Guia de perífrasis verbals, varietats i registres

Les perífrasis verbals

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs: un d'auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d'infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.

Classificació de les perífrasis

• Haver de + infinitiu: perífrasi d'obligació
• Deure + infinitiu: perífrasi de probabilitat
• Anar a + infinitiu: perífrasi d'imminència
• Venir a + infinitiu: perífrasi aproximativa
• Tornar a + infinitiu: perífrasi reiterativa
• Poder + infinitiu: perífrasi de possibilitat
• Arribar a + infinitiu: perífrasi ponderativa
• Acabar de + infinitiu: perífrasi temporal
• Estar + gerundi: perífrasi durativa
• Anar + gerundi: perífrasi durativa o repetitiva
• Tenir + participi: perífrasi resolutiva
• Deixar + participi: perífrasi resolutiva
• Quedar + participi: perífrasi consecutiva

Variació lingüística

• Diacrònica: varietat històrica
• Diatòpica: dialecte
• Diastràtica: sociolecte
• Diafàsica: registre

Els registres lingüístics

Els registres depenen de quatre factors:

• El tema.
• El grau de formalitat: cal considerar la confiança que els parlants tenen entre ells, el lloc on es parla, etc.
• El canal de comunicació (oral o escrit, preparat o espontani).
• La intenció comunicativa que determinarà la interacció entre emissor i receptor.

Tipus de registres i àmbits d'ús

• Col·loquial: familiar o quotidià (relacions quotidianes).
• Especialitzat: administratiu (institucions públiques).
• Estàndard/Especialitzat: acadèmic (context d'ensenyament i investigació).
• Estàndard: periodístic (propi dels mitjans de comunicació).
• Estàndard/Col·loquial: literari (propi de les obres de creació).

Morfologia gramatical: 3a conjugació

Característiques principals:

• Ús de -eix o -ix: Hi ha dues opcions, tot i que en registres més formals és recomanable la primera forma (-eix).
• Fonètica: Alguns parlants tendeixen a pronunciar “servixc”. No obstant això, la normativa recomana l'escriptura de “servisc”. Això també afecta altres verbs: nàixer (nasc), crèixer (crec), meréixer (meresc), viure (visc) i eixir (isc).