Guia de Psicomotricitat: Teories i Desenvolupament Infantil

Conceptes Fonamentals de la Psicomotricitat

La psicomotricitat es pot definir com: Les tres opcions són correctes. En un origen, la psicomotricitat era: Un mètode terapèutic o reeducatiu.

Teories del Desenvolupament de Wallon i Vayer

Quina de les afirmacions següents no és atribuïble a Wallon? Parteix del principi que l'ésser humà comença sent social i es va individualitzant progressivament. H. Wallon considera que el desenvolupament en la infància: Evoluciona d'una forma global, és a dir, en totes les seves diferents facetes. Tots els continguts de la pràctica psicomotriu s'integren en: L'esquema corporal. Segons les etapes de desenvolupament de P. Vayer, dels 2 als 5 anys, és: El període global d'aprenentatge i de l'ús de si mateix.

Control Corporal, Postura i Respiració

Al final de l'etapa de discriminació perceptiva, segons J. Le Boulch, els infants: Són capaços de dirigir la seva atenció sobre la totalitat del seu cos i sobre els seus diferents segments corporals. Quin dels objectius següents està vinculat a les activitats relacionades amb el control tònic? Els tres objectius esmentats estan relacionats amb el control tònic. La relaxació que es posa en pràctica després que els infants hagin realitzat activitats que els hagin provocat molta fatiga és la: Relaxació automàtica. El control postural es refereix a la manera habitual de: Mantenir la postura i l'equilibri, tant estàtic com en moviment. El control postural es va formalitzant a través de: Les tres opcions són correctes. Les dificultats en el control del sistema postural poden repercutir en (incorrecta): Retards en el creixement físic. Quina de les afirmacions següents no és certa? La respiració mecànica s'autoregula de manera òptima, per la qual cosa no és necessària una estimulació addicional. Quina de les següents afirmacions sobre l'estimulació de la respiració no és certa? La respiració profunda és una adquisició que no es pot assolir plenament fins a l'adolescència.

Lateralitat i Desenvolupament Motriu

Una persona amb el predomini de l'hemisferi cerebral esquerre: És dretana. Una persona que ha de canviar forçosament la direcció a causa de la lesió en un dels seus hemisferis cerebrals, la seva lateralitat és: Patològica. Una lateralitat ben definida (marca l'opció incorrecta): És insubstituïble per a una adequada estructuració temporal. Entre els 2 i els 4 anys, la majoria dels infants: Manifesten una alternança de les dues mans en activitats que requereixen una habilitat motriu. La intervenció en la definició de la lateralitat.

Estructuració Espacial, Temporal i Pràxia

Segons Piaget, l'espai euclidià s'adquireix: Entre els 3 i els 7 anys. L'espai que es limita al camp visual i a les realitzacions motrius infantils s'anomena: Espai topològic. El nucli de l'estructuració temporal en els infants es configura: A partir de les rutines i els hàbits diaris. El concepte abstracte del temps s'adquireix: A partir dels 7 anys. La pràxia es pot definir com: La realització d'un acte motor voluntari. Perquè una pràxia s'executi, cal (incorrecta): Una ordre exterior que l'activi. En l'etapa infantil, per potenciar el control pràxic s'ha d'exercitar: La precisió i la coordinació de moviments.

Metodologies i Corrents en la Pràctica Psicomotriu

Quina de les següents afirmacions respecte als trastorns psicomotors no és certa? Aquests trastorns tenen una etiologia i una manifestació predominantment motora. Els mètodes vivencials són: No directius. Quina de les següents afirmacions respecte a la posició de les educadores en la pràctica psicomotriu no és certa? Si s'utilitza un mètode directiu, l'actitud ha de ser rígida i inflexible. Indica quina de les afirmacions següents, respecte al posicionament dels corrents psicològics en la pràctica psicomotriu, és correcta: Les teories psicoanalítiques prioritzen models vivencials de la pràctica psicomotriu. Per al corrent conductista, les pràxies que es duguin a terme en una sessió psicomotriu: Han de tenir una finalitat o servir per a alguna cosa prèviament dissenyada. Quina de les següents propostes metodològiques de pràctica psicomotriu és vivenciada? La d'A. Lapierre i B. Aucouturier. La línia psicocinètica està representada per: Jean Le Boulch. La idea de Jean Le Boulch és proposar: Un mètode general d'educació que, com a mitjà pedagògic, utilitza el moviment humà en totes les seves formes. Quina de les afirmacions següents no pertany a la línia psicopedagògica de Picq i Vayer? La seva concepció es recolza en continguts de la neurologia, de la psicofisiologia i de la psicologia. L'educadora en l'educació viscuda d'A. Lapierre i B. Aucouturier (incorrecta): No podrà portar-la a la pràctica sense una prèvia planificació que li permeti saber què pot i què no pot fer en cada moment. Seguint el pensament d'A. Lapierre i B. Aucouturier, quina de les afirmacions següents sobre les nocions primitives no és certa? El treball vivencial permet que, si alguna d'aquestes nocions està mal integrada, es compensi amb el desenvolupament de les altres. Seguint el pensament d'A. Lapierre i B. Aucouturier, el segon temps o activitat necessària per passar d'allò viscut a allò abstracte consisteix en: L'anàlisi perceptiva. Seguint el pensament d'A. Lapierre i B. Aucouturier, en el tercer temps, els infants expressen les vivències, nocions o relacions que han viscut mitjançant: Qualsevol forma d'expressió.