Guia de Radiofàrmacs: Dispensació, Preparació i Biodistribució

Dispensació de Radiofàrmacs (RF)

DISPENSACIÓ DEL RF: La dispensació del radiofàrmac és un acte farmacèutic que consisteix en l’entrega d’un medicament radioactiu prescrit, garantint la seva identitat, qualitat i dosi correcta. Les dosis es poden extreure de vials multidosi amb xeringues adequades, i cal verificar l’activitat amb un activímetre. Tot el procés ha d’estar regulat per un procediment escrit. L’administració només es pot fer si el RF s’ha preparat segons les normes de correcta preparació i compleix les especificacions requerides. Les dosis individuals, especialment les de tecneciats, es dispensen en xeringues degudament identificades amb les dades bàsiques (pacient, RF, data, hora, caducitat i símbol de radiactivitat, nom responsable). A més, ha d’existir un procediment de gestió de reclamacions, que permeti revisar i investigar possibles errors per part de la unitat de radiofarmàcia.

Marcatge Cel·lular

MARCATGE CEL·LULAR: Alguns radiotraçadors utilitzen cèl·lules sanguínies marcades amb radionúclids com ¹¹⁵In o ⁵¹Cr, habitualment del mateix pacient. Com que els radionúclids no són selectius, cal separar primer les cèl·lules d’interès abans del marcatge. El procés té dues fases:

• Separació cel·lular: generalment per centrifugació, per obtenir una fracció cel·lular el més pura possible.
• Marcatge cel·lular: varia segons el tipus de cèl·lula: hematies amb Sn²⁺ + ⁹⁹ᵐTc o ⁵¹Cr; i els leucòcits i plaquetes amb ¹¹⁵In.

Si es marquen hematíes amb ⁹⁹ᵐTc, no cal separar-les prèviament, ja que constitueixen el 95 % de la sang i el Tc no s’uneix al plasma.

Preparació de Gasos Radioactius

PREPARACIÓ DE GASOS RADIOACTIUS: Els aerosols i gasos radioactius s’han de preparar en àrees especials amb extractors i filtres, preferiblement adquirint dosis individuals ja preparades per administrar. Quan es produeixen en el moment de l’administració (p.ex. Technegas™), els sistemes tancats eviten l’escapament del radiofàrmac i de l’exhalat del pacient.

Preparació de RF Orals Sòlids o Líquids

PREPARACIÓ DE RF ORALS SÒLIDS O LÍQUIDS: Els RF orals poden ser líquids o sòlids i s’han de preparar en condicions higièniques.

• Els líquids es dilueixen amb aigua o altres sucs i s’administren amb cànules flexibles que aspiren tot el RF i minimitzen el risc d’esquitxades.
• Els sòlids (p.ex. amb ¹³¹I) es manipulen en cabines especials amb temps mínim d’exposició per la seva alta radiotoxicitat.
• De vegades s’utilitzen RF en fase líquides i sòlides conjuntament.

Preparació de RF de Mostres Autòlogues

PREPARACIÓ DE RF DE MOSTRES AUTÒLOGUES: Es tracta de RF injectables a partir de mostres del propi pacient. La preparació implica procediments oberts en vitrines de flux laminar tipus A amb sales de pressió positiva, i tot l’equip s’ha de desinfectar després de l’ús.

Mecanismes de Biodistribució dels RF

MECANISMES DE BIODISTRIBUCIÓ DELS RF:

• Difusió simple: moviment de molècules d’un medi amb alta concentració a un de baixa a través de membranes; no requereix energia. RF lipofílics i petits utilitzen aquest mecanisme.
• Difusió facilitada: moviment de molècules mitjançant canals transportadors específics, no requereix energia; el RF ha de semblar-se a la molècula natural del cos.
• Bloqueig capilar: partícules obstruint capil·lars temporalment (p.ex. gammagrafies pulmonars); les partícules (2-8 hores) es desintegren i són eliminades pels macròfags.
• Segrest cel·lular: cèl·lules alterades (glòbuls vermells radiomarcats) són captades per la melsa per obtenir imatges esplèniques.
• Fagocitosi: suspensions coloidals captades per cèl·lules fagocítiques de fetge, melsa, sistema limfàtic i medul·la òssia; permet marcar aquests òrgans i ganglis limfàtics propers a tumors.
• Localització compartimental: RF que romanen en un compartiment durant un temps, permetent l’obtenció d’imatges.
• Adsorció: retenció del RF a la superfície d’un material; p.ex., difosfonats (⁹⁹ᵐTc-MDP) s’adhereixen a l’os.
• Reacció antigen-anticòs: Unió específica i reversible. Es tracta d’utilitzar anticossos radiomarcats, que s'uneixen específicament a 1 molècula de la superfície de l'òrgan/lesió que volem trobar, com per exemple els Ac anti-CD20 marcats amb ⁹⁰I que són específics per la molècula de superfície CD20 dels limfòcits B.

Marcatge i Mecanismes de Marcatge

MARCATGE I MECANISMES DE MARCATGE: El marcatge és el procés pel qual un radionúclid (Rn) s’uneix a una molècula seleccionada d’un kit fred (fàrmac o traçador). Segons el tipus de Rn:

• Marcador estrany: enllaços covalents uneixen la molècula i el Rn; és el més utilitzat.
• Isòtop d’un element estable: marcatge per intercanvi isotòpic, síntesi química o biosíntesi.

Marcatge amb Tecneci (Tc) del Kit Fred

MARCATGE AMB TECNECI (TC) DEL KIT FRED:

• El Tc del generador és pertecnetat (valència 7+), estable però no reactiu; cal reduir-lo a valència 3+, 4+ o 5+ per marcar el fàrmac.
• La reducció es fa habitualment amb SnCl₂, passant Tc a valència 4+; s’afegeixen antioxidants i s’evita l’aire per prevenir oxidació.
• La reacció pot generar Tc hidrolitzat i coloides, que s’uneixen al SRE (fetge i melsa) i produeixen imatges no desitjades.

Formes de Tc Després del Marcatge

FORMES DE TC DESPRÉS DEL MARCATGE:

• Tc lliure (pertecnetat): no marcat, genera artefactes (glàndules salivals, tiroides, mucosa gàstrica).
• Tc hidrolitzat/coloides: captat pel SRE, genera imatges no desitjades.
• Tc reduït (Tc⁴⁺) unit al fàrmac: forma útil i desitjable per a l’exploració mèdica.