Guia de la Seguretat Social: Règims i Prestacions

La Seguretat Social: Sistema i Règims

La Seguretat Social és un sistema jurídic destinat a protegir les persones, mitjançant el reconeixement d'una sèrie de prestacions econòmiques o serveis, davant de determinats riscos o contingències que provoquen situacions de necessitat. En el nostre ordenament, aquest sistema es configura com un règim públic i obligatori, l'existència del qual ha de ser garantida pels poders públics.

Règims de la Seguretat Social

• Règim General: És el règim més comú i propi dels treballadors per compte aliena.
• Règims Especials: Determinades activitats, a causa de les peculiaritats de qualitat, temps o lloc de la prestació de serveis, tenen una regulació específica. Destaquem:
  • Règim dels Treballadors de la Mar.
  • Règim de Treballadors Autònoms (RETA).
  • Règim especial per a la Mineria i el Carbó.

Prestacions i contingències

Davant de possibles contingències existeixen diferents tipus de prestacions. Algunes consisteixen en serveis gratuïts, com l'assistència sanitària, mentre que d'altres consisteixen en percepcions econòmiques o pensions (normalment un percentatge de la base reguladora).

Cada prestació té una sèrie de requisits; normalment es requereix estar en situació d'alta o assimilada. La prestació econòmica, en la modalitat contributiva, tracta de cobrir la pèrdua de rendes salarials o professionals.

Graus d'incapacitat permanent

• Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual: Ocasiona una disminució no inferior al 33% en el rendiment normal per a la professió, sense impedir la realització de les tasques fonamentals.
• Incapacitat permanent total per a la professió habitual: Inhabilita el treballador per a la realització de totes o les fonamentals tasques d'aquesta professió, sempre que pugui dedicar-se a una altra diferent.
• Incapacitat permanent absoluta per a tot treball: Inhabilita per complet el treballador per a qualsevol professió o ofici.
• Gran invalidesa: Situació del treballador afectat d'incapacitat permanent que, per conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida (vestir-se, desplaçar-se, menjar, etc.).