Guia de la Revolució Industrial i els Moviments Obrers

La Primera Revolució Industrial (1760-1830)

La Primera Revolució Industrial va tenir lloc aproximadament entre 1760 i 1830. Va començar a la Gran Bretanya (Anglaterra / Regne Unit) i des d'allà es va estendre a la resta d'Europa i del món.

Característiques Econòmiques i Tecnològiques

Aquesta etapa es va caracteritzar per una sèrie de transformacions clau:

• Font d'energia: El carbó va ser el combustible fòssil fonamental.
• Indústria pionera: La indústria tèxtil va ser la primera a aplicar les noves millores tecnològiques.
• Invenció clau: La màquina de vapor, perfeccionada per James Watt, va ser crucial en permetre la transformació de la calor en treball.
• Model econòmic: Es va defensar el lliure comerç com a sistema d'organització econòmica.
• Transport: L'expansió del ferrocarril va revolucionar el transport de mercaderies i persones.

Transformacions Socials i Polítiques

La societat va experimentar canvis profunds:

• Demografia: Es va produir un èxode rural massiu cap a les ciutats, i no pas una migració de la ciutat al camp, com a conseqüència de la revolució agrària del segle XVIII.
• Estructura social: Es va configurar la societat de classes, amb la burgesia, les classes mitjanes (professions liberals) i les classes baixes, on destacava el proletariat (obrers industrials), la pagesia i el servei domèstic.
• Urbanisme: Les ciutats industrials van créixer de manera ràpida i caòtica, amb una clara divisió entre els eixamples burgesos i els suburbis obrers.
• Moviments polítics: Van aparèixer els primers sindicats i van sorgir doctrines com el marxisme i l'anarquisme. Aquesta època també va veure els processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya i la instauració de la III República a França.

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

La Segona Revolució Industrial es va desenvolupar entre 1870 i 1914, impulsant noves transformacions a escala global.

Característiques Econòmiques i Energètiques

L'economia va evolucionar cap a noves formes de producció i organització:

• Fonts d'energia: L'explotació del petroli i l'electricitat van ser claus per desplaçar progressivament la màquina de vapor.
• Sectors industrials: Va guanyar importància la indústria siderúrgica amb els alts forns.
• Capitalisme: Va sorgir el gran capitalisme, amb la creació de societats anònimes i trusts, un gran desenvolupament de la banca i mesures de proteccionisme econòmic.
• Organització del treball: Es va estendre el taylorisme, un mètode que consistia en el fet que cada treballador realitzés sempre la mateixa tasca de forma repetida per millorar la productivitat.

Avenços Científics i Tecnològics

Aquesta etapa va ser un període de grans invents i descobriments:

• Motor de gasolina, telèfon i bombeta incandescent.
• Vacunes contra la tuberculosi i la ràbia.
• Construcció del primer metro a Londres i invenció del cinematògraf.
• Descobriment del radi, els raigs X i avenços en les ones electromagnètiques.
• Aportacions de Darwin en el camp de la biologia.

Canvis Socials i Polítics

• Migracions: L'augment demogràfic a Europa va provocar grans migracions internacionals cap a destinacions com els Estats Units, Amèrica Llatina i Austràlia.
• Política internacional: Coincideix amb l'època victoriana a Anglaterra, la configuració del seu gran imperi i la colonització d'Àfrica per part de les potències europees.

Moviments Obrers i Ideologies Socials del Segle XIX

El Proletariat i les Primeres Protestes

La classe obrera o proletariat, formada pels treballadors industrials que patien llargues jornades en llocs de treball poc qualificats, va ser la base social de la Revolució Industrial. Una de les primeres formes de protesta va ser el luddisme, un moviment sorgit a la Gran Bretanya a partir de 1811 que prenia el nom de Ned Ludd i que consistia a destruir les màquines i les instal·lacions obreres.

El Socialisme: Utòpic vs. Científic

Com a resposta a les desigualtats del capitalisme, van sorgir diferents corrents socialistes:

• Socialisme utòpic: Impulsat per pensadors com Owen i Charles Fourier (creador dels falansteris), es basava en propostes benintencionades però considerades irrealitzables, amb experiments aïllats que van fallir.
• Socialisme científic (marxisme): Proposava un estudi de l'economia i la societat, un canvi total en el model de producció i defensava la lluita de classes per assolir una societat sense opressors ni oprimits.

Ambdós corrents compartien la crítica al capitalisme i l'objectiu de transformar la societat.

Marxisme i la Primera Internacional

L'ideal polític de Karl Marx, el comunisme, queda resumit a la seva obra fonamental El Manifest Comunista (1848), que conclou amb la cèlebre frase: “Proletaris del món, uniu-vos!”. Un dels ideals que no formava part del pensament de Marx era la concepció de l'estat com a màxima expressió de la nacionalitat.

El 1864 va néixer a Londres la Primera Internacional, la primera gran agrupació de sindicats de diferents països europeus, liderada per figures com Marx, Bakunin i Engels.