Guia de les regles d'origen en el comerç internacional

Regles d'origen en el comerç internacional

Són les lleis per saber el "passaport" legal del producte. Determinen si paga l'aranzel complet o si té descompte. No importa d'on ve el vaixell, sinó on es fabrica el producte.

• Acord preferencial: Tractat de favor de la UE amb un país. Si la mercaderia és d'allà, té preferència aranzelària (→ paga menys o un aranzel del 0%).
• Acord no preferencial: Comerç normal amb la resta del món (Món OMC). L'origen serveix per a estadístiques, aplicar contingents (límit de quilos) o sancions (antidúmping).
• EFTA (AELE): Quatre països rics no membres de la UE amb lliure comerç total: Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein.
• SPG: Sistema de Preferències Generalitzades. Ajuda unilateral de la UE a països pobres o en desenvolupament. La UE els elimina els aranzels sense demanar res a canvi.
• Països Med: Nord d'Àfrica i Pròxim Orient (el Marroc, Tunísia, Egipte). Tenen acords d'associació amb la UE per facilitar el lliure comerç mediterrani.
• Origen total: Producte fet al 100% en un sol país sense materials de fora (per exemple: vegetals recollits, minerals extrets, animals nascuts i criats allà).
• Transformació substancial: Producte multipaís (motiu de litigi). L'origen s'atribueix al país on es fa l'última operació important que modifica el producte.

  Els 4 mètodes substancials

  • Canvi de partida: El producte final té un codi aranzelari (TARIC) diferent del de les matèries primeres (per exemple: fusta → taula).
  • Valor afegit: El valor dels materials importats no pot superar un percentatge límit del preu final (per exemple: un màxim del 40%).
  • Fase de fabricació: L'acord obliga a fer un procés químic o tècnic concret al país (per exemple: el teixit s'ha de cosir allà).
  • Pes: Exigeix que el pes dels materials d'un país superi un percentatge del pes total.

Transformacions insuficients

Són operacions tan simples que mai no atorguen l'origen d'un país: netejar, treure la pols, trossejar, pelar fruita, envasar, posar etiquetes o logotips, o muntar peces en kit.

• Acumulació d'origen: Permet que els països amb acords comuns sumin materials com si fossin propis:
  • Bilateral: Entre dos països (A i B).
  • Diagonal: Entre molts països connectats per acords idèntics (Zona Pan-Euro-Med).
  • Regional: Entre grups de països de la mateixa regió que utilitzen el sistema SPG.
• IVO (Informació Vinculant d'Origen): Document oficial de la duana emès a petició de l'empresa. La duana aprova i certifica legalment quin és l'origen del producte. Té una validesa de 3 anys a tota la UE i ofereix una seguretat jurídica total.
• Objectiu fiscal: Mesures duaneres per a la recaptació de diners (aranzels, IVA d'importació).
• Objectiu parafiscal: Controls destinats a protegir la salut o l'economia, no pas a recaptar fons (controls de sanitat, control SOIVRE de qualitat, drets antidúmping contra preus abusius exteriors).
• Comitè del Codi: Grup d'experts de la UE que resol disputes i unifica el criteri de les lleis perquè una duana d'Espanya i una d'Alemanya treballin exactament de la mateixa manera.