Guia de Normativa Farmacèutica i Dispensació de Medicaments

Normativa de Dispensació i Receptes Mèdiques

Conceptes Clau sobre la Dispensació

• Els medicaments i productes del Sistema Nacional de la Seguretat Social no necessiten portar cupó precinte. Fals
• Les receptes de règim general de la Seguretat Social són documents normalitzats que utilitzen tant els metges adscrits a la sanitat pública com els que no hi estan adscrits. Fals
• En les receptes dels medicaments estupefaents i psicòtrops, també s'ha d'afegir el número de DNI de la persona que ve a buscar el medicament i no només les dades del pacient. Veritat
• Els medicaments que necessiten visat porten cupó precinte diferenciat. Veritat
• La recepta és el document normalitzat pel qual el personal mèdic legalment capacitat prescriu la medicació al pacient per a la seva dispensació per part de la farmàcia. Veritat
• En el cas dels medicaments estupefaents o psicòtrops, les seves receptes estan subjectes a condicions especials establertes per la legislació, així com les receptes i ordres mèdiques d'àmbit hospitalari. Veritat
• La necessitat de recepta per a la dispensació d'un medicament està regulada per la llei. Veritat
• Les vacunes antial·lèrgiques, les vacunes bacterianes individualitzades i els absorbents d'incontinència són tipus de medicaments que necessiten visat. Veritat
• Els medicaments de dispensació renovable són els que es donen a un pacient de forma puntual (per exemple, un antibiòtic o un analgèsic). Fals
• Per a la prescripció i dispensació de psicòtrops és necessària la seva recepta oficial, mentre que els estupefaents es poden prescriure i dispensar amb una recepta ordinària. Fals
• Els medicaments amb substàncies estupefaents incloses en la llista 1 precisen de recepta ordinària i no tenen condicions especials per a la prescripció i dispensació. Fals
• Els estupefaents són fàrmacs que alteren l'estat d'ànim, el pensament i els sentiments dels pacients que els consumeixen, podent generar en ells tolerància o dependència física i conductual. Fals
• Si un client ve amb una recepta i no tenim la marca del medicament, sempre el podem substituir per un altre si té igual composició, forma farmacèutica, via d'administració i dosificació. Veritat
• Els medicaments de diagnòstic hospitalari (DH) són medicaments la prescripció i dispensació dels quals es reserva per als tractaments que es segueixen i s'apliquen a un hospital o centre autoritzat. Aquests medicaments no es dispensen a una oficina de farmàcia convencional. Fals
• En tots els tipus de receptes han de figurar sempre les dades del metge, les del pacient i les del medicament. Veritat
• Quan es fa un enviament d’estupefaents d’una farmàcia a una altra, el sol·licitant ho registra com a una entrada negativa. Fals
• Els medicaments estupefaents no admeten devolució, per això s'ha d'anar amb molt de compte amb els estocs. Fals
• El farmacèutic sempre ha de guardar una còpia de les receptes al Ministeri de Salut. Veritat

Preguntes Freqüents sobre Gestió Farmacèutica

1. Tipus de medicaments amb recepta

• Medicaments subjectes a prescripció mèdica de dispensació renovable o no renovable.
• Medicaments subjectes a prescripció mèdica especial.
• Medicaments subjectes a prescripció mèdica restringida.

2. Medicaments que no es poden substituir

• Biològics com les insulines o vacunes.
• Productes per a l'aparell respiratori d'administració per via inhalatòria.
• Si contenen principis actius (P.A.) que necessiten control mèdic o mesures de seguretat.
• Si contenen P.A. d’estret marge terapèutic.

3. Receptes que requereixen visat

• Vacunes amb cupó precinte diferenciat.
• Vacunes antial·lèrgiques i bacterianes individualitzades.
• Medicaments de diagnòstic hospitalari (DH).
• Absorbents per a la incontinència urinària.
• Mitges elàstiques terapèutiques.
• Antipsicòtics per a majors de 75 anys.

4. Avantatges de la recepta electrònica

• Els pacients amb tractaments prolongats no han d’anar al metge cada vegada per la recepta.
• Els metges poden fer un seguiment dels tractaments.
• Es realitzen alhora els processos administratius de facturació.
• Es redueix la càrrega burocràtica.
• S'inclou tot l’historial de medicaments del pacient.
• Funciona en totes les comunitats autònomes.
• És més ràpid i s’estalvia paper.

6. Classificació segons la prescripció

Depenent de les característiques de la prescripció i dels requisits per a la seva dispensació, podem diferenciar:

• Medicaments de prescripció renovable.
• Medicaments d’ús hospitalari (H).
• Medicaments de diagnòstic hospitalari (DH).
• Medicaments amb substàncies estupefaents.
• Medicaments amb substàncies psicòtropes.

8. Elaboració i control d'estupefaents

Passos a seguir per a la gestió d'estupefaents:

• Recepta oficial d’estupefaents.
• Anotació en el llibre de comptabilitat.
• Anotació en el llibre receptari.
• Control d’entrades i sortides.

9. Característiques segons l'AEMPS

Segons l'AEMPS, els medicaments que necessiten prescripció mèdica compleixen aquestes característiques:

• Poden representar un perill per a la salut.
• S’utilitzen en condicions anormals.
• Contenen substàncies amb reaccions adverses.
• Administració parenteral.

10. Dispensació de psicòtrops

• Amb recepta mèdica.
• Un medicament per recepta i un sol envàs.
• Identificació amb el DNI del receptor.
• Anotació en el llibre receptari.
• Conservació durant 2 anys.
• Termini de 10 dies per a la dispensació.
• Control en el llibre d’estupefaents.

11. Dispensació d'estupefaents

• Recepta oficial obligatòria.
• Un medicament per recepta.
• Màxim 4 envasos (per a 30 dies).
• Identificació amb el DNI del receptor.
• Registre en llibres oficials i control d’entrades i sortides.
• Enviament periòdic de dades a Sanitat.

12. Normes de la recepta electrònica

• Garantir la seguretat de les dades.
• Accés mitjançant certificat electrònic.
• Incloure dades del pacient i del medicament.
• Generar la relació de medicació i seguiment del tractament.
• Accés només a receptes pendents.
• Identificació de la farmàcia i del farmacèutic.
• Ús obligatori de la targeta sanitària.

13. Definició de recepta

La recepta és un document normalitzat pel qual el personal mèdic legalment capacitat prescriu la medicació al pacient per a la seva dispensació per part de la farmàcia.