Guia de Psicologia Clínica: Trastorns i Diagnòstic DSM

Psicologia Clínica: Definició i Abast

La psicologia clínica es basa a detectar què és i què no és un trastorn. Sobre el DSM (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), hem de tenir en compte que és escrit per persones i, per tant, té una càrrega de subjectivitat. Els psicòlegs provenen de diferents escoles i àmbits, cadascun amb mètodes diversos, però el punt comú és que el pacient ha de voler la teràpia.

El DSM serveix per identificar, classificar i diagnosticar trastorns mentals, sent una eina clau per als professionals de la salut mental.

Diferència entre trastorn i tret

L'etiqueta diagnòstica té un impacte social: fa públic el que succeeix a la persona. Tot i que permet accedir a institucions especialitzades i ajudes estatals, també pot comportar una estigmatització. És responsabilitat dels professionals utilitzar aquestes etiquetes de manera ètica i funcional.

Regles d'or per al diagnòstic

• Regla del malestar: Símptoma que impedeix dur a terme la vida amb normalitat.
• Regla de la substància: Cal valorar si el consum de substàncies és la causa del trastorn o un factor agreujant.
• Regla del context: El diagnòstic està condicionat per l'entorn i l'evolució vital de cada individu.

Criteris per diagnosticar un trastorn de la personalitat

Per diagnosticar un trastorn de la personalitat, s'han de complir els següents criteris generals:

1. Patró durador d'experiència interna i comportament que s'allunya de les expectatives culturals.
2. Manifestació en dos o més àmbits: cognició, afectivitat, funcionament interpersonal o control d'impulsos.
3. El patró és inflexible i present en diverses situacions.
4. Malestar o deteriorament clínic en àrees vitals.
5. Estable i durador, amb inici a l'adolescència o adultesa primerenca.
6. No s'explica millor per un altre trastorn mental o condició mèdica.

Grup A: Estranys / Excèntrics

• 1. Trastorn paranoide: Desconfiança i sospita constant.
• 2. Trastorn esquizoide: Desinterès per relacions socials i poca expressió emocional.
• 3. Trastorn esquizotípic: Comportament estrany, creences màgiques i ansietat social.

Grup B: Dramàtics / Emocionals

• 4. Trastorn antisocial: Vulneració dels drets dels altres, manipulació i manca de remordiment.
• 5. Trastorn límit (borderline): Inestabilitat emocional, por a l'abandonament i impulsivitat.
• 6. Trastorn histriònic: Necessitat excessiva d'atenció i teatralitat.
• 7. Trastorn narcisista: Grandiositat, necessitat d'admiració i manca d'empatia.

Grup C: Ansiosos

• 8. Trastorn evitatiu: Evitació de relacions per por al rebuig.
• 9. Trastorn dependent: Necessitat excessiva que els altres cuidin d'un mateix.
• 10. Trastorn obsessiu-compulsiu (TPOC): Perfeccionisme, control excessiu i rigidesa.

Requisits d'una conducta patològica

Perquè una conducta sigui considerada trastorn, ha de presentar:

• Impacte: Malestar important o dificultat en la vida diària.
• Rigidesa: Poca adaptabilitat.
• Desviació: Allunyament de la norma social.
• Persistència: Durada en el temps.
• Pèrdua de control: Dificultat per gestionar la conducta.