Guia sobre l'Oci, l'Educació i l'Avaluació en la Dependència

1. Temps total

Temps lliure: temps no subjecte a obligacions que ens queda després d’haver satisfet les nostres necessitats vitals i complert les nostres obligacions habituals.

OCI: Conjunt d’activitats que una persona fa en el seu temps lliure, perquè les vol fer, sense pressions externes, amb l’objectiu d’entretenir-se i desenvolupar-se ella mateixa.

Oci = Temps lliure + Llibertat personal

2. Importància de l’oci i educació

• L’oci és essencial per al desenvolupament personal i el benestar.
• Cal educar en l’oci per aprofitar bé el temps lliure.

Com s’educa en l’oci?

1. Pedagogia de l’oci (teoria):
   • Educar en el temps lliure (ocupar el temps de forma satisfactòria).
   • Educar per al temps lliure (aprendre a viure aquest temps de manera positiva amb intenció educativa).
2. Animació sociocultural (ASC) (pràctica): Conjunt d’accions que tenen com a finalitat motivar i dinamitzar les persones o grups. Les tres accions fonamentals són:
   • L’educació: hi ha intenció.
   • La participació: és el mitjà.
   • La transformació: objectiu/finalitat.

Principis

• La vivència del temps lliure ha de ser enriquidora.
• Ha de contribuir al desenvolupament integral de la persona.
• Ha de desenvolupar valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte.

3. Objectius de l’oci

• Afavorir el creixement personal.
• Crear espais de diversió.
• Millorar l’autonomia.
• Estimular la creativitat.
• Augmentar el benestar físic i psicològic.
• Millorar relacions socials i autoestima.

4. Agents d’oci

Els agents d’oci són totes aquelles persones, associacions o instàncies que contribueixen a fer que les persones adoptin conductes satisfactòries per a la vivència del seu temps lliure:

• Família: orienta i facilita.
• Associacions: ofereixen activitats d’oci (centres cívics, clubs de jubilats…).
• Institucions: centres que treballen amb persones dependents (residències, centres de dia…).
• Comunitat: entorn on viu la persona (biblioteques, piscines…).

👉 El professional ha de: orientar famílies i col·laborar amb activitats d’oci.

L’oci en persones en situació de dependència

1. Discapacitat

Grup molt variat (intel·lectual, física o sensorial) amb diferents nivells de dependència.

• Obstacles: falta de recursos econòmics, falta d’oci adaptat, falta d’accessibilitat i sobreprotecció familiar.
• Intervenció: afavorir la integració social, motivar la participació i millorar l’autoestima i l’autonomia.

2. Malaltia i oci

Factors que influeixen: la pròpia malaltia, l’estat emocional/físic i la capacitat funcional.

• Intervenció: donar suports adaptats, millorar relacions socials i treballar l’aspecte emocional (autoestima, motivació i afrontament).

Tipus d’activitats d’oci

• Lúdic i festiu: activitats per divertir-se (festes, balls, jocs, concerts).
• Cultural i artístic: art, cultura i creativitat (pintura, música, teatre, museus).
• Físic i esportiu: moviment i exercici (caminar, natació, ioga).
• Turístic i a l’aire lliure: contacte amb la natura (excursions, senderisme).
• Formatiu: aprenentatge (cursos, tallers, idiomes).
• Social i comunitari: activitats amb altres persones (voluntariat, grups de suport).

L’avaluació

Procés de recollir i analitzar informació per valorar si una acció compleix els seus objectius.

• Formativa: durant el procés (per millorar).
• Sumativa: al final del procés (per determinar resultats).
• Diagnòstica: a l’inici (per conèixer la situació).
• Contínua: de manera regular al llarg del temps.

Instruments d’avaluació

Eines per mesurar l’impacte de les intervencions: qüestionaris, observació directa, entrevistes, registres d’indicadors, rúbriques i portafolis.

Diferència clau: El criteri d’avaluació marca què s’ha d’observar, mentre que l’instrument és l’eina per mesurar-ho objectivament.