Guia de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

1. L'autora: Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 1908. Va tenir una infantesa solitària i es va casar forçadament amb el seu oncle matern. Es va exiliar a París el 1939 i va morir a Girona el 1983. La seva obra es divideix en tres etapes: anys d'aprenentatge, anys de maduresa i els darrers anys. Les seves obres més importants són La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974).

2. Síntesi de l'estudi introductori

2.1. Tècnica narrativa

La novel·la utilitza un narrador protagonista en primera persona (Colometa/Natàlia). La tècnica principal és el monòleg interior, que transmet els sentiments de la protagonista sense dir-los explícitament. També s'utilitza l'estil indirecte, l'estil directe i l'oratio quasi obliqua (estil indirecte amb aparença de directe). Les descripcions detallades de llocs reals de Barcelona donen versemblança a la història.

2.2. Els personatges i els temes

2.2.1. Personatges principals

• Natàlia/Colometa: protagonista, tímida i treballadora. Evoluciona de dona innocent i submisa fins a alliberar-se.
• Quimet: primer marit, masclista, dominant i egoista. No canvia al llarg de la novel·la.
• Antoni: segon marit, comprensiu i afectuós. Representa la salvació de Natàlia.
• Rita i Toni: fills de Natàlia i Quimet.

2.2.2. Personatges secundaris

• Julietta: amiga que porta la Natàlia a la plaça del Diamant.
• Enriqueta: millor amiga i confident de la Natàlia, l'ajuda amb els fills.
• Cintet i Mateu: amics d'en Quimet que moren a la guerra.
• Pere: primer promès de la Natàlia abans d'en Quimet.
• Vicenç: marit de la Rita, home senzill i treballador.
• La mare d'en Quimet i el pare de la Colometa: personatges sense nom. El pare és distant i la mare d'en Quimet és una dona estranya obsessionada pels llaços.

2.3. L'espai i el temps

L'acció transcorre principalment al barri de Gràcia de Barcelona (plaça del Diamant, carrer Montseny, parc Güell, Montjuïc...). El període temporal abraça uns trenta anys, des de la República fins al final de la Guerra Civil. La cronologia és precisa al principi, però es va fent ambigua al llarg de la novel·la.

2.4. Llenguatge i estil

Rodoreda usa un llenguatge senzill i col·loquial, amb frases curtes, polisíndeton i frases fetes. La tècnica és la del monòleg interior i l'escriptura parlada, que dona lloc a una narració autodiegètica de focalització interna fixa. La Colometa narra usant la memòria selectiva; no tots els fets tenen la mateixa intensitat.

2.5. Els símbols

• Els coloms: el símbol més important. Representen la dominació d'en Quimet sobre la Natàlia. La mort de l'últim colom coincideix amb la mort d'en Quimet.
• L'embut: simbolitza una vida plena de dificultats que s'estreny progressivament.
• Les balances: element integrat en la vida quotidiana de la protagonista.
• El ganivet: símbol d'alliberament.
• Elements bíblics: en Quimet és comparat amb Sant Josep i la Natàlia amb la Verge Maria.
• El quadre de llagostes: simbolitza la supremacia del mascle sobre la femella.

3. Argument

La Natàlia coneix en Quimet a la plaça del Diamant. Es casen i viuen una relació opressiva mentre en Quimet omple la casa de coloms. Arriba la Guerra Civil, en Quimet mor al front i la Natàlia queda sola i en la misèria amb els seus fills. Al límit del suïcidi, coneix l'Antoni, un adroguer que li ofereix una nova vida. Al final, la nit del casament de la Rita, la Natàlia torna a la plaça del Diamant i crida "COLOMETA", alliberant-se definitivament del seu passat.

4. Estructura de la trama

Estructura lineal amb 49 capítols dividits en tres parts:

• Caps. I–XXIV: alienació de la Natàlia. En Quimet anul·la la seva personalitat fins a convertir-la en Colometa.
• Caps. XXV–XXXV: rebel·lió. Mort en Quimet, moren els coloms i mor la Colometa.
• Caps. XXXVI–LXIX: alliberament. La Natàlia troba una nova vida amb l'Antoni.