Guia de Seguretat Industrial i Plans d'Autoprotecció

Definicions de seguretat i activitat industrial

ACCIDENT MAJOR: Qualsevol succés, tal com una emissió, fuga, vessament, incendi o explosió, originat per un desenvolupament incontrolat d’una activitat industrial, que suposi una situació de greu risc, immediata o diferida, per a les persones, el medi ambient i els béns, ja sigui a l’interior o a l’exterior de les instal·lacions i en el qual estiguin implicades una o diverses substàncies perilloses contemplades en el RD 1254/1999.

ACTIVITAT INDUSTRIAL: Tota operació efectuada en les instal·lacions industrials citades en el RD 1254/1999, en la qual intervinguin o puguin intervenir una o diverses substàncies perilloses contemplades en aquesta disposició i en la qual es poden presentar accidents majors. També s’inclouran el transport efectuat a l’interior de les instal·lacions i l’emmagatzematge associat a l’operació.

INDUSTRIAL: Adjectiu que designa tota persona natural o jurídica que sigui titular d’una activitat industrial, així com tota activitat, servei o producte que es dediqui a la indústria.

SUBSTÀNCIA PERILLOSA: Tots aquells elements químics o compostos que presenten un risc per a la seguretat, per a la salut o pel medi ambient. Es consideren com a tals les indicades en els annexos del RD 1245/1999.

Pla d'autoprotecció i pla d'emergència

Les definicions exactes les trobem al RD 393/2007, on podem entendre que:

• Un Pla de prevenció de riscos laborals és l’eina gràcies a la qual s’integra l’activitat preventiva de l’empresa dins del seu sistema de gestió, definint així la política de prevenció de riscos laborals.
• Un pla d'emergència és el procediment que s’ha de seguir, en el cas que es presentin situacions de risc, per a minimitzar les conseqüències sobre les persones i béns materials, així com per a garantir l’evacuació segura, si fos necessària.

Contingut mínim d'un pla d'autoprotecció

Segons la normativa, el contingut mínim d’un pla d’autoprotecció ha de ser:

• Cap. 1: Identificació dels titulars i localització de l’activitat.
• Cap. 2: Descripció detallada de l’activitat i del medi físic on es desenvolupa.
• Cap. 3: Inventari, anàlisi i avaluació de riscos.
• Cap. 4: Inventari i descripció de les mesures i mitjans d’autoprotecció.
• Cap. 5: Programa de manteniment de les instal·lacions.
• Cap. 6: Pla d’actuació davant de les emergències.
• Cap. 7: Integració del pla d’autoprotecció en altres d’àmbit superior.
• Cap. 8: Implantació del pla d’autoprotecció.
• Cap. 9: Manteniment de l'eficàcia i actualització del pla d’autoprotecció.

Graus d'emergència segons la gravetat

Segons la NTP 791 (Plans d'emergència interior en la indústria química), les emergències es classifiquen segons la seva gravetat:

• Conats d'emergència: Es consideren com a tals aquelles situacions que poden ser neutralitzades amb mitjans contra incendis i emergències existents en el lloc i amb el personal present disponible.
• Emergències parcials: Són aquelles situacions que no poden resoldre's com un conat d'emergència, sinó que necessiten l’ajuda de l’equip adequat.
• Emergències generals: Són situacions d'emergència que superen la capacitat dels mitjans materials i personals disponibles a la planta química, alterant tota l’organització i demanant ajuda a l’exterior. Per a dur-ho a terme, s’ha de gestionar la transmissió d’informació entre els diferents equips.

Protocol d'evacuació de la indústria

Quan és necessària l’evacuació parcial o total de la indústria:

• S’ha de fer de manera controlada i ordenada.
• Pot ser una evacuació en punts establerts i senyalitzats.
• Evacuació fora del recinte de la indústria.

Organització dels equips d'actuació

Abans que passi qualsevol anomalia, els treballadors han de tenir clar quin és el paper que han de desenvolupar.

Funcions generals dels equips:

• Assenyalar anomalies i verificar que siguin reparades.
• Estar capacitats per a solucionar qualsevol anomalia.
• Combatre el foc des del primer moment.
• Conèixer els mitjans de protecció.
• Estar informats del risc d’incendi.
• Coordinar accions amb altres membres d’altres equips.

Cap d'Emergència (CE)

Les seves funcions principals són estar comunicat en tot moment amb el Cap d’Intervenció i decidir les actuacions des del punt de vista de la coordinació en les fases d'emergència parcial o emergència total.

Actuació en emergència parcial:

1. Comprovar que l’alarma està en funcionament i informar els caps de cada sector que s’ha generat una alarma.
2. Informar els serveis oficials que s’ha realitzat l’activació de l'emergència parcial.
3. Responsable d’ordenar l’evacuació parcial del sector afectat.
4. Decidir l’actuació dels equips de la segona intervenció.
5. Decidir l’activació de l'emergència general si és necessari.
6. Avisar, quan sigui necessari, els serveis oficials d'ajut de l’exterior.

Cap d'Intervenció (CI)

Actuació en emergència parcial:

1. Estar comunicat en tot moment amb el CE.
2. Responsable d’avaluar l'emergència: s’ha de desplaçar al lloc de l'incident i informar el CE de la gravetat i l’abast de l'emergència.
3. Organitzar les tasques del primer equip d’intervenció.
4. En cas necessari, proposar al CE l’entrada en acció del segon equip d’intervenció.
5. Proposar al CE l’activació de l'emergència general.

Cap de Sector

Actuació en conat d’emergència:

1. Si es troba en un sector adjacent a l’afectat, es mantindrà en alerta o es desplaçarà cap a la zona afectada.
2. Comunicar l’estat d’alerta a l’equip d’ajut a l’evacuació.
3. Si el conat no queda resolt després de l’actuació del primer equip, proposar al CI el pas a estat d'emergència parcial.

Actuació en emergència parcial:

1. Anul·lar el funcionament dels equips elevadors.
2. Dirigir, juntament amb el CI, totes les operacions del sinistre.
3. Controlar que els equips d’ajut a l’evacuació estiguin realitzant la seva funció.
4. En el cas que l'emergència parcial no quedi solucionada, proposar al CI el pas a emergència general.