Guia de Pràctiques de Bioquímica i Biotecnologia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,23 KB
Pràctica 1: Immobilització de cèl·lules
Fes la taula de la cinètica de la fermentació.
Quina mostra ha fermentat abans? La mostra que ha fermentat abans és el tub que no té boletes i que ha estat dins de la incubadora a 37 °C.
Hi ha diferències entre la fermentació immobilitzada i la fermentació normal? Per què es produeixen aquestes diferències? Raona els resultats.
Sí, hi ha diferències. En la fermentació immobilitzada els microorganismes poden ser reutilitzats; el microorganisme no es dispersa en el medi i això fa que es pugui facilitar la seva recuperació conservant la seva capacitat metabòlica. També és possible establir una important població microbiana sense haver d'assolir la fase de creixement que permeti incrementar la velocitat de reacció.
Pràctica 2: Bioplàstic de midó
Omple les següents taules de dades fent les observacions i els comentaris adients.
| Mostra | Densitat 1 | Densitat 2 | Densitat 3 | Mitjana | D. Estàndard |
|---|---|---|---|---|---|
| Patata/Oli | 1,15 | 1,45 | 1,20 | 1,27 | 0,16 |
| Patata | 0,70 | 0,60 | 0,80 | 0,70 | 0,10 |
| Mandioca/Oli | 0,83 | 0,93 | 0,80 | 0,86 | 0,07 |
| Mandioca | 1,40 | 1,25 | 1,30 | 1,32 | 0,08 |
| Blat/Oli | 1,25 | 0,88 | 0,97 | 1,03 | 0,19 |
| Blat | 1,40 | 1,10 | 1,35 | 1,28 | 0,16 |
| Mostra | Duresa Shore | Observacions |
|---|---|---|
| Patata/Oli | 010,5 Ha | - |
| Patata | 029,5 Ha | - |
| Mandioca/Oli | 025,5 Ha | - |
| Mandioca | 009 Ha | - |
| Blat/Oli | 008,5 Ha | - |
| Blat | 015,5 Ha | - |
Que un plàstic quedi més dur que un altre depèn de la planta de procedència, ja que tenen composicions diferents d'amilosa i amilopectina, i això fa que la duresa variï.
- El midó de patata té una composició de 20% d'amilosa i 80% d'amilopectina.
- El midó de blat té una composició de 25% d'amilosa i 75% d'amilopectina.
- El midó de mandioca té una composició de 17% d'amilosa i 83% d'amilopectina.
Pràctica 3: Caseïna, cola i galatita
Calcula la força necessària per desenganxar la cola comercial i la cola de caseïna. Recorda que la força pes es calcula amb la següent fórmula: P = m · g
Quina cola és més resistent? Omple les següents taules de dades fent les observacions i comentaris adients sobre la galatita.
TAULA de densitats
Pràctica 4: Fermentació làctica
Fes una taula com aquesta i afegeix les observacions i els comentaris adients.
| Temps (min) | pH | [H+] |
|---|---|---|
| 0 | 6,64 | 2,29E-07 |
| 3 | 6,27 | 5,37E-07 |
| 7 | 6,15 | 7,08E-07 |
| 12 | 5,98 | 1,05E-06 |
| 17 | 5,91 | 1,23E-06 |
| 27 | 5,78 | 1,66E-06 |
| 36 | 5,71 | 1,95E-06 |
| 43 | 5,60 | 2,51E-06 |
| 56 | 5,53 | 2,95E-06 |
| 64 | 5,52 | 3,02E-06 |
La fabricació del iogurt consisteix en un derivat làctic obtingut mitjançant la fermentació bacteriana de la llet.
La fermentació làctica és un procés anaeròbic on s'utilitza la lactosa per a l'obtenció d'energia i, com a producte de rebuig a nivell cel·lular, s'obté àcid làctic.
En el procés d'elaboració del iogurt mitjançant fermentació làctica, a través de certs bacteris que es desenvolupen en la llet utilitzant la lactosa (sucre) com a font d'energia, es produeix àcid làctic. Durant aquest procés es genera un descens del pH a mesura que augmenta el temps i, contràriament, un augment de la concentració d'ions hidrogen, els quals es consideren la base per a l'elaboració del iogurt.
Els bacteris responsables de la transformació de la llet en iogurt provoquen l'acidificació des d'un pH d'uns 6,5 fins a un pH d'uns 4,5.
- El rang de temperatures perquè es realitzi el procés oscil·la entre 35 °C i 55 °C, sent la temperatura òptima de 45 °C.
Fes una representació del pH en funció del temps (en segons) i de la concentració de protons en funció del temps.
Amb l'ajust dels mínims quadrats, determina la velocitat màxima de fermentació.
Quina és la composició del iogurt?
Està compost per dos microorganismes específics, que solen ser Lactobacillus o Streptococcus.
Com podem determinar qualitativament la presència dels microorganismes amb assajos microscòpics? Com s'anomena aquest assaig? En què consisteix?
Fent una tinció de Gram. Consisteix a fer una tinció sobre els bacteris o microorganismes per observar-los millor al microscopi. Els bacteris gramnegatius són els que no es tenyeixen amb aquesta tècnica (es veuen de color rosa/vermellós), i els grampositius es veuen de color violeta.
Pràctica 5: Elaboració de sabó casolà
1. Mesura el pH amb paper indicador el primer dia de la preparació i als 30 dies. Has trobat diferències significatives? Si és així, què pots raonar d'aquestes diferències?
El primer dia obtenim un pH de 13,3 i als 30 dies obtenim un pH de 8.
En el procés en fred, durant les 4 setmanes de maduració, el pH va baixant; com més temps passa des de l'elaboració i l'ús, més baix serà el pH. Un sabó de NaOH ha d'estar normalment entre 7 i 10.
2. Escriu la reacció que s'ha dut a terme. Quin és el seu nom? Quins altres productes es formen?
Es porta a terme una hidròlisi de greixos en medi bàsic, que rep el nom de saponificació. Els productes de la reacció són la glicerina i el sabó.
3. Quina mena de sistema tenim just abans de ficar la mescla als motlles? Una dissolució, una emulsió o un sistema col·loïdal? Per què?
Tenim una emulsió. És el resultat de la unió de dues fases insolubles (l'aigua i el greix), amb una fase dispersada en l'altra en forma de petites gotes. Es diu que el greix ha estat emulsionat per la solució sabonosa.
4. Quin altre reactiu podem fer servir en comptes de NaOH?
Hidròxid de potassi (KOH). En aquest cas, la potassa no cristal·litza i hauria quedat una massa de sabó pastosa, soluble en aigua.
5. Per què penseu que afegim oli de coco?
Atès que és un oli ric en àcid làuric, aquest component gras té un alt índex de saponificació. A més, aporta un gran poder de neteja i escuma al sabó.