, blanc i rosa).

És ideal per a persones amb nivell lingüístic baix, però requereix un mínim d'intenció comunicativa i memòria.

Procediments per a la selecció de símbols

1. Tècnica d'exploració: L'interlocutor assenyala i l'usuari respon (sí/no, gestos).
2. Selecció directa: L'usuari assenyala directament l'opció.
3. Selecció codificada: Ús de codis especials o colors per a usuaris amb nivell intel·lectual suficient.

Instruments tècnics i selecció de recursos

Inclou des de plafons fins a comunicadors electrònics i ordinadors que substitueixen el ratolí o teclat. La selecció depèn del grau de mobilitat, la velocitat, l'eficàcia i la capacitat d'executar moviments repetitius de l'usuari.

Classificació dels símbols classificadors

• Simples: Tenen significat per si mateixos.
• Compostos:
  • Combinats: Un símbol classificador més un modificador.
  • Superposats: Dos o més símbols simples superposats.