Guia de Salut Pública: Prevenció, Malaltia i Sistemes Sanitaris

Prevenció de la malaltia: els 4 nivells

• Prevenció primària: Actua abans que comenci la malaltia i n'evita l'aparició mitjançant el control dels factors de risc.
• Prevenció secundària: Aplica el diagnòstic i el tractament precoç per detenir o alentir el desenvolupament d'una malaltia abans que apareguin els símptomes.
• Prevenció terciària: Actua quan la malaltia ja s'ha establert i intenta la rehabilitació física i psíquica, així com la reinserció laboral i social.
• Prevenció quaternària: Conjunt de mesures que es prenen per evitar, disminuir o pal·liar el dany produït per les mateixes activitats sanitàries.

Història natural de la malaltia

Etapes

• Prepatogènica: Des de la concepció fins a l'inici de la malaltia. Actuen els factors de risc i comprèn els períodes d'inducció.
• Patogènica: Ja existeix la malaltia, encara que no hi hagi símptomes. Inclou la fase posterior.
• Final: El resultat pot ser la mort, la curació total o la curació amb seqüeles (relacionada amb la prevenció terciària), seguida de la rehabilitació o restauració (prevenció quaternària).

Medicina preventiva vs. salut pública

• La medicina preventiva se centra sobretot en intervencions a nivell individual, mentre que la salut pública promou accions massives.
• La primera implica una trobada personal entre el subjecte i el personal sanitari; la segona, estratègies polítiques i estructurals a diferents nivells.
• La medicina preventiva ofereix consells d'educació per a la salut, i la salut pública es dedica a la promoció de la salut.
• Exemples concrets són les vacunes (preventiva) enfront de l'abordatge dels determinants de la salut (pública).
• La detecció precoç de malalties (preventiva) contrasta amb la intersectorialitat (pública).

El concepte de salut pública

La salut pública és una disciplina en canvi constant i, com a conseqüència, amplia contínuament el seu contingut i les seves àrees d'actuació. L'etiqueta de "salut comunitària" es va començar a aplicar a la salut pública a principis dels anys 70.

Fonaments i característiques:

• Punt de partida: Analitza l'estat de salut d'una població.
• Mesura de la salut: Utilitza indicadors epidemiològics i psicosocials.
• Objectiu: Pretén aixecar la barrera entre les accions preventives i les curatives.
• Principis: Es fonamenta en la justícia social, la relació amb la política, les accions de govern, les mesures preventives i l'evidència científica.

Sistemes sanitaris

Tendències que afecten els sistemes de salut

• Canvis demogràfics
• Canvis culturals
• Canvis en els problemes de salut
• Avenços tecnològics
• Increment de les despeses

Factors en el desenvolupament dels models sanitaris

• El dret a la salut
• Els avenços cientificotècnics
• L'eficiència dels serveis sanitaris
• L'opinió dels usuaris

El Sistema Nacional de Salut (SNS)

El Sistema Nacional de Salut (SNS) neix al Regne Unit i es coneix com a sistema Beveridge. El sistema sanitari espanyol ha evolucionat de manera similar, paral·lela al desenvolupament i la industrialització del país. Les lleis i normes espanyoles són un reflex de la societat de cada moment.

Característiques del SNS

• Les persones han de ser ateses a la seva àrea de salut corresponent.
• Les àrees de salut es divideixen en zones bàsiques de salut, on es realitza l'atenció primària.
• Aquesta atenció es duu a terme en centres de salut per equips multidisciplinaris.