Guia de Llengua i Literatura: Argumentació, Poesia i Teatre
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
L'argumentació
És un text que té com a intenció fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament. A diferència dels textos expositius, els textos argumentatius es presenten de manera subjectiva, raonant les idees pròpies per intentar convèncer l'interlocutor. Hi ha tres maneres de diferenciar els textos argumentatius:
- Segons el canal de transmissió: oral o escrit.
- Segons l'àmbit temàtic: comercials, sociològics, ideològics, culturals, polítics, filosòfics, religiosos, etc.
- Segons la intenció: textos argumentatius (raonament) i textos persuasius (amb emocions).
Ús de «què» o «que»
S'escriu «què» quan és una pregunta o quan va precedit d'una preposició.
Els manlleus i els neologismes
Els manlleus són mots que han passat d'una llengua a una altra i s'han integrat. La majoria d'aquests mots s'han adaptat a la grafia i morfologia catalanes i s'han incorporat al diccionari normatiu (castellanismes, gal·licismes, italianismes i anglicismes). Els neologismes són paraules d'altres llengües que s'han integrat a la nostra recentment i s'han adaptat al nostre sistema lingüístic.
La poesia realista
Després de la mort de Carles Riba el 1959, el seu estil és substituït per un de nou: la poesia realista, que té les següents característiques:
- Se situa en espais de la realitat quotidiana, sobretot urbans.
- Els recursos literaris són escassos i el llenguatge és senzill, fins i tot col·loquial.
- La mètrica perd rigidesa i alguns autors prescindeixen d'ella totalment.
- El poema esdevé narratiu i acostuma a incloure una reflexió moral.
Dos autors importants van ser Joan Oliver i Salvador Espriu.
El teatre català
Als anys 60 hi ha una renovació del teatre a causa de la voluntat modernitzadora dels autors. Es desenvolupa el teatre independent, que engloba els nombrosos grups d'aficionats que intenten esquivar la censura de les obres. El teatre català intenta adaptar-se als corrents del moment (teatre de l'absurd, teatre èpic i teatre existencialista). Els autors més significatius van ser Joan Oliver i Joan Brossa.