Guia de les principals fal·làcies lògiques i argumentatives

Principals fal·làcies lògiques i argumentatives

• Fal·làcia ad verecundiam: Defensar una conclusió apel·lant a algú o alguna cosa que es considera una autoritat en la matèria, sense donar més raons que ho justifiquin. Exemple: «Ho ha dit la televisió, de manera que ha de ser veritat».
• Fal·làcia ad hominem: En lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa. Exemple: «Els ecologistes diuen que consumim massa energia, però no en facis cas perquè els ecologistes sempre exageren».
• Fal·làcia ad populum: S'ometen les raons adequades i s'exposen raons no vinculades amb la conclusió, però que se sap que seran acceptades per l'auditori, despertant sentiments i emocions. És una argumentació demagògica o seductora. Exemple: «Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?».
• Fal·làcia ad ignorantiam: Raonament en el qual es pretén defensar la veritat (o falsedat) d'una afirmació pel fet que no es pot demostrar el contrari. Exemple: «Ningú no pot provar que no hi hagi una influència dels astres en la nostra vida; per tant, les prediccions de l'astrologia són vertaderes».
• Fal·làcia ad baculum: Raonament en el qual, per establir una conclusió o posició, no s'aporten raons, sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer. Exemple: «No atenguis el públic de la botiga portant aquest pírcing; recorda que qui paga, mana».
• Generalització indeguda: Inferir una conclusió a partir de pocs casos, que no són suficients per justificar-la. Exemple: «La Mireia, l'Alba i la Laia són llestes; per tant, totes les dones són llestes».
• Falsa causa: Donar com a correcta una causa insuficient o equivocada, assumint que una cosa és causada per una altra només perquè precedeix l'esdeveniment. Exemple: «Vaig suspendre perquè abans de l'examen se'm va creuar un gat negre».
• Fal·làcia semàntica: Una paraula o expressió que es repeteix canvia de significat en el mateix argument. Exemple: «Com que els gats (eines) aixequen cotxes, la meva gata Estrella pot aixecar el cotxe».
• Fal·làcia circular: La conclusió es recolza en una premissa que, per ser vertadera, depèn del fet que la conclusió també ho sigui. Exemple: «La Terra es mou perquè mai està quieta».
• Fal·làcia tu quoque: Rebatre una idea atacant la coherència de l'interlocutor.