Guia de Materials de Construcció: Vidre, Plàstics i Acer

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,86 KB

El Vidre

El vidre és un material utilitzat des de fa molts anys. És una substància inorgànica, amorfa i isòtropa (organitzada en tots els sentits), amb una desorganització molecular total. El seu estat fluid va en proporció de la temperatura a la qual es trobi; passa de fluid a espès i viscós. És transparent o translúcid, impermeable, dur i fràgil, amb una resistència química molt elevada (només l'ataca l'àcid fluorhídric).

Propietats del Vidre

Propietats Físiques

  • Densitat: Vidre comú habitualment 2,5 kg/dm3; vidre amb plom 4,5 kg/dm3.

Propietats Tèrmiques

  • Dilatació tèrmica: Dilata molt poc, tot i que és superior a la de la fusta.
  • Conductivitat tèrmica: Flux de calor que passa en 1 hora en 1 m2 de paret de vidre amb 1 m de gruix i amb 1 ºC de diferència entre les dues cares. És d'1 kcal/h·m·ºC (molt baixa).
  • Transmissió tèrmica: Quantitat de calor que travessa una paret de vidre (depèn del gruix i dels canvis tèrmics de la superfície).
  • Comportament davant el foc: No combustible.

Propietats Òptiques

  • Permeabilitat lluminosa: Capacitat de deixar passar la llum per la seva massa. Depèn del colorant i de l'angle d'incidència de la llum.
  • Factor solar: Relació entre l'energia total i l'energia que passa per un vidre.
  • Efecte hivernacle: L'energia que entra en un local és absorbida pels objectes o persones; quan s'escalfen, irradien calor de longitud d'ona llarga. Com que els vidres són transparents i impermeables (de transmissió baixa), l'energia s'acumula a l'interior, ja que les radiacions de més longitud d'ona de 5 µm no poden sortir.

Propietats Mecàniques

  • Duresa: De 6,5 a 7 a l'escala de Mohs (és alta).
  • Fragilitat: Molt fràgil; no es pot deformar. Per disminuir la fragilitat es fa un recuit.
  • Resistència a compressió: Molt alta, d'uns 10.000 N/m2.
  • Resistència a tracció: 400 kg/cm; recuit de 400-500 kg/cm2; trempat de 1.200-2.000 kg/cm2.

Propietats Químiques

  • Durabilitat: Molt resistent a l'atac químic (excepte a l'àcid fluorhídric); per tant, molt alta.

Morfologia Comercial del Vidre

Vidres Monocapa

  • Vidres flotats: Fulla plana de dimensions variables (3-6 m) i gruix de 2-19 mm.
  • Vidre trempat: De seguretat per a portes de vidre; s'esmicola. Temperatura de fusió de 700 ºC; es refreda ràpidament i, per tant, adquireix moltes tensions internes i resulta molt resistent.
  • Vidre colat.
  • Vidre armat: Pot ser ondulat o polit.
  • Vidre colat imprès: Durant la seva fabricació, quan el vidre encara està tendre, se li aplica un dibuix o gravat. Aquest tipus de vidre també es pot fer per colat.
  • Vidre enmotllat.
  • Vidres amb recobriments: S'espolsa una capa superficial.
  • Vidre reflectant: Baixa visió, disminueix l'emissió tèrmica.
  • Especials: Eliminen reflexos per permetre veure-hi bé.

Vidres Laminars

  • Laminar: Format per làmines de vidre pla alternades amb plàstic (butiral de polivinil). Pot ser transparent o de colors; s'esmicola de manera segura.
  • Doble vidre: Amb càmera d'aire.
  • Protecció solar: Tota la massa està acolorida o només una capa.

Fibra de Vidre

Formada per fibres, filaments i aglutinants; s'obté per centrifugació en fils desendreçats. Es pot presentar com una tela. En construcció s'empra com a aïllament acústic i tèrmic; és incombustible i resistent als agents exteriors. S'utilitza també amb polièster per fer plaques ondulades.

Altres Vidres

Vidres electrocròmics, electroòptics, estructurals, extraclar, amb càmera de poliestirè, resistents al foc i corbs.

Els Plàstics

El plàstic és un material orgànic, sintètic i macromolecular obtingut per un procés de fabricació anomenat polimerització. Aquest consisteix en la transformació de resines sintètiques i gomes naturals (la gran majoria provinents del petroli).

Propietats dels Plàstics

  • Densitat: Molt lleugers. Densitat semblant a la d'algunes fustes, d'1-2 kg/dm3.
  • Resistència a la compressió: Varia segons la temperatura entre 500 i 3.000 kg/cm2.
  • Resistència a la tracció: Depèn de la fabricació; varia entre 300 i 600 kg/cm2.
  • Resistència a la flexió: Depèn de la temperatura i del temps de càrrega; varia entre 5.000 i 20.000 kg/cm2.
  • Aïllament tèrmic: Generalment bons aïllants tèrmics i acústics, amb conductivitat tèrmica molt baixa.
  • Aïllament acústic: Depèn de la forma geomètrica que tingui el plàstic.
  • Aïllament elèctric: Són molt bons aïllants elèctrics.
  • Absorció d'aigua: Generalment és molt baixa; per això s'utilitzen per a canonades.
  • Resistència a atacs químics: Són inalterables davant determinades concentracions d'àcids (depenent de la temperatura). Són molt resistents, fins i tot superiors als metalls.
  • Combustibilitat: Especialment en aquells fabricats amb polietilè, poliestirè, polivinil i nitrocel·lulosa; quan cremen, desprenen gasos tòxics.
  • Aspecte: Poden tenir formes molt variades i colors vius. Manteniment pràcticament nul. Hi ha plàstics que amb l'acció del sol canvien de color.

Classificació General dels Plàstics

Termoplàstics

Són plàstics que poden ser elaborats o conformats per obtenir un producte diferent amb l'ajut de la calor, de manera que es poden reutilitzar. S'estoven amb la calor i s'endureixen en refredar-se.

  • PVC (Policlorur de vinil): Canonades de sanejament i d'electricitat, rajols, fusteries, recobriments per a aïllants elèctrics, malles i pintures.
  • PVA (Acetat de polivinil): Pintures plàstiques i cola blanca.
  • PS (Poliestirè expandit i extruït - XPS): S'utilitza com a aïllament tèrmic (en forma de boletes). L'expandit s'empra en façanes, l'extruït en terres i cobertes, i també en cassetons i revoltons. La fusteria de plàstic de la família dels estirens és d'ABS (acrilonitril butadiè estirè): dur, amorf, opac i molt resistent.
  • PMMA (Polimetacrilat de metil / acrílic): Es torna groc amb la llum del sol. S'obtenen vidres sintètics i plaques tant ondulades com llises; es tallen amb facilitat.
  • PA (Poliamides / nilons): Alta resistència mecànica, tèrmica i química; usat en xarxes de protecció.
  • PE (Polietilè): Sacs, làmines d'embalatge, làmines de drenatge, canonades i film.
  • PP (Polipropilè): Canonades, sacs i tubs.
  • PC (Policarbonat): Pintures, vernissos i plaques cel·lulars.

Termoestables o Termoenduribles

Després d'haver estat elaborats a partir de la matèria primera proporcionen un cos sòlid rígid que no es pot recuperar ni transformar mitjançant calor un cop format.

  • Fenòlics (PF): Plaques, pintures i làmines.
  • Resines úriques (UF): Adhesius, vernissos, pintures, làmines i plaques.
  • Melamina (MF): Vernissos, pintures, làmines i plaques.
  • Polièster (UP): Revestiments, vernissos, mobles, aïllaments elèctrics, pintures, plaques i recobriments.
  • Poliuretà (PUR): Escuma i aïllament acústic entre plantes.
  • Resines epoxi: Pintura de garatges, morter de reparació i paviments continus.
  • Silicones (SI): Pintures, vernissos i material per a juntes.

Morfologia Comercial de l'Acer

Dins del sector de la construcció i la metal·lúrgia, l'acer es comercialitza sota diverses formes i perfils:

  • Fleix: Perfil pla metàl·lic molt prim, amb un gruix inferior a 4 mm i una amplada màxima de 20 cm.
  • Platina: Perfil pla de secció rectangular, de gruix comprès entre 4 i 10 mm i amplada d'uns 20 cm.
  • Ferro pla (passamà): Ferro en barra de secció rectangular amb una amplada que duplica el seu gruix.
  • Xapa: Perfil pla prim amb un gruix de 0,6 a 20 mm, amplada inferior a 60 cm i llargària de fins a 12 m. N'hi ha de tipus llisa, nervada (grecada, ondulada), estampada, perforada i estirada.
  • Ferro de passamà: Secció rectangular més ampla que dues vegades el seu gruix.
  • Ferro de secció quadrada: Barres massisses (per exemple, 20x20 mm).
  • Ferro de secció rodona: Dividit en rodó o barra (diàmetre superior a 5 mm) i filferro (diàmetre inferior a 5 mm), sempre massissos.
  • Perfils laminats: Ferro en T i doble T, perfils IPE, HEB, IPN, HEM, perfil UPN i perfils en L o LD.
  • Perfils conformats: Perfil omega, perfil zeta, perfil en L i perfil en U.
  • Claus: Peça forjada de ferro composta primer per la tija i després pel cap.
  • Punta: Es distingeix del clau perquè és d'acer i la seva tija és sempre cilíndrica.
  • Cargol: Peça cilíndrica dotada d'un ressalt continu helicoïdal en forma d'espiral.
  • Rebló: Peça de ferro dolç de forma cilíndrica que es rebla un cop introduïda en l'estructura.
  • Cable: Trenat de filferros d'1 a 3 mm, generalment d'acer d'alta qualitat.
  • Teles: Compostes per filferros plans o rodons de diàmetre superior a 3 mm.
  • Malles: Compostes per fils de diàmetre inferior a 3 mm.
  • Reixes: Tramat de barres o perfils creuats que formen una malla rígida.
  • Fusteria: Conjunt de diferents perfils d'acer estructurals i d'obertures.
  • Malla electrosoldada (mallàs): Indicada per designacions com ara ME 15x30 (separació de barres en cm), 10-6,5 (diàmetre de barres corrugades en mm), B500T (tipus d'acer), 5x2 (dimensions del panell de malla en m), segons la norma UNE 36092 96.