Guia de plàstics termoestables i reforçats amb fibres

Termoestables

Resines epoxi (EP)

Tenen una estructura rígida o elàstica, en funció de les modificacions i els agents de curat. Proporcionen una excel·lent adherència, excepte en els olefínics (PE, PP i altres). Es poden reforçar amb càrregues. Presenten una baixa contracció de curat i una alta estabilitat dimensional. Tenen un bon comportament a temperatures elevades, fins a 180 °C. Posseeixen una bona resistència als agents químics. La seva manipulació exigeix la protecció de l'operari.

Aplicacions

• Adhesiu en diferents peces de la carrosseria.
• Base de circuits impresos.
• Matriu per a la fibra de carboni.

Poliuretà (PUR)

Es poden presentar com a termoestables, termoplàstics i fins i tot elastòmers. La seva estructura pot ser rígida, semirígida o flexible. Resisteixen els àcids i els dissolvents i suporten bé la calor. Les deformacions existents en elements d'escuma flexibles es poden corregir fàcilment aplicant calor. Les reparacions es poden efectuar amb adhesius de PUR i amb resines epoxi. Es poden reforçar mitjançant l'addició de càrregues.

Aplicacions

• Paracops
• Taulers de control
• Seients
• Espòilers
• Cantoneres

Resina de polièster insaturat (UP)

Tenen bones propietats elèctriques i físiques, bona resistència als agents químics, una notable estabilitat dimensional i una gran resistència mecànica. Presenten una elevada rigidesa, per la qual cosa resulten molt fràgils. Per dotar-los de rigidesa i tenacitat, se'ls afegeixen càrregues reforçants, generalment de fibra de vidre. Poden modificar-se enormement amb la finalitat de satisfer la gran varietat de processos d'emmotllament i cicles de curat. Reben diferents denominacions segons la forma d'emmotllament i l'elaboració (BMC, SMC, ZMC).

Aplicacions

• Paracops
• Reixetes
• Canalitzadors
• Capós
• Carrosseries completes
• Exteriors d'autobusos

Plàstics reforçats amb fibres

A continuació, es detallen les fibres de reforç més comunes, juntament amb els seus avantatges i inconvenients principals.

Identificació de materials plàstics

Quan es procedeix a la identificació del material d'una determinada peça, es poden presentar dos casos:

• Que el material vingui identificat i marcat a la mateixa peça.
• Que l'hàgim d'identificar fent ús d'un mètode apropiat.