Guia de Maria-Mercè Marçal: Obra, Símbols i Feminisme

Temes principals de Maria-Mercè Marçal

L'amor i el desamor: la soledat i la tristesa, el desig i la sexualitat.

Feminisme i compromís

• Feminisme: descoberta de la identitat femenina, sentiment de pertinença al col·lectiu femení, sororitat i la presa de consciència de la lluita feminista.
• És especialment reconeguda pel seu compromís amb el feminisme i per donar veu a experiències femenines tradicionalment silenciades.
• Pensament de la "triple rebel·lia": dona, de classe baixa i pertanyent a una nació oprimida.

Principals símbols feministes (a Bruixa de dol)

L'autora construeix un univers simbòlic de la feminitat a través de figures tradicionalment marginades:

• Bruixa: (el més significatiu) dona rebel i solitària que lluita des de la marginalitat per reivindicar la seva existència i la seva individualitat. Amenaça el sistema patriarcal. Representa la seducció i la voluntat de viure la llibertat i l'amor.
• Lluna: testimoni dels somnis i patiments de l'amor i companya de les bruixes bones (les dones rebels).
• Altres símbols: la mar (plenitud vital), la sal (vitalisme i sensualitat) i l'àngel (l'amant més bell i portador de bones notícies).

Tres obres clau de Maria-Mercè Marçal

Va morir jove, per la qual cosa la seva obra és breu, però és considerada una gran poeta del segle XX.

• Anys 70: El seu primer poemari, Cau de llunes (1976). Tracta la identitat, el desig i el compromís feminista. Té un estil simbòlic i intens, amb presència de la natura i d'elements nocturns (la lluna).
• Anys 80:
  • Terra de mai (1982): tracta l'amor entre dues dones amb un to reflexiu i crític (un tema completament nou en l'època).
  • Sal oberta (1982): aborda la maternitat i la criança de la seva filla Heura fora del matrimoni. Té un estil directe, amb un llenguatge intens i sensual, i metàfores vinculades a la sal i la mar.

Trets de la literatura dels 70 i ubicació de l'obra

La literatura dels anys 70 es caracteritza per la ruptura amb el realisme social, la recerca de la subjectivitat, el simbolisme, l'experimentació formal, la influència del feminisme i els nous corrents ideològics. Hi ha una clara voluntat de renovar el llenguatge poètic i d'expressar la identitat personal.

L'obra de Maria-Mercè Marçal s'inscriu plenament en aquest període perquè combina el compromís feminista, la reflexió sobre el jo i una poesia simbòlica, intimista i innovadora.

Influències literàries

S'emmarca en el context de la generació poètica dels 70.

Rep el mestratge de J. V. Foix i Joan Brossa, fet que es tradueix en un llenguatge elaborat però popular, així com en poemes d'una elevada exigència expressiva. També destaca pel seu fort compromís amb els problemes socials del seu temps (feminisme, llibertat i lluita de classes). Combina formes cultes i populars (l'ús del sonet i el vers lliure, cançons tradicionals i un model de llengua nostrat).