Guia de Radiologia Dental: Tècniques i Protecció

Diagnòstic per imatge en patologies orals

La radiologia permet diagnosticar diversos tipus de patologies orals, ja que les càries, infeccions i peces dentals es troben dins l'os i es poden identificar fàcilment.

Interpretació de la imatge

• Zona densa: Les peces òssies arriben a les plaques i, per tant, queden de color blanc.
• Zona poc densa: Els rajos travessen l'estructura i la pel·lícula queda fosca.

Components de la pel·lícula radiogràfica

• Embolcall de plàstic: Protegeix la placa de la llum i la humitat.
• Fulls de paper negre: Cobreixen la pel·lícula pels dos costats i l'aïllen de la llum.
• Pel·lícula radiogràfica: Làmina d'un plàstic anomenat acetat de cel·lulosa que s'ha de revelar.
• Làmina de plom: Frena les radiacions residuals.

Tipus de radiografia

Tradicional

• Plaquetes radiogràfiques de mida petita.
• Components tòxics.
• S'ha de revelar.

Digital

• Fetes a ordinador.
• Minimitza residus radiològics.
• No requereix placa radiogràfica.

Tècniques radiogràfiques

Intraorals

• Periapical: Es disposa la placa rere la dent.
• Aleta mossegada: L'utilitza l'odontologia conservadora per al diagnòstic de les càries invisibles des de l'exterior en premolars i molars.
• Oclusal: Per veure les dents incloses als maxil·lars per l'interior de la boca o glàndules salivals.

Extrabucals

S'utilitzen per detectar problemes als ossos maxil·lars que és impossible percebre amb les tècniques radiogràfiques intraorals.

• Frontal: S'obté una imatge frontal dels ossos de la cara.
• Lateral: Ofereixen visions laterals de les estructures.
• Axial/Vertical: Enfocan els rajos X des de dalt del crani cap avall.

Tècnica més habitual

La radiografia panoràmica permet obtenir una imatge de les dues estructures arcades a la vegada.

Seguretat i protecció

La radiació afecta especialment els òrgans amb una activitat cel·lular reproductiva important (ovaris, testicles, cristal·lí, glàndula tiroide, etc.).

Taula de protecció

Zones de seguretat